Si els dies lectius són els mateixos que ara, si els pares que treballin seguiran sense saber què fer amb els fills, simplement el problema es trasllada al febrer enlloc del setembre; si les Ampa hauran d’organitzar les activitats extraescolars com ja fan ara de forma notable, i si els mestres no hauran de treballar més hores, perquè encara que ara facin intensiva, bé que han de ser a l’escola a les tardes (una altra cosa és el que hi facin), llavors on és el problema del nou calendari escolar?

D’acord que hi ha escoles on hi fa massa calor, que gradualment s’intenti resoldre aquest problema absolutament menor. Crec recordar que també hi ha moltes llars que no tenen aire condicionat i també hi viuen nens; d’acord que hi ha pares que no podran pagar setmanes d’esquí, és que no entenc per quins set sous l’escola ha de portar els nens a esquiar; això ha de ser una activitat privada, com resar, o és que ja no cal tenir família ni per sortir de cap de setmana?

Jo no hi veig cap problema en el nou calendari escolar; o sí, potser un: és massa curt i insuficient per a la formació intel·lectual dels joves. Si un universitari no ha sentit mai a parlar de Fuenteovejuna i de Lope de Vega (i ho reconeix amb tota l’alegria i fatxenderia pròpies del cas), com em va passar fa pocs dies a mi mateix a la facultat on faig classe, llavors sí que tenim un problema greu, i no és de calor, ni de setmanes blanques, ni de jornada intensiva. I d’això, els totpoderosos sindicats de mestres no en parlen pràcticament mai.