El mateix dia que s'anunciava una substancial rebaixa de l'impost de Successions, l'agència de qualificació Moody's rebaixa la qualitat del deute català d’A1 a AA3. Una coincidència no pas casual. Com a contribuent, estic encantat amb la rebaixa de l'impost de Successions. Si rebaixen l'IRPF, l'IVA, etc., millor. Però com a país és evident que la decisió no s'ha pres en el moment adequat. Més si tenim en compte que la retallada de l'impost de Successions no afavoreix l'activitat econòmica, únic argument que podria justificar una retallada impositiva en moments de dèficit públic desbocat. El problema és significatiu del mal disseny del sistema de finançament de les comunitats autònomes a nivell general i del poc interès de les CCAA a exercir el seu poder impositiu, a causa dels avantatges polítics d’abaixar impostos, demanar més a l'Estat i esperar que sigui el govern central qui hagi d’apujar-los per traspassar-li la responsabilitat política. L'estat de les autonomies s'ha basat en el principi de descentralitzar la despesa, però l'Estat ha volgut preservar el control de la recaptació i de la normativa impositiva essencial, per un mal entès principi d'igualtat i d'unitat de mercat. Les Comunitats Autònomes s'han apuntat entusiastes a no haver d'afrontar la gens popular tasca de legislar sobre els grans impostos. I encara que la capacitat normativa de les comunitats autònomes s'ha anat ampliant, de moment cap no fa ús de les seves prerrogatives i prefereix reivindicar a l'Estat. En el cas de Catalunya, encara que el que s'ha dit fins ara val per a totes les comunitats, es pot al·legar l'existència d'un dèficit fiscal que el nou sistema de finançament ha corregit parcialment. Però aquest és un argument que hauríem d'analitzar amb molt deteniment i no treure’n conclusions anticipades. En algun moment caldrà discutir si un Estat propi ens ompliria les butxaques, com diuen alguns o si, per contra, l'increment del pes de l'administració, la creació i manteniment d'un exèrcit i un servei exterior, la pèrdua d'exportacions al mercat espanyol (principal client de Catalunya), etc., faria necessari un increment de la pressió fiscal. En tot cas això, avui, és política ficció, el que és tangible és que cau la recaptació, se suprimeixen (Patrimoni) o baixen de forma substancial (Successions) els impostos i el dèficit s'engrandeix. Alguna cosa caldrà fer-hi. I el millor seria anar pensant en una reforma de veritat del sistema de finançament en una perspectiva federal de debò. Les comunitats autònomes necessiten més poder polític, però també més responsabilitat.