Des que va esclatar el cas Millet o cas Palau de la Música, com prefereixin, molts s'han posat al capdavant de la manifestació demanant responsabilitats. Saqueig, robatori, delinqüents han estat els qualificatius més usats en mitjans de comunicació i partits. Una manera de fer a la societat catalana -d'una part d'ella, la burgesia de tota la vida- es va trencar en trossos davant l'evidència d'un cas de corrupció massiu. Tots es van esquinçar les vestidures i es van posar les mans al cap.

A mesura que avancen els dies es descobreixen nous fets. L'últim el cas Colom. L'actual secretari d'immigració de CiU, Àngel Colom, va rebre diners de Millet, perquè els va anar a demanar com reconeix, per a una fundació que tractava de recollir les restes del naufragi del Partit per la Independència i per pagar els deutes del fiasco electoral de 1999. La investigació de la fiscalia i la judicial ens diuen quants diners van ser i per què. Fins ara sabem que els va rebre seguint aquesta manera de fer que ara a tot el món "benestant" tant repugna però que en el seu moment va ser per a molts un respir i la seva forma de fer habitual. En aquells temps ningú no volia remoure res. Uns diuen que per por. Altres perquè ja els venia bé. I al que sabem em remeto. Ves per on.

Àngel Colom sabia el que feia perquè així ho ha reconegut. Diu no recordar detalls, però reconeix ni més ni menys que Millet li va donar uns calerons. La pregunta és, ho sabia la direcció del partit? És difícil de precisar, però potser Pilar Rahola, en altre temps dirigent del PI i mà dreta de Colom en el partit, tingui alguna cosa a dir. Esperarem a dilluns. Esperarem a la tertúlia de RAC1. Esperarem a què la que va ser dirigent del PI, diputada i regidora d'ERC - i que no va abandonar els càrrecs que va aconseguir sota les candidatures d'Esquerra Republicana - ens expliqui com es finançava el PI. Si el que coneixem ara era l'habitual, per exemple. I no val això de la conspiració en contra nostra. Hi ha algú que aixeca les catifes del Palau i surten coses. Dir que això ja és passat queda estrany, i més estrany encara acusar el PSC com ha fet Colom a TV-3. És a dir, això és notícia, ningú sabia que el PSC estava investigant el desgavell del Palau de la Música. Amagar-se en la pàtria per ocultar la brutícia queda malament. Altres com Laporta, que també era membre del PI, recull aquest argument per dir que això dels espies al Barça és cosa de la caverna mediàtica espanyola. També trobem una altra notícia, el grup Zeta, el Periódico, és de la caverna. Ves per on.

Ho dic amb tot respecte perquè, Pilar, tens la pell molt fina. Dius des de les pàgines de La Vanguardia que t’insulto als meus articles tot i que per més que miro l'últim que et vaig dedicar no trobo insult per enlloc. Això sí, aprofites per insultar els que escrivim en diaris digitals. No estan a la teva alçada, és clar. Tu ho fas des de grans mitjans. Com en Moreno et tinc enveja però no em fas pena. Les crítiques cal acceptar-les amb esportivitat i no convertir-se en víctima. Això se’t dóna bé. Doncs això, dilluns tens una oportunitat per vestir de víctima però explicant què feies al PI, si coneixies com es finançava i si eres conscient de què el partit havia de pagar els seus deutes electorals. El fracàs, pregunta-t’ho, va ser potser, perquè no tenies una estratègia de comunicació adequada. Vés per on.