Quan surt publicat l’EGM es produeix un gran aldarull entre els mitjans de comunicació, els periodistes i els comunicadors. Els números de l’Estudi General de Mitjans es converteixen en uns éssers manipulables amb forta càrrega emocional i els mitjans –tots ells– es declaren victoriosos en la pugna més important per a qualsevol empresari, perquè al cap i a la fi, amb les xifres de l’EGM es poden presentar davant els anunciants i oferir els seus productes hora a hora, i si m’apuren, minut a minut. Per això, tots s’afanen a fer els comptes per dir el que critiquen sovint dels polítics: Hem guanyat perquè tenim més audiència.

La darrera onada de l’EGM ens ha dit una cosa important: hi ha competència i molta pluralitat. Tres ràdios es disputen el lideratge a Catalunya. RAC 1 és la més escoltada, seguida de molt a prop per Catalunya Ràdio, i en un nyap hi trobem la SER. Manel Fuentes ha fet els deures i ha col•locat el seu programa de nou al capdavant de l’audiència, però si filem prim en la franja horària de vuit a dotze ‘El Món’ de Jordi Basté segueix al capdavant. Un panorama molt diferent a Espanya, on la SER es passeja amb una àmplia distància respecte a la segona emissora, Onda Cero. L’emissora del Grupo Antena 3 sembla que ha aconseguit fer el ‘sorpasso’ a la COPE, que ha quedat relegada a una tercera posició amb una clenxa de més de 700.000 oients de diferència. En definitiva, a Espanya la competència queda relegada al segon i al tercer lloc, amb un quart protagonista en escena, Ràdio Nacional, que surt de mica en mica del pou.

En el camp dels diaris, a Catalunya ‘El Periódico’ se situa davant de ‘La Vanguardia’. El diari del grup Zeta s’entusiasmarà amb el resultat tot esperant que l’OJD doni les mateixes dades, però l’inrevés. A Espanya, ‘El País’ segueix dominant, ‘El Mundo’ s’ofega una mica i l’ABC queda darrere dels dos diaris catalans.

A partir d’aquí, tots faran els seus anuncis i les seves anàlisis. Jugaran amb els números i les paraules. Ensenyaran les cartes que més els interessin per amagar aquelles que hi posen ombres difícils d’explicar. Al final, tots contents i els departaments de marketing sortiran a vendre amb uns números lluents i afinats que no són mentida però que no són tota la veritat. L’any vinent serà complicat per aconseguir recursos publicitaris. Cal tenir tot a punt i l’EGM és un argument suficientment fiable per assolir els objectius marcats. Que es guanya quan no és així, que més en dóna. Ells fan una feina encomiable. La de ser els garants de la veritat. Dels altres és clar.