El director executiu d'Osona Decideix, Alfons López Tena, ha avisat que si l’Estat vol impedir la celebració de les consultes sobre la independència del proper 13 de desembre, l’organització té “alternatives”. López Tena ha fet aquestes declaracions justament l’endemà que l’alcalde de Sant Pere de Torelló –i portaveu de Decidim.cat– posés a disposició dels organitzadors de la consulta els locals municipals, en una decisió anàloga a de l’Ajuntament d’Arenys en la primera consulta, i que va motivar el recurs de l’advocat de l’Estat i la posterior prohibició cautelar per part del jutge.

López Tena, que ha presentat aquest dimecres en un hotel de Madrid, acompanyat de l’escriptora d’origen argentí Patricia Gabancho –i amb forta presència de corresponsals estrangers–, les consultes sobre la independència de Catalunya que se celebraran a la comarca d'Osona el pròxim 13 de desembre, ha defensat la legalitat de la consulta, recordant que “el propi ministre de Justícia del Regne d'Espanya, Francisco Caamaño va reconèixer la setmana passada que les consultes són legals”. Tot i això, ha deixat clar que si un jutge n’ordenés la paralització, acatarien la decisió però la recorrerien. Sobre si els col·legis electorals estaran en dependències municipals, ha assegurat que “en el cas remot d'alguna temptació d'actuació de mala fe per part de l'Estat amb mesures cautelars d'última hora per impedir-ho”, tenen preparades “alternatives”.

Majors de 16 anys de qualsevol nacionalitat
López Tena també ha detallat el procediment electoral, que preveu el vot per a majors de 16 anys, “sense discriminació per nacionalitat” ja que tindran dret a vot tots aquells ciutadans que estiguin empadronats en els municipis on se celebra la consulta, sigui quina sigui la seva nacionalitat. El portaveu d’Osona Decideix també ha recordat que el cos de gestió electoral “no fa campanya ni pel sí ni pel no, només per a la participació i el vot”, i que “nosaltres exercim el paper d'Estat, organitzem la consulta”. En aquest sentit ha explicat que “el finançament de tot l'operatiu per el 13 de desembre pot ascendir a uns 50.000 mil euros que són sufragats íntegrament per donatius privats, mai públics, i en base al treball de 1.700 persones voluntàries”. En aquests moments, són ja 34 els municipis osonencs que faran consultes sobre la independència de Catalunya el segon diumenge de desembre, el que representa que hi podran votar un 95% dels habitants empadronats a la comarca majors de 16 anys

Buscant la transparència
López Tena també s’ha referit a la relació de l’organització de les consultes amb els partits, i ha dit que “només hi ha interlocució”, a més que a totes les forces polítiques se'ls ha ofert que puguin enviar interventors durant la jornada electoral. Per aprofundir en la transparència de tot el procés, l'organització de les consultes també permetrà la presència de mitjans de comunicació durant tota la jornada del dia 13 de desembre, incloent-hi el procés de recompte de vots. També ha exposat que s'han enviat notificacions informatives a la Comissió Europea, Nacions Unides i instituts de seguiment de processos electorals com el Centre Carter perquè tinguin coneixement de l'esdeveniment i hi puguin enviar observadors.

No és una consulta “simbòlica”
A més, ha defensat que la consulta “no té un caràcter simbòlic, té un caràcter polític real”. I ha avançat que després del 13 de desembre l'agrupació Osona Decideix desapareixerà. Per aquest motiu, considera que el que passi a Osona no pot ser extrapolable al conjunt de Catalunya. Preguntat sobre si la sentència que sembla imminent per part del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut els ha impulsat a plantejar la consulta ara, López Tena ha dit que “no és el nostre problema”, perquè és una qüestió del tribunal i no té “res a veure” amb votar lliurement.

Gabancho: “Quin problema hi ha de preguntar-li a la ciutadania?”
L'escriptora catalana d'origen argentí Patricia Gabancho, per la seva banda, ha comentat que el referèndum del 13 de desembre “és fruit d'un debat que està al carrer, més present entre la gent organitzada que entre els propis partits polítics”. És per això que, segons ella, “el resultat traslladarà des de la ciutadania als polítics una petició sigui quin sigui el resultat”. Gabancho s'ha preguntat: “Per qui es consideri un demòcrata, quin problema hi ha a preguntar a la ciutadania que pensa sobre una qüestió com la independència de Catalunya?”.