L’opció de la sociovergència en la política catalana està sent analitzada, debatuda i comentada des de diferents sectors amb la vista posada en les eleccions autonòmiques del proper any. El tret de sortida el va donar l’excap de comunicació de Presidència, Toni Bolaño, en parlar d’un pacte entre PSC i CiU amb Montilla com a virtual conseller en cap d’Artur Mas. Qui va ser diputat convergent al Parlament de Catalunya, Vicenç Villatoro, considera la possibilitat de la sociovergència “improbable”. En un article a El Periódico, Villatoro analitza els pros i els contra d’aquest pacte i el per què ha saltat al debat públic. “En temps difícils, com a solució excepcional, la sociovergència podria aportar estabilitat i lideratge, i enfortir el paper de Catalunya a la política espanyola”, argumenta l’autor. Tot i això, reconeix que “és una solució que no convé ara per ara a tots dos hipotètics socis a la vegada”.

Segons Villatoro, qui arriba a plantejar l’acord entre PSC i CiU ho fa “per la constatació que Catalunya entra en una crisi política greu que demana un Govern fort construït damunt d’una majoria parlamentària sòlida” i no tant “pels resultats aritmètics”. En aquest sentit, l’autor considera que “hi ha a Catalunya sectors partidaris de la sociovergència” però “molt pocs dins del PSC i de CiU”. D’una banda, les formacions “representen projectes polítics alternatius” i de l’altra “és una opció atractiva per aquell que hi queda a dalt (...) però és una trampa que desactiva l’altre”. Per aquests motius, l’autor creu que “en temps difícils, la sociovergència no és una solució dolenta. Simplement és una solució molt improbable”.

De tot aquest debat, Vicenç Villatoro creu que se’n pot extreure “una virtut (...) que s’hauria d’aprofitar: la de l’existència d’un consens de país en els gran temes en què participen sempre les dues forces polítiques més grans”. Per concloure, l’autor afirma que “entre la sociovergència i la guerra oberta entre socialistes i convergents hi ha moltes més possibilitats. Que passen, en un any electoral, per no cremar els ponts”.

Article relacionat: Sociovergència