Saben els lectors d'aquesta columna que sóc un convençut que no hi ha mesures miraculoses que ens permetin
sortir d'una crisi global (això sí amb especificitats autòctones que l'agreugen). Sobretot tenint en compte l'escassa capacitat d'actuar dels Estats (les principals competències estan a la UE) i, molt menys, de les comunitats autònomes. Però això no significa que no es pugui actuar tant pel que fa a les mesures pal·liatives, que evitin que el malalt mori, com posant les bases que permetin aprofitar millor la recuperació de l'economia internacional.
Per això, igual que he criticat
que se suprimeixin impostos en moments de dèficit galopant, aplaudeixo el pacte anticrisi signat per la Generalitat i els agents socials, tant pel sol fet que, en fer-se la foto, l'acord en ell mateix crea confiança com, sobretot, pel contingut de les mesures. Recomano als lectors interessats que llegeixin
el pdf amb les mesures concretes, perquè no som davant d'un pacte de grans paraules i poc contingut, sinó, al contrari, davant d'una manifestació de com emprar adequadament uns recursos escassos, que no oblidem es financen mitjançant dèficit.
Per això els partits de l'oposició, que no han signat l'acord, el critiquen amb la boca petita. Segurament hauria estat bo que el signessin, però és millor tenir l'acord de seguir esperant un acord global que en un any electoral era molt difícil d'assolir.
D'altra banda, sembla que a nivell estatal comencen a donar-se les condicions per a un pacte de característiques semblants. Un cop l'executiu ja ha anunciat que prendrà mesures unilaterals si no hi ha acord, el més coherent és que els agents socials aparquin debats ideològics i deixin de tractar d'aprofitar la conjuntura per guanyar batalles que s'arrosseguen des de fa dècades (per exemple, l'abaratiment de l' acomiadament), centrant-se en mesures concretes en la línia del pacte anticrisi català, encara que amb els més amplis recursos i competències de l'Estat. En una economia de mercat global com l'espanyola cap govern pot millorar el mercat immobiliari ni crear ocupació per art de màgia. Però si hauria de ser capaç de fer que els problemes del sistema financer no ofeguin les empreses. Aquest és per a mi el principal repte del govern central. Si ho aconsegueix, el 2010 pot establir les bases d'una recuperació sostenible.