19/12/2009
15:57
En la celebració del 650è aniversari de la Generalitat
Montilla avisa que dir que Catalunya és una nació és "una realitat" i no pas un "desig constitucional"
Redacció / Agències
El president de la Generalitat, José Montilla, ha fet una nova defensa d'un dels punts més qüestionats de l'Estatut fora de Catalunya, i que s'ha dit que podria invalidar el Tribunal Constitucional: el preàmbul, en el qual es recorda que el Parlament defineix Catalunya com a nació. I ho ha fet en un marc solemne, com és l'acte de celebració del 650 aniversari de la institució, en el qual ha avisat que afirmar que Catalunya és una nació és "definir una realitat" i no pas un "desig constitucional".
Montilla, durant la seva declaració institucional, a la qual han assistit representants de totes les forces polítiques, ha subratllat que afirmar la nacionalitat de Catalunya és possible per la "continuïtat històrica" de la Generalitat, tot i dictadures i guerres, i per tant no és un deliri o un caprici, sinó la "suma de sentiments i fets".
"Lleialtat" als pobles veïns
"En afirmar que Catalunya és una nació simplement volem expressar lliurement allò que som i allò que volem seguir sent", ha insistit, si bé ha afegit que l'esmentada afirmació es pot fer des de la "lleialtat" a la resta de "pobles veïns" amb els quals es comparteix una realitat política d'abast més ampli, referint-se a la resta de les comunitats autònomes d'Espanya.
El president número 128 de la història de la Generalitat catalana ha afirmat que l'esmentada institució de Govern no és un "accident de la història", sinó més aviat el fruit d'un "esperit tossut" d'anhel per la pau, la justícia i la llibertat, ja que "a Catalunya, democràcia equival a autogovern".
Citant el cantautor català Joan Manel Serrat, el president ha recordat que Catalunya és una "pàtria disposada a rebel·lar-se quan se la nega", i ha afirmat també que la nacionalitat no es reivindica simplement per un desig de "reconeixement institucional".
Acte solemne
A l'acte també han assistit els consellers del Govern i el president Jordi Pujol, mentre que tant Pasqual Maragall com el seu germà, el conseller d'Educació Ernest Maragall, no han pogut fer-ho per trobar-se en el funeral d'una germana. En declaracions als periodistes, Pujol ha reafirmat la idea que Catalunya és una "nació", tot i els diferents moments històrics en els que va ser "atacada, suprimida i perseguida". Alhora, ha assenyalat que sempre va mantenir una "vocació política" i això, juntament amb la història contrastada, justifiquen un "present ambiciós" i que no sigui vista "com una autonomia més". Pujol ha estat el 126 president de la Generalitat i, després de Josep Tarradellas, que va ser un dels dos presidents en l'exili durant el franquisme, ha estat el representant que més temps ha exercit el càrrec.
El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, per la seva banda, ha assenyalat que no són molts els governs en el món que puguin "lluir" tants anys d'història, i ha demanat un homenatge als homes que es van mantenir fidels a les "institucions nacionals" per sobre de les adversitat, com Lluís Companys, afusellat pel franquisme per ser el president de la Generalitat.
El 19 de desembre del 1359 es va constituir a Cervera la Diputació General, germen de l'actual Generalitat, com a resultat de la guerra que en aquell temps van mantenir la corona de Castella i la d'Aragó, data que s'ha commemorat avui.