’’Montilla no és brillant, però és segur i seriós. Enmig del vendaval conserva la calma. No és profètic sinó pragmàtic. Vol tranquil•litat, no continu conflicte. Tot això és raonable, està fins i tot molt bé. El seu problema és que, segurament, s'ha equivocat de socis’’, valora Francesc Carreras a la seva columna d’opinió de La Vanguardia.

Carreras enraona que mentre ‘’Pujol provocava murmuris d'adhesió i de rebuig, rialles i gestos indignats’’ a les seves intervencions al Parlament, Maragall, per la seva banda, ‘’navegava enmig de turbulentes confusions i inquietava als seus, ja que sempre els sorprenia amb alguna afirmació imprevista i fora del guió acordat’’. Montilla, en canvi, ‘’no provoca cap reacció’’ perquè ‘’no pronuncia discursos: es limita a llegir informes’’.

El text, que Carreras titula ‘’Els límits de Montilla’’, avalua el discurs d’ahir del president en relació als dels que podrien haver estat els dels seus antecessors i posa en relleu tres idees que l’autor creu que són les principals. La primera és que ‘’governar la Generalitat significa simplement exercir les competències pròpies", cosa que ‘’no deixa de ser un canvi respecte als anteriors presidents’’, diu.

La segona idea que ressalta Carreras de la intervenció de Montilla és que ‘’el Govern tripartit no és un parèntesi en la història de l'autonomia catalana sinó l'alternativa del catalanisme d'esquerres al catalanisme de dretes, als 23 anys de pujolisme’’. Per tant, argumenta, aquest va ser un avís de Montilla a CiU: ‘’el tripartit és aquí per quedar-se, oblideu-vos de la sociovergència’’.

Per últim, Carreras posa en relleu una tercera idea del discurs del President: que ‘’la millora de l'autogovern té com a única finalitat a curt i mig termini el desplegament de l'Estatut, la norma que fixa un límit a les nostres exigències d'autonomia. L'Estatut, va dir, és el nostre horitzó nacional, en clara advertència a ERC i als referèndums, el d'Arenys i els que estan per venir’’, conclou.