Carles Bellsolà
La plataforma decidim.cat, formada per uns 1.300 alcaldes i regidors catalans, i que promou la celebració de consultes per la independència arreu de Catalunya, celebra aquest dissabte una important reunió en què ha d’establir la seva estratègia per a les properes consultes. N’hem parlat amb el seu portaveu i un dels promotors, l’alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega.

Decidim.cat té una important reunió aquest dissabte. Què hi aprovareu?
S’ha convocat a tots els alcaldes d’ajuntaments que tenen interès a donar suport a una consulta popular com la d’Arenys de munt. El que s’aprovarà és la data o dates per organitzar les consultes, que sembla que podria ser el 13 de desembre. I donar-hi un suport polític i fer una estratègia de conjunt al respecte. I també fer un protocol de funcionament: en quines normes ens basarem, com funcionarà, quin tipus de comissió evaluadora hi haurà a cada lloc, etc.

Està decidit que les properes consultes seran el 13 de desembre?
No, no està decidit encara, però ja que la societat civil ens demana aquesta data, lògicament s’oferirà. I en els municipis en què el procés estigui prou madur ja s’hi podran fer consultes. El problema del dia 13 és que és molt pròxim.

És millor fer moltes consultes en un mateix dia o mantenir-ne un degoteig periòdic?
Hem pensat que estava bé aglutinar diversos municipis en una sola jornada. En part perquè molts ajuntaments no tenen ganes d’estar mediatitzats ni en el punt de mira de ningú. El que sí oferirem és la possibilitat de fer les consultes en dues o tres jornades diferents, perquè hi ha municipis on pot haver-hi coincidències amb alguna festa major d’hivern, o alguna altra activitat. I perquè en temps d’hivern pot haver-hi municipis petits que tinguin alguna dificultat: normalment no es fan mai eleccions a l’hivern d’hivern. I també hem de mirar el grau de maduració del procés a cada lloc.

Cada cop hi ha més ajuntaments interessats
Esperem que es produeixi una mica d’efecte dòmino. Que cada vegada s’hi vagin adherint més ajuntaments. Qui ho munta és la societat civil organitzada, però és evident que el suport de l’ajuntament, des d’un punt de vista moral, polític i ideològic és importantísssim. El que es busca és la coincidència d’ambdues coses. Una societat civil que es mogui i una administració local, que és la més propera a la ciutadania, que no claudiqui, sinó que estigui al costat de la gent que promou aquest procés democràtic

L’objectiu és superar el 50% de participació?
Sí que és important superar el marc del 50% de participació. Tot i que cal dir que el procés no queda desvirtuat si no s’hi arriba. En qualsevol procés participatiu ja és un èxit total arribar al 50%. Tinguem en compte que en les darreres eleccions europees només hi va haver un 38% de participació. I no per això es va deixar de constituir el Parlament Europeu ni s’han deixat de repartir els eurodiputats.

No tothom esperava que la consulta d’Arenys fos un èxit
Això ha vingut tot per la valentia d’un ajuntament, el d’Arenys de Munt. Amb l’alcalde, que som del mateix grup polític i ens coneixem molt, n’havíem parlat i jo li deia que em semblava que s’equivocaven, que si mai es feia això, havíem de ser tots junts. Qui m’equivocava era jo. Algú havia de començar, per demostrar a aquest país que es podia tirar endavant una iniciativa d’aquestes característiques. Un acte absolutament democràtic, per demostrar que el procés cap a la independència era possible.

Si que s’esperaven les reaccions contràries a la consulta?
Del que més ens hem de queixar es de l’actitud poc democràtica del Govern espanyol. Alguns mitjans de comunicació internacionals han parlat aquests dies de la “feble democràcia espanyola”. Que es veritat que en alguns aspectes pot ser absolutament democràtica, però que pel que fa a les nacions sense estat no ho és. S’agafen a la constitució com a un document intocable, com si fos la Bíblia. Que, a més, es tan ridícul que els dos grans partits espanyols, el PSOE i el PP, només estan disposats a modificar-la pel que fa a la successió de la monarquia espanyola, perquè pugui regnar la filla dels Prínceps d’Astúries. El dret a l’autodeterminació és un dret reconegut per l’estat a nivell de les nacions unides i en el context internacional, però que no el vol reconèixer en el cas de Catalunya o d’Euskadi. Ja no parlem de reconèixer la independència, sinó de reconèixer un dret tan fonamental com el de poder determinar lliurament quin futur volem com a poble.

Vol dir que aquesta actitud del Govern espanyol no ha afavorit precisament l’èxit de la consulta d’Arenys?
Sens dubte. Des del moment que ho van mediatitzar, des del moment que la vicepresidenta del Govern espanyol va fer unes declaracions publiques, que hi intervé l’advocat de l’estat –que, per a més coincidència, havia estat un candidat de Falange – i que hi ha una manifestació de Falange Espanyola... És tot una provocació i una magnificació del tema. És tan ridícula la posició de l’Estat que ha generat el contrari. A Arenys van fer una consulta pel soterrament de la riera que va tenir un 20% de participació. I la de la independència, un 42%.

El procés s’ha seguit al marge dels aparells dels partits
Ha estat una mobilització de la societat civil organitzada i les entitats. I estem parlant de grans plataformes, com la PDD o Sobirania i Progrés, o entitats com Òmnium Cultural. Però encara més destacable es el gran nombre de petites entitats locals i comarcals que s’hi estan mobilitzant. Feia molts anys que no ho veiem, això. Si ho sabem canalitzar bé, pot tenir una força imparable. Per altra banda, els partits al final hi han de ser-hi, a remolc del context social de mobilització. Alguns partits ho han vist i han adoptat posicions molt més favorables. Però també hi ha partits que han adoptat posicions absolutament contraries a les consultes, fins i tot les seves executives. La gràcia de decidim.cat, on ens apleguem els 1.300 càrrecs electes municipals, és que l’adscripció es a títol individual, i no com a partit. Perquè la gent que ostentem càrrecs públics hem de saber tenir el nostre grau de consciència política pròpia, més enllà de la disciplina de partit. Per això hi ha partits que han tingut posicions discrepants amb el procés, com ICV, el PSC o Unió –no cal ni parlar del PP o Ciutadans–, però que alguns dels seus càrrecs municipals han fet allò que han cregut que havien de fer i han aprovat mocions a favor de les consultes. Fins a quin punt els aparells dels partits controlen la seva gent?

Potser alguns partits s’hi han afegit per què no tenien més remei, perquè la dinàmica del procés els ha sorprès?
Els ha sorprès i han anat a remolc de nosaltres, però sobretot a remolc d’Arenys de Munt. Si a Arenys no hagués funcionat, això quedava mort immediatament l’endemà. El més important ara es la unitat d’acció, que es el que la gent valora més. De la societat civil i dels partits, en aquest temes nacionals. Aquest es un país molt aficionat a la picabaralla, i la gent ja comença a estar-ne farta. Quan sabem anem junts, sobretot en aquests temes nacionals, ens en sortim molt bé. Arenys ens ha fet veure que era possible. La independència o l’autodeterminació sempre s’han vist com una cosa absolutament utòpica. Mai, com a país, hi ha hagut una estratègia que ens faci avançar cap a l’autodeterminació o la independència. Des de l’època de l’Assemblea de Catalunya, que contemplava en el tercer punt el dret i l’exercici de la independència, però que, curiosament, es va deixar en el calaix. Però ara veiem que, si ho volem, ho podem aconseguit.

Hi ha qui rebat que el que importa ara és la crisi
En un context de crisi econòmica, la independència és mes important que mai. Perquè continuar en l'Estat espanyol ens ha dut a tenir un atur del 15%, quan la mitjana europea és de la meitat, i a la destrucció del teixit econòmic. Les multinacionals, on s’ubiquen? A Madrid, Qui decideix la política econòmica de Catalunya és Madrid, no és Catalunya. Algú dirà: "En un mon tan globalitzat, vols dir que això es important? Sí que n'és. És un mon globalitzat econòmicament, però els governs tenen capacitat per fer polítiques pròpies. Catalunya no pot. Catalunya pot fer només petites cures pal·liatives. Però ara cal veure si el malalt no està ja en un estat terminal i si encara el podrem curar.

El nou finançament no dóna prou capacitat a Catalunya?
Per molt bon acord de finançament que tinguem, i mai no n’havíem tingut un de millor –això es objectiu– oblidem un fet clar: que l’espoli fiscal cap a Catalunya continua. En major o menor grau, però continua. L’any passat estàvem parlant d’un espoli de 22.000 euros. Aquest any ha baixat la capacitat econòmica de Catalunya, però continuarem tenint un espoli de 15.000 euros. No hem de ser insolidaris, però tontos, tampoc. Si hem de ser solidaris, ho hem de ser amb el conjunt del món, com tots els països rics.

També hi ha qui opina que moltes empreses, que volen estabilitat, marxarien d'una Catalunya independent?
Més inestabilitat política i més problemes de violència i de terrorisme que a Euskadi... I no per això han marxat les empreses. En un procés tranquil com el nostre, encara tindria menys sentit.

Sembla obvi que la independència necessitaria suport internacional. S’hi està treballant?
A decidim.cat plantejarem crear una comissió tècnica: mitjans de comunicació, processos organitzatius a cada comarca... i també una branca que parla d’externalitzar el conflicte a nivell internacional. Primer, treballant els mitjans perquè se’n parli, després convidant observadors a conèixer el tema. I de la manera que ho mediatitza el govern espanyol ja atrau molt l’atenció dels mitjans internacionals. Hi ha una regidora de Sant Pere que era a l’Uzbekistan quan la consulta d’Arenys. I va seguir la noticia per la televisió publica d'allà.

Alguns partits catalans ja han fet crides a la calma, pel que fa al procés de les consultes
És obvi que no ens hem d’esvarar. Jo aquestes setmanes he notat molta pressa. Pressa perquè hi haguessin dates, pressa perquè es muntés. I es molt millor fer-ho bé, sense córrer, que no córrer i que surti malament. Òbviament no hem d’esperar un any o dos, perquè és ara quan hi ha la moguda, i la gent en té ganes. Però hem de ser absolutament seriosos i rigorosos. Allà on no hi hagi un suport municipal, jo crec que no es pot fer consulta. Perquè la gracia es fer-ho conjuntament societat civil i institucions municipals. Hi ha gent que pensa: si l’ajuntament no ens dona suport, ficarem un caixa de sabates al mig de la plaça i ho farem igualment. No, aquest no és el model.

Els referèndums es convoquen per guanyar-los?
Sí, però jo em conformaria a tenir la possibilitat de fer-los. Com al Quebec, que ja n’ha fet dos i els perdut tots dos. No passa res. Quan hi hagi les condicions objectives i majoritàries per tornar-ne a convocar un tercer, ho faran. Jo faré treball pedagògic, al màxim, per convèncer la majoria de la població que el millor camí es la independència. Però, com a demòcrata, haig de respectar la voluntat del poble.


I creu que hi ha aquesta majoria social per la independència. O que n'hi pot haver a curt termini?
Estic convençut que sí. Perquè no hi ha cap altra estratègia vàlida com a país que no sigui la independència. El marc autonòmic ens ha ajudat a avançar, però el repte no és acabar tota la vida en el marc autonòmic. Si no, tenim el perill objectiu d’entrar en un procés d’occitanització. I si parlem de majories... jo no m’hagués pensat mai que les darreres enquestes parlessin d’un 40% favorable a la independència, quan fins ara sempre parlaven d’un 15% o un 20%.

El procés de consultes farà créixer aquest percentatge d'independentistes?
Sí, perquè poses el debat sobre la taula, i això es importantíssim. I d’una forma tranquil·la, que no passa res. Fa uns anys era inimaginable pensar en Arenys, i ara veiem que és possible, des de la normalitat i la tranquil·litat mes absoluta. Les coses s’han de fer en un marc de rigorositat i sobretot de molta seriositat. No ens ho hem d’agafar ni com una festa ni com una broma. I m’ha sorprés agradablement veure la quantitat de gent immigrant, la dels últims anys i la que va venir de la resta de l’Estat fa anys i tenen fills i néts aquí, que també estan d’acord amb el procés

Però tothom dona per fet que hi votaran en contra
Es dona per fet. De vegades els catalans i catalanes tenim aquest concepte, que no ho fem bé, que anirà malament, que no ens en sortirem. I això vol dir poca confiança en nosaltres mateixos com a poble. I n’hem de tenir més. En qualsevol consulta que s’ha fet d’aquest tipus, els vots independentistes sempre son molt més que els qui es declaren independentistes prèviament. I si no fos així, l’Estat espanyol no hauria de tenir gens de por i ens hauria de permetre votar, com fan els canadencs amb els quebequesos.