La participació del president del FC Barcelona en la manifestació independentista de divendres passat no ha deixat ningú indiferent. Està clar que Joan Laporta, que no pot presentar-se a la reelecció a la presidència del club, pensa ja en el futur i que la política es troba dins les seves preferències. Els partits catalans han comentat aquest dilluns l’actiu paper que va jugar a la Diada el president del Barça, amb declaracions que van des de la crítica al flirteig. Especialment, per part de Reagrupament, que és qui més ha proclamat el seu entusiasme davant la perspectiva de comptar amb Laporta a les seves files.

Carretero, encantat amb Laporta
Paraules d’amor li han dedicat ERC i Reagrupament, en aquest últim cas, correspost. Joan Carretero va reconèixer sense embuts que acceptaria “encantat de la vida” el president del Barça en el seu projecte de partit, encara embrionari. A ningú no se li escapa que, si finalment la per ara agrupació política pren cos i decideix presentar-se a les properes eleccions catalanes, comptar amb Laporta a les seves files seria un bon esquer de cara a guanyar presència al Parlament.

Per part seva, el president del Barça es deixa estimar i ha declarat, en entrevista a Catalunya Ràdio, que se sentiria còmode en un moviment que encaixa plenament amb el seu ideari independentista. Tot i que, a priori, situar Laporta com a presidenciable d’un partit encara no nat pot semblar agosarat, la bona predisposició per ambdues parts existeix. Queda per veure en què es materialitza, però ara per ara sembla la opció més factible per a Laporta per fer el salt a la política.

Esquerra també l’estima
ERC no ha trigat a reaccionar: el seu president, Joan Puigcercós, recordava aquest dilluns en roda de premsa que el seu és “un partit obert” que no tanca les portes “a qui vulgui sumar-s’hi”, en resposta a si convidaria Joan Laporta a ingressar-hi. Elogis i més elogis per a un “gran president, el millor en la història” del club, amb un catalanisme “indiscutible” i “desacomplexat” i una persona “pública, famosa, notòria i amb autoritat i reconeixement públic” que ha fet un “regal” a l’independentisme en sumar-se a la manifestació de la Diada. A la seva entrevista a Catalunya Ràdio, Laporta ha matat dos ocells d’un tret i ha convidat ERC i Reagrupament a anar-hi a una. Al seu judici, la unitat de l’independentisme català faria “invencible” aquest moviment.

No queda clar, però, quin paper podria jugar Laporta dins l’auca d’Esquerra. Que Puigcercós seria feliç amb Laporta al seu costat (i lluny dels braços d’altres pretendents), és indiscutible. Però també és evident que el seu amor pel president del Barça no arribaria al punt de cedir-li el lloc de presidenciable. I sembla dubtós que al propi Laporta li interessi ser un element secundari en qualsevol partit. Menys encara en una força política que es proclama d’esquerres. Fins i tot hi ha la possibilitat que, si Laporta acaba caient en els braços de Carretero, Puigcercós intenti convèncer Montilla d'avançar les eleccions a la primavera (abans de les del Barça) per neutralitzar l'operació.

El silenci de CDC
CiU, en lòrbita de la qual s’havia circumscrit a Laporta des d’un principi, guarda de moment silenci, mentre avalua també l’abast de la seva –encara no oberta– aposta per l’independentisme. L’únic membre de la federació nacionalista que s’ha posicionat al respecte és el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí. I ho ha fet per recordar a Laporta que “representa un col·lectiu de persones on n'hi ha que són independentistes i n'hi ha que no ho són”. A CDC, en canvi, guarden un prudent silenci. I és que l’encaix de Laporta en files convergents sembla complex. Per una banda, el president blaugrana s’hi sentiria molt còmode en una CiU obertament sobiranista i liberal. Per l’altra, potser al carrer Còrsega no acaben de veure clar de ficar-s’hi a casa un element extern ‘perillós’ per a la cúpula del partit. Una solució de compromís seria la que apuntava –com a rumor– fa uns dies Joan Ferran: presentar Laporta com a alcaldable de Barcelona. Però a CiU hi ha molts que creuen que, després de 30 anys, per fi ara Trias –un home amb un perfil més baix, però que no desperta grans antipaties– té opcions serioses de fer-se amb l’alcaldia, i que més val no tocar-hi res.

Camacho sí que ho té clar
Lliure de cap ambigüitat, la presidenta del PPC ha despatxat Laporta amb un “zapatero, a tus zapatos”. Alicia Sánchez Camacho creu que hauria de seguir l’exemple del seu míster, Josep Guardiola, i aplicar “principis d'humilitat, de treball i esforç” d’aquest i deixar estar la política.

Entretant el PSC s’esforça a aparentar indiferència. En part, perquè la guerra no va amb ells. I perquè la possibilitat que Laporta finalment optés per encapçalar l’opció Carretero, calculen, potser perjudicaria més els seus rivals de CiU que els seus aliats d’Esquerra. Per això, preguntat després de l’executiva el portaveu del partit, Miquel Iceta, s’ha limitat a observar que Joan Laporta “ha estat independentista sempre” i que la seva participació en la manifestació de divendres passat, malgrat el sentit himne que el president del Barça va entonar amb la mà estesa al pit, no suposa cap novetat. “El senyor Laporta, si no ho recordo malament i sinó em disculparé personalment davant d'ell, era del Partit per la Independència”, ha recordat Iceta, per qui l’única novetat és el posicionament fluctuant de CiU, ja que Laporta “no s'ha mogut”.“Era independentista, ho segueix sent i té tot el dret de ser-ho i d'anar a totes les manifestacions que vulgui, faltaria més”, ha sentenciat.

Tangencialment, no es pot menysprear un altre aspecte, totalment aliè a la política. Que la valoració de Laporta en l'opinió pública pot variar sensiblement d'aquí al juny de l'any que ve, depenent de si Messi, Ibrahimovic i companyia estan més o menys encertats de cara al gol.