Els sindicats de Renfe estan guanyant la batalla que van iniciar en contra del que en diuen desmembració de la companyia com a conseqüència del traspàs del servei de rodalies de Barcelona a la Generalitat de Catalunya. Tot i que no hi hagut cap comunicat oficial al respecte, diversos membres del Govern català, entre ells el conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, han confirmat que Renfe seguirà sent la companyia que prestarà aquests serveis després del 31 de desembre del 2010, data en què s'acabarà l'any de transició pactat pels executius català i espanyol.

Tot i que quan es va començar a parlar d'aquest traspàs es va plantejar la possibilitat que el Govern català encarregués el servei a la seva pròpia companyia, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), o que es creés una empresa mixta FGC-Renfe, tot apunta ara que serà la companyia pública espanyola la que mantindrà la responsabilitat de les rodalies barcelonines a partir de l'1 de gener del 2011.

A favor de la continuïtat de Renfe com a operadora de les rodalies barcelonines hi juga el fet de la seva experiència, un factor que per a molts usuaris és precisament el principal motiu que hauria de portar a encarregar el servei a una nova companyia. Tot i això, els experts en la matèria precisen que els greus problemes viscuts els darrers anys en aquest servei tenen més a veure amb la gestió de l'Administradora de Infraestructuras Ferroviarias (Adif) que no pas amb la mateixa Renfe.

La possibilitat que FGC fos la societat encarregada d'assumir la gestió del servei de rodalies no ha tingut mai massa suport per part dels dirigents d'aquesta companyia. Ferrocarrils de la Generalitat és, en comparació amb Renfe, una empresa molt petita, i les seves estructures econòmiques, funcionals i organitzatives no estan preparades per assumir de cop i volta un traspàs d’aquesta importància: una gran quantitat de personal i material que la faria sacsejar en gran manera. És per això que alguns experts van apostar per la creació d'una societat mixta encarregada d'explotar les rodalies i els serveis de mitjana distància que circulin pel territori català. Aquesta idea, però, va ser avortada immediatament pels sindicats, que s'hi van oposar per diferents motius. Hi van haver advertiments sobre el risc que comportava carregar-se una companyia "nacional" com Renfe, amb tot el pes simbòlic negatiu que, al seu parer, comportaria la segregació de treballadors i material per traspassar-ho tot a una nova empresa catalana amb o sense participació de la companyia pública espanyola. Però per alguns dels milers de treballadors de Renfe, aquesta divisió –sentida i viscuda com a dolorosa– no era, ni de bon tros, el principal factor de preocupació.

El que més preocupa als sindicats es que l'exemple català pogués ser imitat a la resta del territori. De fet, la majoria d'estatuts d'autonomia diuen el mateix que el català a l'hora de parlar de ferrocarrils: "seran competència autonòmica les línies de ferrocarril que circulin íntegrament dins del territori de la comunitat". Si es divideix Renfe i es traspassa personal i material a les noves empreses de les comunitats, que passa amb els drets adquirits (econòmics, socials, jubilacions, etc.) i amb els seus salaris actuals?, es pregunten els sindicats.

Les reflexions dels sindicats van anar acompanyades d'amenaces de vaga general en el conjunt del territori espanyol, i la por al daltabaix que es podria produir van generar pànic al Ministeri de Foment i preocupació al Govern català. La contraoferta dels sindicats va passar pel manteniment de la unitat empresarial: "Renfe ni es toca ni es fragmenta", i per la proposta d'imitar a França en el que pertoca a organitzar els serveis regionals. El país veí ja fa temps que va cedir a les regions –que disposen d'un grau d'autonomia política molt inferior a les comunitats espanyoles– el control dels serveis regionals de la SNCF –l’equivalent francesa de Renfe– mitjançant acords entre la companyia pública i cada regió.

A la vegada, el Ministeri de Foment –que no cal oblidar que és propietari de Renfe i d'Adif– va encarregar un estudi sobre com realitzar els traspassos de rodalies i regionals a les comunitats autònomes. El que diu l'estudi és molt semblant al que volen els sindicats: defensa que Renfe es mantingui com companyia integral, sense ser esquarterada territorialment, i que els governs autonòmics pactin amb ella la continuació de la prestació de serveis. Més o menys, el que les declaracions d'alguns membres del Govern català fan pensar que passarà a Catalunya a partir de l'1 de gener del 2011, un cop finalitzi el període provisional que s'allargarà tot el 2010.