El president del Cercle d'Economia, Salvador Alemany, flanquejat per Piqué i Costas, ha presentat, sota el títol d’Horitzó 2012, l'opinió de l'entitat sobre les mesures a adoptar no tant per sortir de la crisi –el document accepta implícitament que de la crisi se sortirà bàsicament en funció de l'evolució de l'economia mundial i de la pròpia dinàmica dels nostres desajustaments–, sinó per fer més competitiva la nostra economia a mig i llarg termini, si bé les mesures proposades ajudarien a crear un clima de confiança que facilitaria les coses.

El punt bàsic per crear un clima adequat per a la recuperació econòmica seria un pacte social i polític sobre les mesures a adoptar. En aquest apartat crida a la responsabilitat del govern, oposició, patronal i sindicats a tots els nivells, especialment en l'àmbit estatal, que és on resideixen les competències més importants que encara els queden als estats en matèria econòmica –no oblidem que les principals, o almenys les d'intervenció immediata com tipus de canvi, aranzels i tipus d'interès, ja estan en mans d'institucions comunitàries. Si no s’assoleixen els acords en un temps prudencial, es demana al govern que adopti les mesures que corresponguin.

Sobre quines han de ser aquestes mesures, el document no les concreta (tampoc Rajoy ho fa quan critica el govern) perquè posar-li el cascavell al gat implica risc d'esgarrapades, però almenys fa una enumeració d'idees interessants.

Jerarquitza els tres problemes essencials: atur –no fa referència a l'economia submergida com a factor explicatiu del diferencial amb Europa com sí que feia l'informe de PIMEC–, dèficit i deute. Per a això proposa avançar cap a un nou model de creixement, el que implica actuacions en:

1. Matèria laboral. No es parla d'abaratir l'acomiadament, però sí de reformar el sistema de contractació per reduir la rigidesa de la contractació indefinida i reduir la contractació temporal (res no es diu sobre si la solució és convertir 'de facto' tota la contractació en temporal per la via de reduir dràsticament les indemnitzacions).

2. Sistema financer. El document reconeix les dificultats i desconcert de les petites i mitjanes empreses a l'hora d'accedir al crèdit, però no proposa una altra solució de banda que els bancs expliquin millor els seus criteris de concessió de crèdits, donant per bones les restriccions actuals. Així mateix, manifesta certa desconfiança sobre la situació de les institucions financeres en demanar que se segueixi amb rigor l'evolució dels actius de les entitats.

3. Fiscalitat. S'accepta la possibilitat d'augmentar la pressió fiscal de forma selectiva, però dins d'una estratègia general que no perjudiqui el consum ni la competitivitat de les empreses. Reivindica la utilització de preus, taxes i copagaments, no perjudicant els sectors més necessitats, com a alternativa a la pujada impositiva. No parla de baixar les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, mesura que sembla que s’adoptarà a curt termini, tot i que implícitament es dedueix que serà ben rebuda.

4. Infraestructures. S'accepta el caràcter anti-cíclic de les inversions públiques però es demana una més gran col·laboració público-privada que ajudi a alliberar recursos públics, i encara que no es digui, a enfortir a mig i llarg termini les empreses del sector.

5. Educació i investigació. Declaracions genèriques, llevat de la protesta que aquest any disminueixin les partides pressupostàries en recerca, el que pot perjudicar els significatius avenços assolits.

Finalment, el document destaca la necessitat de donar prestigi a la política i les institucions (la desafecció i els casos de corrupció planegen sobre el document) i per això demana reformar la llei de finançament dels partits, la llei electoral i la de la funció pública. No es donen criteris de quina direcció haurien de prendre les reformes.

Per acabar demana responsabilitat, acords socials i polítics i, si no, que el govern hi actuï.

El document em sembla correcte en general, però el podria signar gairebé qualsevol força política. El problema, com sempre, són les concrecions. Però aquesta no és la missió del Cercle, segons em van dir en efectuar jo mateix la pregunta en la roda de premsa.