Ashley i Hanna són germanes. De pare mexicà i mare nord-americana. Dues cultures que les han influït en la seva manera de veure el món i que queden reflectides en les seves melodies pop amb vernissos rock, folk i country. Tot i la seva joventut, van començar la seva carrepa musical ara fa set anys, encara que des de ben petites ja demostraven la seva il•lusió per cantar en el cor gospel. Afició que van heretar de la seva àvia, la mateixa que les va ensenyar a tocar instruments i a composar melodies. Gràcies a les inquietuds d’aquestes dues germanes, un duet artístic que porta per nom Ha-Ash, s’han fet un espai en les llistes d’èxit de Llatinoamèrica i els Estats Units amb tres treballs. L’últim d’ells, ‘Habitación Doble’, és l’únic que és pot adquirir a casa nostra, un àlbum que van presentar a Madrid i Barcelona aquest any amb força èxit.

El públic d’aquí us ha conegut amb ‘Habitación doble’, però la vostra trajectòria a Llatinoamèrica i Estats Units ve de més enrere… Quines expectatives teniu?
Hanna (H): Bàsicament el que busquem és que el públic espanyol s’identifiqui amb nosaltres
cerquem una empatia amb ells i tampoc volem descobrir res nou, simplement sumar la nostra música a allò que aquí ja s’escolta. Si parlem el mateix idioma, perquè no portar aquí la nostra música i tenir l’oportunitat de creuar fronteres.

Ashley (A): M’agradaria afegir que per a nosaltres aquest tercer treball ha estat com una superació de les nostres expectativas en si. Ens hem reptat tota l’estona vocalment, líricament, en el moment de gravar-lo... És un disc molt especial per a nosaltres, molt personal i tot un repte, ja que a més de enregistrar-lo en viu, amb la presència de tots els instruments, també hi tocàvem la guitarra.

Un repte? Porteu gairebé tota la vida tocant instruments...
H: El primer instrument que vam tocar va ser el piano i tindríem uns 8 o 9 anys. La nostra àvia, que havia tingut en la seva joventut un grup de gospel amb les seves germanes, va ser qui ens va ensenyar a tocar, les melodies i com harmonitzar. Ja desprès, cap als 12 o 13 anys, vam començar a tocar la guitarra i dos o tres anys més tard vam publicar el primer treball. Bàsicament portem tota la vida en el món musical.

Us ha portat també molt de temps preparar aquest treball i ho heu tractat amb molta cura. El resultat final ha variat molt del projecte inicial?
A: Mai pensem com serà o acabarà de ser una cosa. Això és una manera de bloquejar-nos artísticament. Professionalment sí que ens vam proposar gravar-lo en directe i ho vam aconseguir. Ens vam tancar durant sis mesos a l’estudi veient si era possible fer-lo sense esperar realment res.
H: També sentim que en aquest disc estan inclosos els set anys d’experiència i d’estudis. És molt bonic veure l’evolució que hem tingut, i més si tenim en compte que ha estat una evolució cap al nostre interior. No ens hem quedat amb ganes de parlar d’amor, ni de desamor o de la família. Fins i tot hem inclòs un ‘cover’ de Mónica Naranjo amb què ens identifiquem molt.

I el títol, ‘Habitación doble’, fa referència a les nits que passeu juntes als hotels?
A: Pràcticament portem viatjant set anys. Durant tot el procés de producció i gravació hem estat viatjant, i el més semblant que hi havia a casa era, i és, una habitació doble.

Tot i que viviu a Mèxic des de petites, aquest disc l’heu gravat a Ashvile, (Louisiana), el vostre lloc de naixement. Trobeu a faltar alguna cosa d’allà?
A: Sempre hi ha bons records. Quan hi anem sempre recordem l’època en què Hanna i jo vam començar a tocar a les portes de discogràfiques, donàvem concerts, anàvem a festivals o, fins i tot, del moment en què vam cantar a la presó més gran dels Estats Units. A més, la nostre mare és de Louisiana i tota la seva família viu allà, i són part de les nostres arrels.

La vostra mare és estatunidenca, però el vostre pare és mexicà. Com us ha enriquit tenir dues cultures?
H: És una experiència molt enriquidora, ja que Mèxic i Estats Units són dos països que tot i ser veïns són molt diferents, amb els seus valors i les seves tradicions. Però realment viatjant ha estat com hem descobert que el món no és d’un sol color, sinó que té diverses textures. A més, som dues persones que quan arribem a un lloc hem de sortir a conèixe’l. No ens podem quedar en un hotel tancades.

Quan vau començar la carrera, una de les vostres influències, tant en l’estil com en les formes, era Shanaia Twain. Des d’aleshores han canviat molt les vostres referències?
H: Per nosaltres Shanaia Twain va ser la dona que va aconseguir, fent música country, creuar la línia i entrar en el mercat pop. Una cosa que aleshores va esdevenir un fenòmen.
A: Sí, però en tenim més i que encara avui en dia continuem escoltant. Per exemple Aretha Franklin, Dixie Chicks, Nora Jones,...
H: Ara a mi m’encanten Coldplay, Pink, de la qual sóc molt fan, o Anastacia, que posseeix una veu increïble. D’aquella època també recordo que acostumàvem a escoltar molt Mecano.

Parlant de Mecano, vau col·laborar amb Nacho Cano durant la gira mexicana del musical ‘Hoy no me puedo levantar’.
H: Va ser un dels moments més especials que hem viscut, només ja pel fet que Nacho Cano es fixés en nosaltres i ens convidés a formar part de les més de 300 representacions que va realitzar per tot Mèxic. Nacho Cano es va assabentar de la nostra existència, ens va escoltar i l’únic que va dir va ser: “Perfecte”.
A: És tot un honor que algú que tant admires reconegui la teva feina i que et tingui en compte per cantar una cançó amb tant sentiment com ‘Mujer contra mujer’. A banda d’això, a més, nosaltres i altres companys artistes estem preparant un disc tribut a Mecano que inclourà aquest tema.

I també vau fer una col·laboració en l’últim treball de Melocos. Com va sorgir?
A: Doncs ells ens van convidar a participar en el seu disc, tot i que no estàvem gens familiaritzades amb la seva música, però és l’avantatge d’Internet.
H: Així és, som amics del MySpace (somriures). A través d’aquesta xarxa ells van tenir notícies nostres i viceversa, però hem tingut el plaer de conèixe’ls la darrera vegada que hem estat a Madrid.

Sou joves, però emprenedores i amb un cor molt gran, ja que ara fa uns anys, arran d’un concert benèfic, vau fundar el Fons Ha-Ash. Quines tasques feu?
H: Vam començar ara fa tres anys pagant medicaments pel SIDA per a nens, i com més ens involucràvem en aquesta feina social, més ens il·lusionava continuar creixent. I d’això es tracta la vida, d’estar sempre allà on algú pot necessitar la teva ajuda. Tota la resta són coses banals i volem ser un exemple com altres ho han estat per a nosaltres.
A: Save the Children també ens va escollir com a portaveus a Amèrica Llatina i el que fem és anar a les escoles, parlar amb els nens, cantar, inaugurar ludoteques dels Fons Ha-Ash… També estem recolzant els nois immigrants, ara un dels problemes més visibles.

Un tema que està molt d’actualitat, la Grip A. Com l’heu viscut a Mèxic? Creieu que es va crear un estat d’alarma exagerat?
A: Sembla que ja s’està controlant l’epidèmia i ha provocat molta xenofòbia, però també et diré que a Mèxic no se’n parlava tant, mentre que a altres països es va sobredimensionar l’assumpte. De fet, nosaltres vam haver d’aplaçar un concert a l’Auditori Nacional. Però és hora de passar pàgina ja.

Per últim, sou dos noies joves, guapes, amb una proposta de pop amb tocs de folk, country i rock. A part d’això, per aquells que no us coneguin, quina cosa diríeu que us diferencia de la resta?
H: És una mica complicat que Ashley i jo et contestem a aquesta pregunta…

Decàleg d'intencions 1. Artista de referència. H: The Beatles. A: Pink. 2. Una cançó per conquerir un home. A: ‘Can’t Take My Eyes Off Of You’ o ‘Strangers In The Night’, de Frank Sinatra. H: ‘Te amaré’, de Miguel Bosé. 3. Un llibre. H: ‘Damian’, de Herman Hesse. A: ‘El Alquimista’, de Paulo Coelho. 4. Un lloc per meditar. A: La dutxa. H: Barcelona. 5. En quina època us hagués agradat néixer? H: D’aquí a 100 anys. A: Estic bé en aquest moment.

6. Un personatge en què us reencarnaríeu. A: Frida Kahlo. H: Elmer. 7. Una virtut. H: La lleialtat. A: Amistat. 8. Un defecte. A: Imprudència. H: Tossuderia. 9. Un adjectiu per descriure Barack Obama. Ambdues: Canvi. 10: Descarregueu música per Internet? H: Sí. A: Sóc client freqüent d’iTunes.

+ info: Web Ha-Ash (http://www.ha-ash.com)