No ha volgut posar el seu àlbum debut en mans d'una discogràfica. Seguint la filosofia del col·lectiu Undefined Artists, va convèncer a un grup de 'supporters' que apostessin pel seu projecte discogràfic. Aquesta aportació econòmica és 'corresposta' amb un exclusiu digipack del nou disc, amb generós material extra audiovisual. El seu nom "de combat", Swan Fyahbwoy. El seu gènere, el 'dancehall', una variant moderna del reggae en què es canta a l'estil rap i s'introdueixen pinzellades electròniques. 'Innadiflames', el primer LP de Swan Fyahbwoy, es pot descarregar gratuïtament a la seva web. En només 3 mesos, ja suma més de 300.000 descàrregues. 'El noi del foc', un madrileny que es va donar a conèixer el 2006 amb la seva maqueta 'Ni chance ni try' i membre fundador del 'Madrid Dancehall Crew', arriba ara a Catalunya per presentar el seu directe a Mataró (Sala Clap, divendres 20 de novembre) i Terrassa (Faktoria d'Arts, dissabte 21 de novembre). Després l'esperen Córdova (27 de noviembre, Sala Go, 22 h.), Badajoz (28 de noviembre, Sala Embarcadero, 23 h.) i Saragossa (26 de diciembre, Sala Devizio, 22 h.).

Ets un referent del 'dancehall' estatal... Creus que dient només 'dancehall' ja se sap quin estil musical és el teu?
El 'dancehall' és l'evolució moderna del reggae jamaicà, tot i que del reggae no es pugui dir que és un sol gènere, perquè també hi ha el ska, el roots, el newroots, el rocksteady, el raggamuffin', el 'dancehall'... Tota la música que ha anat evolucionant a Jamaica els darrers 50 anys pertany al reggae com a cultura. Aleshores, el 'dancehall' és la part del reggae més moderna, més electrònica i suposa la música de ball jamaicana.

Com valoraries l'escena actual 'dancehall' a l'estat espanyol?
El 'dancehall' a Espanya ha estat en l'underground aquests darrers anys i fa 15 ni existia. És una cosa que ha arribat a poc a poc, i en els últims cinc anys és quan a Espanya el dancehall ha viscut la seva petita revolució, d'arribar més enllà de la gent estrictament del reggae, com a la gent del hip hop i més enllà. A Espanya estem sortint a la superfície, i es comença a parlar del 'dancehall' i els mitjans li presten una mica d'atenció. Gràcies a gent internacional com Saun Paul, que fan un 'dancehall' més comercial, s'ha arribat a tot el públic, no només a la gent del reggae. I per a mi això és bona música, quan arribes a la gent independentment dels seus gustos. Ara el 'dancehall' és més professional a Espanya i els que ens hi dediquem som més tossuts amb fer bé les coses. En els propers deu anys seguirà pujant i pujant cada cop més.

Quins altres noms destacaries de l'escena espanyola?
Doncs a gent que ha ajudat a que això pugi, des de fa temps, com Hermano L, de La Puta Opepé, i Mr. Rango, després, també, Morodo, Chulito Camacho, Newton, Lion Sitté, Novato... Per tot arreu estan sortint artistes.

'Dancehall' és una base reggae sobre la qual es canta a l'estil rap i s'introdueixen pinzellades electròniques. Estaries d'acord?
Bàsicament, sí. Més o menys. És cert que el reggae i el 'dancehall' estan molt agermanats amb tota l'escena del rap i el hip hop. La gent que escolta reggae a diari sempre percep dos sons ben característics: el so del roots -el so més reggae a base de bateria, baix i guitarra- i el so 'dancehall', que ve a ser més bombos i caixes amb so digital, amb un altre tempo, perquè és més ràpid que el reggae. És una barreja de so reggae convertit en digital i que pot recordar al hip hop moltes vegades. També és veritat que la mètrica d'escriure 'dancehall' és molt diferent de la del hip hop, encara que siguin semblants. A més, majoritàriament el 'dancehall' porta melodia en les veus.

Les teves lletres contenen una forta crítica social, en la qual carregues contra la religió, els sistemes de control, la immigració, fins i tot carregues contra els mitjans de comunicació...
No es pot generalitzar, és clar, però sí que sabem qui controla un país, quins mitjans el porten, què els interessa publicar i què no... El meu missatge sí que té una part compromesa amb el reggae perquè tota la cultura jamaicana va contra el sistema de control, contra el que ells anomenen 'babylon', contra el govern, contra la policia... però el que jo canto és una cosa bastant sentida, força social, però també molt personal. Canto el que realment penso. La gent reggae sí que està molt compromesa religiosament amb la seva filosofia, però en el meu cas jo canto la meva realitat. No estic batejat, he viscut amb una família que no m'ha inculcat cap creença. He estat lliure per decidir i si no crec, ho dic, igual que altres sí que diuen que creuen. Els respecto, però les meves lletres i opinions recullen una cosa molt sentida per la gent del nostre país. I crec que això també ha provocat que els agradi la meva música, se senten identificats amb el que estàs explicant.


A 'Fuma Weed' clames per la despenalització del cànnabis. És ineludible associar el món del reggae amb el cànnabis?
És la típica pregunta que em fan un munt de vegades. I em sembla normal. Sempre ha anat molt associat aquest tema al món del reggae per una qüestió de creences i de religió. Els rastes el consumeixen per meditar, per evadir-se o per a relaxar-se i les lletres jamaicanes sempre apel·len al fet que els deixin tranquils ... No estic d'acord amb les lleis, crec que caldria despenalitzar-ho. El seu consum personal no afecta a tercers com sí succeeix amb l'alcohol o altres drogues. La gent ha de ser conseqüent i prendre les seves pròpies conclusions. I igual que no has d'acabar sent un alcohòlic, no has d'acabar sent un 'fumeta'. El tema de l'herba és una decisió personal, perquè et va bé i perquè et ve de gust per passar-t'ho bé, o perquè quan arribes a casa et va bé per dormir o t'alleuja dolors... I si no et va bé, no la toquis. Jo sé que em senta bé prendre una copeta, i si me'n prenc cinc, malament. Doncs no me les prenc. La gent ha de fer servir el seu cap i saber si el que et diuen estàs d'acord o no. La gent jove és molt influenciable i no m'agradaria que prenguessin aquest missatge com 'hòstia, s'ha de fumar porros en aquesta vida per ser guai'. No, en aquesta vida s'ha de lluitar i saber amb el que un està d'acord, lluitar pel teu futur, per arribar a ser algú, i no per ser el més festiu o el més drogoaddicte.

Després de 3 anys i la teva exitosa primera maqueta, 'Ni chance ni try', arriba el teu primer LP, 'Innadiflames'. M'imagino que per a tu serà tot un èxit...
Després de la primera maqueta em vaig passar un any i mig tocant en tots els escenaris possibles per difondre la meva música. I l'últim any i mig ha estat el de posar-nos les piles amb el disc. I he estat tan ocupat que no he arribat a ser conscient del treball realitzat. La música la vas fent, vas escrivint, l'escoltes al cotxe... però quan ja ho tens a la mà, publicat i tal, amb les imatges i els col.laboradors... és quan dius això ha estat pitjor que fer un fill, i això que no els tinc. És realment una satisfacció, però realment quan ho gaudeixes és quan li arriba a la gent, quan puges a l'escenari i comproves com la teva música els agrada, els arriba, s'ho passa bé, i creu igual que tu.

'Innadiflames', que has dut a terme amb l'ajut dels anomenats 'supporters', es pot descarregar gratuitament des del teu web. És simptomàtic de com han canviat les coses i ara el negoci de la música funciona d'una altra manera?
Sent un artista que amb prou feines tenia trajectòria, vaig decidir entregar-lo gratuïtament i fer una còpia física amb un DVD i un munt d'extres, en un format digipack molt 'currat', en què van col.laborar unes 500 persones 8 o 10 mesos abans que sortís al mercat. Ara han rebut en compensació aquest digipack, però jo ja tenia decidit penjar gratuït el meu àlbum a la web. Per seguir movent el tema, i en prop de 3 mesos hi ha hagut més de 300.000 descàrregues. S'ha mogut moltíssim per Llatinoamèrica, i el que estic fent jo és la petita revolució que es produïrà a tot el món de la música. Abans, ja havia escoltat aquesta història en grups com Nine Inch Nails (NIN) o Metallica, que s'havien desvinculat dels seus segells discogràfics i havien començat a funcionar a partir de la seva pròpia web, amb els seus fans que pagaven una quota a canvi de l'últim disc amb molt material extra, avenços exclusius, assaigs a internet... Idees que fan que els artistes, i també les multinacionals, comencin a donar-li voltes a l'assumpte comercial i de distribució. Fa poc també em va arribar un mail que explicava que Public Enemy estaven buscant 'supporters' per al seu proper LP, com jo he fet.


A 'Innadiflames' has col·laborat amb gent important de l'escena reggae-'dancehall' com Rap'susklei, Lion Sitta, Daddy Cobra, Karty Er Nene...
Tots ells són grans artistes, els tinc molta estima i a més són molt bons companys. Sóc molt sociable, i com em posi a ajuntar col·legues, he de fer 3 discos per poder incloure totes aquestes col·laboracions. Però ja sortiran en els meus propers discos. A mi m'agrada treballar amb gent. Amb 'Rapsus' o amb Karty Er Nene portàvem molt temps parlant-ho, amb Daddy Cobra vam fer la col·laboració en un sol matí, perquè no hi havia més temps, amb Lion Sitté, en una tarda, una cosa semblant amb Bako... Quedar amb altres artistes per crear a l'estudi és el més divertit a l'hora d'editar un disc.

I ara tornes a Catalunya després del teu debut a l'Apolo.
Aleshores encara no havia sortit el disc, perquè se m'havia endarrerit, però va venir força gent i va estar guai, encara que em va faltar això, que la gent hagués escoltat el disc. Si la gent ja t'ha escoltat i va amb els seus temes preferits al cap, sembla que porta una altra energia. Ara tornem a Mataró i Terrassa, amb el disc ja al carrer, es perceben altres energies i hi ha moltes ganes, la veritat.

Quina música escolta actualment Swan Fyahbwoy?
Doncs estrictament 'dancehall' jamaicà publicat des de setembre a novembre, és a dir, el més recent. Sóc així de malalt, escolto l'actualitat. Hi ha tantes noves cançons, que ja no puc escoltar ara el que escoltava al juliol. No puc, ja se m'ha quedat vell. Riddims actuals (compilacions de diversos artistes 'dancehall' sobre el mateix ritme) i artistes de sempre com Vybz Kartel, Busy Signal, Bounty Killer, Sizzla, Aidonia...

I el teu nom artístic, Swan Fyahbwoy, d'on surt?
'Fyah' és foc i 'bwoy' és noi, en llengua 'patois' jamaicana, que procedeix en part de l'anglès. Swan és el meu segon nom, perquè em dic Elan Swan. 'Fyahbwoy' és el meu 'aka', el meu nom de combat.

'El noi del foc', el nom del LP 'Innadiflames' (des de les flames)... Quina fixació amb el foc!
A més sóc Sagitari, que és un signe de foc. Són diverses raons les que em porten a aquest nom. Sóc molt impulsiu, molt bala boja, no sé mai on acabaré, no planifico el futur i em deixo portar... En el reggae el foc s'utilitza molt com a element purificador, per als mals pensaments, per a la gent amb mala ment... i el foc serveix per cremar allò negatiu, allò dolent. 'Innadiflames' recull els sentiments de totes les cançons de l'àlbum, pur foc.

Swan Fyahbwoy

Divendres 20 de novembre'09
Sala Clap, Mataró. 22 h. 10/12 h.

Dissabte 21 de novembre'09
Sala Faktoria d'Arts, Terrassa. 22:30 h. 10/12 €

27 de novembre'09
Sala Go, Còrdova. 22 h.

28 de novembre'09
Sala Embarcadero, Badajoz. 23 h.

26 de desembre'09
Sala Devizio, Saragossa. 21 h.

+ info: Web Swan Fyahbwoy + Web Sala Clap + Web Faktoria d'Arts