Ni italià, ni anglès, ni cors, ni castellà, ni gallec, ni portuguès, ni grec, ni noruec. Cristòfor Colom era català fill d'una família que va viure a Barcelona al segle XV i que mantenia una antiga enemistat amb els Reis Catòlics. Per això, els monarques van ocultar la seva catalanitat fomentant la idea que era italià que, a costa de repetir-ho, es va convertir en dogma històric. Aquesta és la principal teoria del professor de la Saint Mary's University de Mayland, Estats Units, Charles F. Merrill, sobre els orígens del descobridor d'Amèrica que ha recollit en el llibre Colom. 500 anys enganyats. Per què s'amaga l'origen català del descobridor d'Amèrica, que acaba de publicar-se en català. Només fa unes setmanes, una altra investigadora ja havia arribat a la conclusió que Colom era catalanoparlant.

El primer argument que afavoreix una possible catalanitat de Colom, segons Charles F. Merrill, va començar amb les premisses que el cognom Colom és d'origen català. Per això, o bé el descobridor d'Amèrica o bé el seu pare eren d'un país de parla catalana. El segon es basa en les referències indirectes que ell mateix va fer sobre la seva nacionalitat.

Merrill reconeix en el llibre, publicat l'any passat en anglès, que hi ha “tan pocs documents en què Colom diu que és català com documents en què es digui que és genovès”. En canvi, el llibre recull cartes escrites per Colom en què Ferran i Isabel són anomenats “els meus senyors” o “els meus senyors naturals”. El llibre també constata que una família Colom va participar activament en la guerra de 1462-72 contra el rei d'Aragó. Cristòfor Colom estava relacionat amb els enemics de la família Trastàmara dels monarques de Castella i Aragó durant aquella guerra.

Segons aquest professor de la Saint Mary's University de Maryland, l'antiga enemistat de Colom vers la família dels Reis Catòlics és un motiu pel qual la seva identitat es va fer manifesta. L'altre és que Ferran i Isabel van disposar que els territoris que es descobrissin al Nou Món passesin a formar part de Castella i que Castella fos la beneficiària del comerç i la colonització d'Amèrica en detriment d’Aragó.

“Fer veure que el descobridor del Nou Món era Genovès no alteraria aquest plans. Un descobridor català, en canvi, sí que els hauria afectat”, apunta Merrill al llibre, que no descarta que el mateix Colom i la seva família acceptessin aquest engany.

Provinent de Tarroja, prop de Tàrrega
Concretament, aquest professor nord-americà apunta la possibilitat que Cristòfor Colom naixés o es criés a Tarroja de Segarra, prop de Tàrrega. Segons recull Merrill en el llibre, la gent gran que ara viu a Tarroja quan eren petits explicaven que l'home que el 1492 va descobrir Amèrica havia nascut al poble. Aquesta tradició s'anticiparia a la que parla de la catalanitat de Colom. “No hi ha registres escrits que l'avalin encara que és possible que n'hi haguessin existit en algun moment”, afirma Merrill.

’Terra Rubra’
La connexió entre Colom i Tarroja té diversos arguments. D'una banda, la forma llatina d'aquest topònim seria Terra Rubia o Terra Rubra i, per tant, té el mateix que el lloc que els primers autors que van parlar del tema van designar com a bressol de Colom. D'altra banda, els patrons de la vila de Tarroja són Sant Salvador i la Immaculada Concepció, els mateixos amb què l'Almirall va batejar les dues primeres illes que va descobrir prop del Carib el 1492.

A prop de Tarroja hi ha la població de Pavia, on el segle XV Merrill afirma que hi va viure una família anomenada Colom que estava emparentada amb els Colom que els documents situen a Tarroja. Segons la biografia que Fernando Colón va escriure del seu pare, Colom va estudiar a Pavia. Sempre s'ha considerat que es referia a la Pavia italiana i no a la segarrenca, però cap Colombo –com es diria el seu cognom en italià– va estudiar a Pavia al segle XV.