Vull creure que una persona amb funcions acadèmiques en universitats acreditades com el professor Navarro ha hagut de passar per alguna circumstància justificada per publicar un text (La llibertat segons el liberalisme, eldebat.cat, 2.12.2009) tan ple, no només de la rancúnia ideològica que sovint el caracteritza, sinó tant plagat d’errades de tota mena.

El catedràtic Navarro utilitza un fet real, la visita recent del president de la Internacional Liberal a la República d’Hondures (per cert acompanyat pel secretari general, Emil Kirjas, i pel tresorer, qui signa aquesta rèplica) per escriure una barata diatriba contra el liberalisme, bèstia negre d’aquest marxista de vella escola, derrotat i nostàlgic. Una visita en la que, tot sigui dit, vàrem tenir l’honor, tres dies abans de visitar Hondures, de ser expulsats de Nicaragua pel govern totalitari del Comandant Ortega. Però això és un altre tema.
Sobre Hondures, els liberals creiem que s’ha comès una flagrant injustícia. Les simpaties Chavistes del ministre d’Afers Exteriors Espanyol han arrossegat una gran part de la premsa espanyola a valorar els recents esdeveniments com a un cop d’Estat dels militars. Afortunadament, alguns corresponsals amb experiència com per exemple Joaquim Ibarz de La Vanguàrdia, han explicat en detall que l’inici de tot plegat fou l’intent anticonstitucional de Mel Zelaya de perpetuar-se en el poder encoratjat per Chávez i els seus amics populistes de l’Amèrica Llatina. Contra això es va manifestar el Congrés de la república, la Cort Suprema de Justícia i finalment l’exèrcit que constitucionalment té l’encàrrec de preservar el text constitucional. És cert que la forma en la que l’exèrcit va donar compliment al seu mandat (fent fora del país al president destituït en calçotets) va ser força deficient, però el veritable colpista fou Zelaya i no pas el president que constitucionalment el succeí, Roberto Micheletti. Per cert, els dos, membres del Partido Liberal. Sobre les eleccions, professor Navarro, informi’s una mica abans d’insultar el país centreamericà amb la frívola qualificació de “farsa”. Les garanties democràtiques del procés electoral existents a Hondures són d’alta qualitat i el sistema electoral envejable des de les nostres latituds. Nosaltres mateixos vàrem tenir l’oportunitat de comprovar-ho fa un parell de setmanes en l’esmentada visita i diumenge passat cinc-cents observadors internacionals ho varen certificar. Els liberals, per cert derrotats en aquestes eleccions pel candidat del Partido Nacional (conservador), hem reconegut els resultats com ho ha fet per altra banda el President Obama el qual, mutatis mutandis, també deu ser un enemic de la llibertat segons Navarro.

En tot cas, l’anècdota Hondurenya, filtrada per aquest mirall de bons i dolents que és Vicenç Navarro ens dóna ja la tònica del que és la resta de l’article. Apuntem només algunes de les “errades” del catedràtic:

- CDC no és membre de la Internacional Liberal. Ho és des de fa 32 anys un grup independent, ara fundació, Llibertat i Democràcia, fundat per Ramon Trias Fargas. CDC forma part del Partit Liberal Europeu.
- La Internacional Liberal no es presenta com a defensora de la llibertat enfront de la socialdemocràcia, opció ideològica plenament emmarcada en la democràcia sinó enfront dels veritables enemics: totalitarismes i dictadures de dreta i esquerra, i enemics de la llibertat política i econòmica i dels drets humans com els amics populistes de Navarro a l’Amèrica Llatina.
- Ni Milton Friedman ni el Wall Street Journal (per altra banda magnífic economista i extraordinari diari d’economia) són precisament referents de la Internacional Liberal. Ni els trobarà citats ni Friedman figura per exemple entre els quasi 120 honorats en el seu Hall of Freedom situat en el cim de la Jungfrau.
- Afirmar que “la història dels partits liberals a Amèrica Llatina ha estat la història de suports a les forces més repressives d'aquell continent” és senzillament ignorar-ho tot sobre la història americana.
- Vargas Llosa, a qui jo personalment considero un gran home de llibertat, no ha estat mai en cap acte de la Internacional Liberal, però ens agradaria. Probablement vostè prefereix -com a referent ideològic, no parlem de qualitat literària- Garcia Márquez, l’amic íntim del dictador cubà.
- Que podem dir de la, no ja inexactitud, sinó directament falsedat de que “L'oposició dels partits liberals a polítiques redistributives de l'Estat, a la despesa pública que reforça la protecció social,..... i tota la seva bateria de propostes incrementen els beneficis empresarials i incrementen els ingressos de les rendes superiors a costa de les rendes mitjanes i inferiors”. Som el 2010, professor Navarro, no es poden utilitzar mètodes soviètics d’engany sense que es vegi el “plumero”.
- La cita del discurs d’inauguració de Reagan no és exacte ni aproximada (d’on treu tot això? Què el fa inventar-s’ho?). Aquests discursos del conservador Reagan són molt recomanables per al que tenien d’original trencament amb dècades d’aclaparador domini de l’Administració sobre l’administrat. Però la cita no és certa. Senzillament inventada, Els discursos són a Internet.
- Sobre les xifres dels paràgrafs finals del seu article, requeriria molt més que aquesta rèplica per discutir-les. Només vull dir-li al professor Navarro que miri al seu voltant: la llibertat del liberalisme, és la que ha proporcionat benestar, dignitat, democràcia, convivència i progrés econòmic. No tota la que haguéssim volgut, però tota la que tenim. Pel contrari, la llibertat de Vicenç Navarro, es miri on es miri en la història del món, ha aportat dosis ingents de misèria, deshonestedat, dictadures, desacords i endarreriment econòmic. Ara i durant tota la història.