Carles Bellsolà
És l'alcalde de la ciutat més gran que governa CiU. Un ajuntament que, a més de la cirereta del seu recent reconeixement com al més transparent de l'Estat, es reconeix en general -i no només dins de Convergència- que funciona. Però també és un dels principals representants del sector socialdemòcrata dins de CDC, i manté una línia allunyada dels darrers flirtejos sobiranistes de la direcció del partit. Per una cosa i per l'altre, el seu nom ha sonat repetidament com a possible home d'un hipotètic govern d'Artur Mas. O com al seu substitut, si aquest fallés per tercera vegada consecutiva en el seu intent de governar. De tot plegat n'ha parlat Lluís Recoder amb Eldebat.cat. Deixant també molt clar que ell no es postula per a res.

Sant Cugat acaba de rebre el premi a l'Ajuntament més transparent de l'Estat. Us satisfà especialment?
Ens fa il·lusió, perquè és el reconeixement a una feina que no és d'un dia, ni d'un mes ni d'un any, sinó que és una feina de temps, de millorar la gestió municipal. Crec fermament que les administracions publiques hem de canviar, i molt. I una de les vessants on hem de canviar és en la transparència. Nosaltres ho hem intentat i hem estat reconeguts.

Què heu fet d'especial?
Per poder ser transparent i explicar el que fas has de tenir la casa endreçada. Ningú no ensenya la casa si la tens plena de roba tirada pels sofàs i la taula parada amb plats plens de menjar. Aquí passa el mateix. Si hem pogut donar explicacions públiques i penjar a la web tots els processos urbanístics i tota la contractació d'obres i serveis és perquè pensem que ho tenim en ordre. I això és una feina de temps.

Aquest reconeixement arriba en un moment que a Catalunya s'estava parlant molt de corrupció, urbanística i de tota mena
Sí, però jo discrepo d'aquest sentiment generalitzat que diu que tot està podrit i tot està malament. Fa més soroll un arbre que cau estrepitosament que no tot el bosc que creix lentament. Ja sé que dir això farà que m'assenyalin amb el dit, però ho dic, contundentment. No és cert que tot estigui podrit. I és la meva opinió, però també la meva experiència de molts anys en l'administració pública. Ara, es tracta també que l'administració canviï i hi hagi mitjans eficaços per controlar els que no facin les coses bé.

De banda de la transparència, Sant Cugat pot presentar-se com a un model? O, almenys, com a un model d'ajuntament governat per CiU, ja que és el més gran que governa la federació?
Nosaltres no volem ser un model de res ni de ningú. Déu nos en guard, som molt més humils. El que sí que intentem ser és una administració moderna. I una administració moderna no és la que es conforma a gestionar el dia a dia, sinó la que pensa en el futur. Que vol dir fer que la ciutat tingui cada vegada més qualitat de vida, fer que tingui uns bons serveis, fer, per exemple, que sigui un agent actiu en la creació d'ocupació. I això, avui en dia, vol dir trencar esquemes. Sortir fora, importar idees, ser proactiu. Nosaltres, tot això, ho estem fent. Sant Cugat és un bressol d'idees i de projectes innovadors. Des del projecte que hem fet amb Esade, que es diu Creapolis, fins al Triangle d'Innovació de Catalunya, passant per la nostra candidatura a l'Institut Europeu de Tecnologia. Penso que si hi hagués més ajuntaments importants de Catalunya governats per CiU segurament hi hauria més exemples com Sant Cugat.

Però no n'hi ha. Pot ser que CiU hagi descuidat, en part, la política municipal?
No. L'única causa és que els ciutadans de les grans ciutats volen tenir un alcalde socialista. I una cosa porta a l'altra. Com que el PSC és un partit que té una gran força en els grans ajuntaments de Catalunya, hi ha la tendència a pensar que això passa perquè CiU no s'ocupa de la política municipal. Al PSC, la política municipal ha tingut la importància que ha tingut perquè tenen molts ajuntaments i molta presència. A CiU també en tenim molts, però més petits, per tant la veu dels alcaldes -portes enfora, no pas portes endins del partit- no sona amb la força que sona al PSC.

Si al 2011 Xavier Trias governés a Barcelona, com algunes enquestes comencen a apuntar, això canviaria?
Segur. A més que a Barcelona ja li convé un canvi. 30 anys amb el mateix color polític suposo que és un argument suficient per afavorir el canvi. Recordo que s'acusava CiU que feia 23 anys que governava a la Generalitat, i això s'esgrimia com una gran arma a favor del canvi. I hi ha molts ajuntaments, no només el de Barcelona, que fa 30 anys -es a dir, des que tenim democràcia- que hi governa el PSC. El canvi sempre es bo. Son noves idees, noves formes de fer les coses, de veure i afrontar el futur. A més que Xavier Trias té grans qualitats per ser un magnífic alcalde de Barcelona.

Sempre heu destacat la vessant ecologista del vostre ajuntament. I explicant que no és un monopoli de l'esquerra
El medi ambient és una de les meves grans preocupacions. Però no d'ara. En faig caricatura, però les caricatures sempre tenen una part de fons que és cert: jo sóc mediambientalista des de fa molts anys, mentre la gent d'ICV se'ls nota que ho són perquè fa 20 anys va caure el Mur de Berlín i es van quedar sense espai polític. I van trobar que aquí hi havia aquest forat en el mercat, per dir-ho així. Per això el seu ecologisme és artificial. El meu desig és que l'ecologisme acabi sent transversal. És una cosa tant important que no la podem deixar sota la responsabilitat d'una sola força política.

També insistiu en la necessitat d'atraure empreses a la ciutat i evitar que es pugui convertir en una ciutat dormitori
I no ho som, en absolut. La relació de la gent de Sant Cugat amb la seva ciutat és molt viva, contràriament al que algú encara es pensa. Aquesta és una ciutat que té 30.000 llocs de treball. Que té moltes empreses. Algunes de molt importants i molt grans, d'altres de molt importants però molt petites; tenim empreses multinacionals i nacionals, tenim un teixit productiu molt viu, i crec que difícilment deslocalitzable, perquè incorpora molt de talent. Aquest model productiu que sempre hem defensat des de Sant Cugat és el que necessitem per al país.

Tothom està d'acord a atraure aquest tipus d'empreses. Però com es fa?
Tothom hi està d'acord, teòricament, amb la recepta. Però a l'hora de la veritat no hi ha accions. Quan viatgem pel món intentant convèncer els nord-americans o els xinesos que aquest país s'ha de tenir en compte, no ens hi trobem ningú. No ens hi trobem altres institucions. I això, ens ho diuen. Quan vam presentar la campanya de l'Institut Europeu de Tecnologia a Brussel·les, quan vam fer l'acte final, ens van dir des de la Unió Europea: "Mireu, feia anys que des de Catalunya no es feia un acte tant important". En comptes de prendre'ns-ho com a un compliment, ens ho vam prendre molt malament. Que la bandera de Catalunya a la UE l'hagi de defensar un municipi de 80.000 habitants vol dir que alguna cosa no funciona. Vivim en un món molt viu, molt competitiu, t'has de moure molt, i mirar-te el melic no et porta enlloc, La meva sensació és que des de Catalunya ens mirem excessivament el melic. Sobretot des del Govern de la Generalitat.

Després de molts anys a la política municipal, i com molta gent ha apuntat, seria un bon moment per passar a la política nacional?
Primer que aquest pas ja l'havia fet abans. Vaig estar 13 anys al Parlament espanyol i després al Parlament català. Però no en tinc cap interès especial. L'única cosa que vull és fer bé la meva feina, que és ser alcalde de Sant Cugat. I, després, ajudar que a Catalunya hi hagi un canvi polític, i que hi hagi un Govern que lideri aquest canvi. Això vol dir moltes coses, i complicades: acabar de resoldre el problema de l'educació; posar les nostres universitats, que no son del segle XXI, al dia; fer les infraestructures que ens pertoquen; reformar l'administració pública, que no està a l'alçada de les circumstàncies. Vol dir fer coses molt complicades. Per tant, necessitem un Govern, no on hi hagin els millors de CiU, sinó els millors de Catalunya. I jo no tinc la sensació que sigui dels millors de Catalunya.

Sempre insistiu en la importància de l'educació
Em preocupa molt, és la principal eina per construir el nostre futur. I crec que estem molt malament, en l'educació. Ens ho diu l'informe PISA. I ull, perquè l'educació vol dir la capacitació dels nostres estudiants, però també els valors que els inculquem: el valor de l'esforç, del respecte, de la disciplina... Tots aquest valors que avui són bàsics per anar pel món, i que a Catalunya, després del Maig del 68 es van posar en qüestió i encara no hem estat capaços de recuperar.

Tot i que no hi teniu interès, que faríeu si us ho demana el partit, eventualment després d'obtenir la responsabilitat de formar Govern?
Ja ho veuríem. Depèn de les condicions. El que vull dir és que jo no em deleixo per ser conseller ni per ser res. La meva ambició està més que satisfeta. I, com dic sempre, a l'armari tinc la toga d'advocat penjada. En qualsevol moment me la torno a posar i deixo de fer política. Jo estic en política per fer coses, no per ser res ni per ocupar cap càrrec. Si jo crec que el futur Govern de la Generalitat té un projecte ambiciós i on jo personalment hi pugui aportar alguna cosa, doncs ja veurem.

No teniu altres ambicions, però molts no paren de postular-vos per a fites més elevades
No sé perquè, perquè jo mai no m'he postulat per a res. Sempre m'he exclòs, sempre m'he volgut mantenir en una posició més aviat discreta. I quan he intervingut sempre ha estat, no a favor meu, sinó a favor d'unes idees. I després sempre he fet un pas enrere. Això ho hauríem de preguntar als qui em postulen

El suport a la consulta independentista del dia 13 a Sant Cugat es va aprovar amb el vot de CiU
Els organitzadors ens van demanar que aprovéssim una moció de suport a aquest procés, i ho vam fer. Perquè és un procés participatiu, i plenament democràtic, en una ciutat viva. No ens hi podíem girar d'esquenes.

Què hi votareu, personalment?
Haig de veure com funciona el procés i, a partir d'aquí, decidiré la meva participació. El meu plantejament és participar-hi, però encara no està acabat de decidir.

Des de fa molt de temps es parla que la vostra situació dins de l'eix nacional de CDC, que és un tema que sembla que interessa molta gent
Sí? No en sóc conscient, que el que faci interessi gaire gent, però bé.

On us hauríem de situar, en aquest eix?
Jo no tinc cap problema a definir-me, sempre ho he fet i sempre ho he dit clarament. Jo sóc català, sóc nacionalista català i Catalunya és la meva nació. I he escrit un llibre, La llibertat com a resposta, on hi dic que el meu desig és que Catalunya pugui decidir lliurament el seu futur. Això és el que penso ara i el que he pensat tota la vida, no he canviat. Altra cosa és la praxi política i les seves conseqüències. Sóc dels que pensen que el catalanisme polític, una de les virtuts que té és la de ser transversal. Estic a favor d'eixamplar les fronteres del catalanisme. I em preocupa que la situació que s'està creant a Catalunya ens porta a una radicalització dels que ja estem convençuts, entre els quals m'hi compto. I crec que això no és bo ni per al país ni per al catalanisme. No m'agradaria a Catalunya una situació a la basca, on hi hagi gent que estiguin molt convençuts de la necessitat que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur i gent que no participa d'aquesta identitat nacional, d'aquesta realitat que troben excloent.

Josep Termes va dir que el catalanisme és la lluita per la supervivència d'una nació. I que aquesta supervivència depèn de convèncer aquells que ni tant sols saben que viuen en una nació diferent d'Espanya. Aquest és el meu pensament, i crec que sempre ha estat la gran virtut de Convergència. Que és un partit on hi han de caber persones que tinguin una visió no exactament coincident de Catalunya, però que se senten molt còmodes dins del procés. Aquest és el meu plantejament, que és un plantejament, sobretot, estratègic.

També hi ha una altra estratègia i una altra teoria, que diu que incidir en aquests plantejaments sobiranistes, especialment a partir de reivindicacions econòmiques, atrau gent que fins ara no se n'havia preocupat molt, gent que potser ni tant sols no se senten més catalans que espanyols
El que atrau aquesta gent cap al catalanisme és, en primer lloc, una cosa que nosaltres fa molt anys que hi insistim: el dèficit de finançament de Catalunya. Que qualsevol ciutadà, pel fet de viure a Catalunya, té menys recursos per al seu ensenyament, per a les seves infraestructures o per a la seva sanitat que un ciutadà d'un altre lloc de l'Estat. I això afecta tots els ciutadans de Catalunya amb independència de la seva adscripció nacional. És un motiu perquè tots els ciutadans de Catalunya lluitin per corregir aquesta situació absolutament injusta. I hi lluitem els partits nacionalistes. Als altres ja els va bé l'status quo. Després, òbviament, les reaccions anticatalanes a la resta de l'Estat fan que molta gent que es posicionava en una posició tèbia es decanti cap a una posició mes catalanista Això és positiu, malauradament és positiu, perquè és conseqüència d'una situació que és dolenta per a nosaltres. En la part negativa, el que no em satisfà és que la gent nacionalment conseqüent es desplaci cap a posicions més radicals, perquè aleshores allunya el catalanisme de la centralitat i de la possibilitat de governar.

Aleshores les consultes seran positives o negatives per al país?
Ni positives ni negatives. Tenen la importància que tenen. Aquesta és una estratègia que nosaltres no hauríem engegat. L'ha engegat la societat civil i no ens hi podem girar d'esquenes. Però jo crec que és una estratègia que no es porta enlloc. Quedarà com a un símbol i ja està. I Catalunya, al llarg de la seva història, de gestos estèrils n'ha fet molts. El que hem de fer és gestos que ens permetin realment avançar.