Són les deu trenta de la nit i acabo de llegir l'acte (pdf) del jutge sobre Pretòria. Quatre impressions a primera vista. 1) Hi han hagut delictes. 2) Em sembla  poc fonamentada l'afirmació que es tractava d'un grup organitzat. 3) La unitat del cas i la competència de l'Audiència per al conjunt està poc justificada. 4) Si Millet pot haver estat tractat amb excessiva condescèndia i consideració, els ja imputats en el cas Pretòria poden haver-ho estat amb una duresa extrema.

Tractaré d'explicar el meu punt de vista:

1) El primer que cal afirmar, per evitar que algú malinterpreti les meves paraules, és que l'acte explica prou que García, Alavedra i Prenafeta van cobrar comissions per facilitar requalificacions irregulars. Que Muñoz es va prestar al joc (tot i que l'únic que s'acredita és que va cobrar una mica més de 6.000 mil euros, però de Carrillo, que no té res a veure amb els altres acusats). Que han existit transferències i pagaments a través de paradisos fiscals.

2) Està ben fonamentada la relació de Luis García amb Prenafeta i Alavedra d'una banda i amb Muñoz d'una altre. En canvi, no es descriu el vincle entre Muñoz i Prenafeta-Alavedra. La inclusió d'Dobarco i Vela no es justifica més enllà de no oposar-se a les requalificacions. En conclusió, l'afirmació inicial de l'auto, essencial perquè Garzón mantingui la unitat de la causa en la seva jurisdicció, que "hi ha un grup organitzat de persones entorn a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, ramificacions en altres localitats de Catalunya, Andorra, Suïssa, Gibraltar, Portugal i les illes Madeira i Caiman", pot valer per a alguns dels imputats, però, llevat noves revelacions, no per a tots. El senyor Carrillo no té res a veure amb la trama.

3) Si l'existència d'un grup organitzat que inclogui García, Prenafeta, Alavedra, Muñoz, Dobarco i Casamitjana està poc justificada, García tindria relació amb tots, però no tots formaven un grup organitzat, i el blanqueig només s'imputa a García, Prenafeta, Alavedra i Casamitjana. Es pot mantenir que la competència del magistrat per jutjar la totalitat del cas no es sustenta adequadament, especialment pel que fa als delictes vinculats a les concessions de neteja.

4) El fet d'establir presó incondicional en base al risc de destrucció de proves és dubtós en el cas de García, Prenafeta i Alavedra. Les seves societats han estat intervingudes, encara que es pot al·legar que falten les domiciliades fora d'Espanya, i és absolutament inconsistent en el cas de Muñoz i Dobarco, ja que no consta que tinguin societats instrumentals, i la documentació oficial ja ha estat confiscada. La posada en escena del cas sembla excessivament cruel per als imputats.

Cal comprendre que l'auto no és una sentència, que falta la instrucció i que es redacta amb rapidesa, encara que estigués precuinat, i que per tant no pot ser exhaustiu. Però amb aquesta excepció, sembla que ens movem entre la 'omertà' i la por als poderosos denunciada per Villarejo i el justicier que dóna espectacle i tira pel carrer del mig, encara que produeixi danys col·laterals injustos. Clar que a l'espectacle contribuim els mitjans amb entusiasme. No m'agrada cap de les dues opcions. Com que és tard i estic grandet, ,me'n vaig a dormir. Prometo continuar durant el cap de setmana més detalladament.