Text: Mariana Cantero

“Dissabte passat va haver-hi una acció al Caprabo de Llucmajor. Era una acció muntada per diferents col·lectius sense cap nom en concret. Malgrat el que ha sortit publicat a ‘El País’, que deia que estava organitzada per l’Assemblea d’aturats, allà hi érem unes cent persones de diferents col·lectius socials”, aclareix primer de tot Oleguer Bohigas, membre de l’Assemblea de treballadors en atur de Barcelona que va participar en l’expropiació d’aliments de dissabte al Caprabo de Nou Barris. A continuació, el seu relat d’una forma de protesta que ha aixecat molta expectació en els últims dies i que té antecedents a altres indrets de l’Estat espanyol i d’Europa.

Quin objectiu tenia l’acció d’expropiació de dissabte?
L’objectiu era denunciar bàsicament la situació de crisi, l’atur i la conseqüent precarietat que això comporta. Com pot ser que la demanda d’ajuts de Càritas s’hagi doblat, que hi hagi situacions de pobresa extrema i que no s’hi faci res? Mentrestant, als súpers es llença menjar cada dia. Això és propi del capitalisme, però ara amb la crisi les diferencies socials s’aprofundeixen. Els grans supermercats continuen tenint beneficis, però d’altra banda els treballadors som al carrer. Llavors, la idea era fer una acció simbòlica, dir que els aturats i els treballadors en precari existim i que es visualitzi que hi ha gent que s’està organitzant i fent coses. També perquè la dinàmica consumista de la societat ens demana que Nadal s’ha de passar de determinada manera i això no podrà ser aquest any per a molta gent, que no podrà regalar una joguina als seus nens o dinar. Els culpables de la crisi no ho pateixen, això i la gent que és a l’atur, sí, és la que ha de fer esforços per intentar consumir. Va ser una acció de dignitat, de dir: “Ja n’estem farts. Si no ens ho doneu, ho agafem nosaltres”.

Existeixen altres col·lectius que ja han fet accions similars...
Aquesta mena d’accions ja s’han fet a diferents llocs a l’Estat espanyol fa anys. A França, l’any passat es van fer a diferents ciutats. El col·lectiu que les va organitzar és ‘Agir contra le chômage’ (Actua contra l’atur), que es va fer bastant conegut per les accions que muntaven.

Que va passar dissabte al Caprabo de Llucmajor?
Ens vam trobar un grup d’activistes a la plaça Llucmajor a les sis de la tarda i vam anar al Caprabo. Vam anar agafant productes de primera necessitat i omplint els carros. Quan vam arribar a les caixes vam dir que no podíem pagar, que estem a l’atur. Llavors, en aquests procés es van bloquejar durat un temps les vendes. A la vegada, un altre grup va començar a fer una ‘performance’ per denunciar l’especulació i l’explotació que hi ha a empreses com Caprabo, amb sous baixos i contractes precaris que els hi donen beneficis, a la vegada que hi ha gent a l’atur. Vam repartir octavetes a la gent del carrer i als veïns per explicar el que estàvem fent. Tot plegat va ser una mica caòtic, la idea era arribar a una sortida negociada amb l’encarregat, però no va ser possible. No ens vam endur res finalment i van trucar la policia, que ens va dir que si algú s’emportava alguna cosa hi hauria detencions i denúncies. Però no va haver cap mena de problema. Només ens van seguir dos ‘secretes’ quan vam marxar.

Hi ha algú que hagi estat denunciat o detingut?
Aquesta és una cosa de què estem pendents. De moment, no en sabem res, però sí que no vam cometre cap mena de delicte, perquè el que vam fer, finalment, és paralitzar aquella tarda durant dues hores el Caprabo. I pensem que la imatge del súper ha quedat tacada, perquè estan traient beneficis però no van cedir un pèl. Nosaltres no vam agafar cap ampolla de cava, només menjar bàsic, i volíem repartir-lo, però no vam poder fer res. Ara, si decideixen posar denúncies als veïns, per exemple, que se’n van endur coses, llavors nosaltres també ens mobilitzarem.

Els veïns com van reaccionar?
Va haver-hi una mica de tot, però bàsicament la gent estava d’acord, de fet hi havia força gent que va respondre molt bé, ens deien “és veritat”, “teniu raó, s’havia de fer alguna cosa així”. Hem de dir que també hi havia qui estava molest perquè no podia comprar, però és com quan es fa qualsevol tall de carreteres o vaga: no va en contra de la gent. De fet, va haver-hi un parell de veïns que van estar d’acord amb la nostra proposta i, cansats d’esperar, van agafar el carro i van marxar. Llavors, en general la resposta va ser bona. La gent està patint la crisi i si es denuncien aquestes situacions els treballadors ho agraeixen, perquè ningú no està fent res. Els sindicats van convocar una manifestació, però a la vegada estan cridant a la conciliació i no fan una vaga general com haurien de fer. Llavors, que es facin coses d’aquesta mena la gent ho veu amb simpatia perquè és evident que la situació és crítica i no hi ha respostes. L’acció no és una resposta, però és una manera de resistir. S’han de començar a fer aquest tipus d’accions i mirarem que es repeteixin.