D'entre els diversos grups i corrents d'opinió vinculats a CiU que aposten per l'independentisme, n'hi ha un que ha pres una decisió radical: renunciar a canviar el partit des de dins, i passar-se en bloc al Reagrupament de Joan Carretero. Amb totes les conseqüències, perquè el president d'aquest fins ara corrent crític de CDC, Joan Fonollosa, es postularà com a candidat a entrar en la Junta Directiva de Reagrupament, en el congrés que celebrarà la formació aquest dissabte.

Conferències Democràtiques de Catalunya es va crear fa exactament un any. Amb quin objectiu?
Això venia ja d'enrere. De militants de Convergència que ens havíem anat trobant en converses més o menys informals i, a part de tot l'altre ideari del partit, teníem en comú l'independentisme. I vèiem que Convergència no n'era, d'independentista. De cara al congrés de l'any passat ens vam organitzar i vam muntar Refundar Convergència, amb l'objectiu de presentar esmenes al congrés i mirar d'influir-hi. Això de refundar Convergència va tenir un èxit relatiu. De fet, la ponència 1 està farcida d'esmenes nostres. Jo sempre dic que Convergència oficialment és un partit independentista. Però ja sabem per a què serveixen les ponències dels congressos. Un cop passat el Congrés vam veure que això de refundar CDC no tenia massa sentit i ho vam reconvertir en les Conferències Democràtiques. La idea era intentar influir en la política de CDC, en un sentit independentista.

De quanta gent estem parlant?
Això és una mica difícil de dir, perquè és una estructura molt poc estructurada. Jo calculo al voltant d'unes 70 o 80 persones.

Fa només un any deieu, en la vostra declaració programàtica, que CDC era “l’eina política més potent de què disposa Catalunya per treballar en la direcció que es proposem"
És que l'és. Ens agradi o no, l'és. Aquesta és la tragèdia, que Convergència era, i segueix sent, l'eina més potent que té el catalanisme avui. Però no estan per la feina. Llavors, què havíem de fer? Segur picant ferro fred? O mirar de fer créixer una altra cosa que està creixent, i que aquests sí que estan clarament per la feina. Si des de dintre no ho hem aconseguit tombar, doncs mirarem de tombar-ho des de fora. Si Reagrupament té un èxit suficientment potent, és possible que Convergència tombi. I si tant potent és, doncs potser la substituïm. La idea és treballar per la independència. Convergència, Reagrupament, Esquerra, i tots els partits i tot el que vulguis són eines. L'objectiu és Catalunya. Això ho tenim molt clar.

No sou els únics que heu intentat fer canviar la línia de Convergència cap a l'independentisme. I part de les bases també esperen un pas decidit de la direcció de CDC cap a l'independentisme. Perquè no s'hi dóna, aquest canvi?
Perquè Jordi Pujol no és independentista

Només per això?
No se m'acut cap altra explicació

I Mas sí que ho és?
A Mas, l'única cosa més independentista que l'he sentit dir és que en un referèndum per la independència votaria que sí. Hi ha tot de gent al seu voltant que diuen que són independentistes. Ho diuen, però jo no he vist que facin cap pas efectiu. Si un no és independentista, doncs no ho és. Però si diu que ho és i després no fa res... no sé què és pitjor.

Podria ser que el moviment de les consultes i la pròpia dinàmica de fora dels partits faci que CDC es replantegi fer aquest pas? O podria perdre suport popular?
Crec que si CDC es convertís en un partit independentista, les bases no les perdria, en absolut. La majoria de la base, o com a mínim una minoria molt important, és independentista. O potser això era cert fa un any, perquè molta d'aquesta gent ha anat marxant, perquè ja n'està tipa. El que passa es que molta gent que deia que era independentista, després parles amb ells i et diuen: "Però si en Pujol diu que ara no toca, o si en Mas diu que ara no toca, deu ser que ara no toca". I jo crec que sí que toca. I que és urgent i necessari.

Quan heu decidit que ara "l'eina potent" és Reagrupament?
Oficialment, diumenge passat. Però ha estat un procés llarg. Un procés de convenciment individual. Hi ha molta gent dins de les Conferències que, ja des de fa temps, avisava que "això no va". A títol individual, molta gent ja havia anat passant. Però d'altres no, per inèrcia. Jo m'acuso d'haver estat part d'aquesta inèrcia, Fins a l'últim moment he estat apostant per CDC. Perquè segueixo creient el que he dit abans, que és l'eina més potent. Contra Convergència no és farà la independència, ens agradi o no. El problema és que no aquesta eina no la fan treballar en la direcció adequada. Per això al final vam dir: "prou, l'últim, que apagui el llum".

Un cop descartada Convergència perquè és Reagrupament el partit ideal?
Perquè és l'única força que en aquests moments té una certa massa crítica. Descartada CDC, què queda? ERC, no cal comentar-ho...

Potser sí que cal...
Esquerra crec que porta una desorientació important, des de fa molts anys. Ells diuen que són independentistes, però després fan president Montilla. A més que també escarmentem amb l'experiència dels altres. Si ja havíem vist el que li havia passat a Carretero, què hi anàvem a fer, nosaltres, allà?

Llavors només quedava Reagrupament...
Fora d'això, hi ha mil i un grups, grupets, grupuscles, partits, colles, associacions, conferències i de tot. No és dolent, perquè vol dir que hi ha moltes iniciatives i es pot arribar a molta gent. El que seria dolent és que no fóssim capaços de posar-nos d'acord. Per la raó que sigui, Reagrupament és el que té en aquest moments mes massa. Jo comparo aquest moviment al procés de naixement d'una estrella. Primer es una gran massa de núvols de pols, i poc a poc, per gravitació, es va agrupant al voltant d'una massa central. Que, com més gran és, més atrau la resta de partícules. Fins que al final té prou massa i s'encén. Una de les raons per sortir de Convergència es que hi havia alguna altra cosa amb aparença de possibilitats, que és el Reagrupament. Per fer un altre grupet dels 30.00 que n'hi ha no haguérem donat aquest pas.

Aquest procés de formació estel·lar que diu es donarà amb prou velocitat com per arribar a les eleccions del 2010 amb possibilitats?
Jo crec que 10 diputats es poden treure, com va dir Carretero. I fins i tot més. M'estranyaria molt que no s'hi arribés. I si, a partir d'aquí no ens equivoquem i sabem jugar les cartes durant la pròxima legislatura, el 2014, independència. Però s'ha de saber jugar-les bé. I no serà fàcil.

Jugar-les, de quina forma?
Que no ens torni a passar el que li va passar a Esquerra, que el 2003 va treure de cop 23 diputats, va fer una crescuda brutal, justament perquè la gent hi va veure una esperança, i després els van decebre. I així els ha anat. El primer tripartit els va fer baixar, però encara van aguantar, però el segon tripartit ja no l'han resistit. No hem d'equivocar-nos.

Entrar en un Govern seria equivocar-se?
Sí, segur. Seria una mala idea. Una cosa es entrar en el Govern, amb càrrecs, i una altra es donar-li recolzament més o menys puntual. Si traiem 10 diputats, o 12 o 8 o els que siguin, el primer que ens trobarem serà la votació d'investidura. I tots sabrem de seguida quines seran les conseqüències del nostre vot. Podem votar que sí, podem votar que no, podem abstenir-nos o podem anar a pixar durant la votació. Però els números són els números i sabrem quina serà la conseqüència de la nostra decisió, sigui la que sigui. El primer que hauríem de fer és no fer una altra col·lació de perdedors. El que hagi guanyat és el que ha decidit el poble, i nosaltres facilitem que surti el que el poble ha decidit. I, ja com a opinió molt particular, de cap manera parlo en nom de les Conferències, ni menys encara del Reagrupament, el que hagi guanyat les eleccions ha de governar, i els nostres vots haurien de ser gratis. I sempre fora del govern, amb recolzament puntual i negociant les votacions una per una. I exigint que es comportin amb sentit patriòtic.

Se suposa que la llista més votada serà la de CiU?
Alguna ha de ser

Diria el mateix si la més votada fos la del PSC?
A mi, personalment, em costaria més. Però si de mi depengués, això és el que diríem en campanya i això és el que faríem.

Podríeu acceptar alguna oferta per entrar al Govern, si implica prou garanties per anar cap a la independència?
Quines garanties? Si el Govern diu que convocarà un referèndum d'autodeterminació, i que si no li deixen recorrerà al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg, ens ho pensaríem. El que passa es que això no ho diran.

Aquest èxit electoral que pronostiqueu de 10 diputats es donarà amb Carretero de candidat?
Sembla lògic. No m'imagino que Reagrupament tingui en aquests moments un altre candidat al davant, ara per ara

I l'opció Laporta?
Primer hem d'esperar al 30 de juny, que deixi la presidència del Barça, i aleshores veurem què fa.

Personalment, ho veuria amb bons ulls?
Sí, per què no. Es evident que ens donaria molta més potencia. El que passa és que, donada l'estructura i la forma de funcionament del Reagrupament, s'hauria de veure com va. Perquè això no seria una qüestió que parlin el senyor Carretero i el senyor Laporta i decideixin quin lloc ens toca. Reagrupament té un manera de funcionar, almenys fins ara, molt assembleària. Ara, m'estranyaria molt que Joan Laporta tingués cap problema a ser escollit com a candidat en una assemblea de Reagrupament.

Hi ha qui us ha criticat dient que Reagrupament es un partit de dretes
Reagrupament? Però si ve d'Esquerra. Aquests dies he rebut molts correus que deien tot el contrari: que el fet que nosaltres entréssim a Reagurpament anava bé perquè així no es veia tant com una escissió d'ERC, sinó com alguna cosa mes transversal.

També s'ha dit que Reagrupament representa un independentisme més identitari. No tan basat en raons econòmiques com culturals per demanar la independència.
El que representava Reagrupament fins diumenge passat no ho sé, perquè jo no hi era. Però si no tenim identitat, què som? Catalunya no és el que és perquè és un tros de geografia. Catalunya és el que és perquè té una llengua, una cultura i una història. La identitat és, no només inevitable, sinó que altra cosa no tindria sentit. Dit això, és evident que els arguments econòmics per voler la independència son importants. És mes, avui en dia potser són una de les eines mes potents del catalanisme. Crec que hi ha molta gent a Catalunya que no és conscient del que li costa ser Espanyol.

Parli'ns d'aquest arguments econòmics
La independència, a Catalunya, interessa a tothom que vulgui viure a Catalunya. Encara que vulgui seguir sent espanyol després. Perquè al capdavall, si tenim millors infraestructures millors serveis, millor sanitat, millors escoles i millor de tot, senzillament perquè els nostres diners s'aprofiten aquí, qualsevol persona que visqui aquí també viurà millor. Per tant, encara que aquesta persona vulgui seguir mantenint el seu passaport espanyol, viurà millor. I crec que aquesta és una línia argumental que s'hauria d'utilitzar més: Que vostè vol seguir sent espanyol? Doncs encantat, hi té tot el dret. Seguirà sent un ciutadà de la Unió Europea, com ja n'hi tants a Catalunya, i fins i tot podrà votar a les municipals. I a sobre, viurà millor, perquè tindrà millors serveis.

Llavors, quina estratègia és millor per convèncer els catalans que es facin independentistes?
Els arguments històrics i identitaris hi han d'existir, no es poden menystenir, però no crec que hagin de ser, ells sols, l'eix de la campanya. A mi em podrien motivar per a la independència --si no n'estigués ja, de motivat-- parlant-me del president Macià i del Rei Jaume. I potser me'n podrien convèncer només amb aquesta arguments. Ara, una persona que, de tots els seus avantpassats contemporanis a en Macià, no n'hi ha ni un que sigui català, potser é més difícil --tot i que n'hi ha casos-- convèncer-lo amb aquests arguments. Sobretot si a casa parla castellà, mira Telecinco i llegeix El País. A aquesta persona li has d'explicar uns altres arguments, econòmics . El que passa es que si veu Telecinco i llegeix El País, aquests arguments no li arriben. I s'ha de aconseguir que li arribin.