Sembla que en aquesta legislatura tampoc tindrem ni llei electoral ni llei de vegueries. Particularment la primera em sembla una llei important, la segona, en canvi, la considero perfectament prescindible.

Convé recordar que les dues lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra en una votació conjunta del text legal. I conciliar els interessos dels partits per assolir aquesta majoria no és tasca senzilla.

El problema principal en matèria electoral és conciliar la "proporcionalitat" amb la "adequada representació del territori", principis tots dos recollits en el text estatutari.

És veritat que en matèria electoral hi ha models molt diversos en el món, i que cada un té els seus avantatges i inconvenients. A més, el sistema electoral condiciona el sistema de partits. Per això les lleis electorals acostumen a aprovar-se en moments constituents, quan hi ha una greu crisi institucional o quan un partit té majoria suficient i tracta d'aprofitar la conjuntura per fer-se una llei a la mesura dels seus interessos (cosa que no sempre surt bé). A Catalunya, la pressió per una nova llei electoral ha ressorgit com a conseqüència de la "desafecció" i es considera un instrument per apropar la política als ciutadans, per això no només es discuteix la major o menor proporcionalitat o la representació territorial sinó altres aspectes com les llistes obertes o les circumscripcions uninominals.

Quan el consens suficient semblava impossible, el model alemany va semblar apropar les postures de CiU i PSC, partits que sumen 85 diputats, molt per sobre de la majoria absoluta de 68 diputats requerida. En síntesi, el model alemany, la combinació de les circumscripcions uninominals (és a dir, només surt elegit el guanyador en la circumscripció) amb la proporcionalitat en la llista de partits permet conciliar la proporcionalitat amb la representació territorial i amb la pretensió d'uns diputats més propers als electors (els elegits a cada circumscripció).

En principi el sistema, en abstracte, hauria de ser ben vist per CiU i PSC (aspirarien a obtenir la gran majoria de circumscripcions) però també per part d'ICV, PP o C's, que veurien compensades les seves escasses probabilitats a les circumscripcions uninominals amb la llista de partits, molt més proporcional que l'actual sistema. A priori el més perjudicat (atenint-nos als resultats de les eleccions celebrades des de 1980) seria ERC, per això és el partit que hi ha presentat una oposició més frontal.

Però el consens entre CiU i PSC no serà fàcil. CiU reivindica no pas una circumscripció única per a la elecció de llista (Catalunya) sinó set (les vegueries), cosa que afecta la proporcionalitat reivindicada pels socialistes. A més, no és fàcil trobar el consens sobre quantes circumscripcions uninominals ha d'haver-hi i com es configuren.

A més, un acord PSC-CiU deixaria fora ERC (ja he dit que els altres partits podrien sumar-s'hi amb més o menys entusiasme), i seria significatiu de la política d'aliances de cara a la pròxima legislatura.

A la vista de tot això, i que estem a pocs mesos d'unes eleccions en què previsiblement hi concorreran noves forces polítiques, encara que m'agradaria equivocar-me, no crec que tinguem nova llei electoral.

Pel que fa a les vegueries espero que la llei no tiri endavant. Francament, un nou nivell d'administració, després del fracàs de la comarca, només servirà per fer menys eficaç i més burocràtica una administració cada cop més omnipresent.