La política catalana no deixa de ser curiosa. S'allunya tot el que pot del que sona a "espanyol" però, després de trenta anys, és incapaç de fer una llei electoral pròpia. La raó és senzilla. Beneficia els partits nacionalistes, especialment CiU, però també ERC, que resulten sobrerepresentats, és a dir, aconsegueixen més escons dels que els correspondrien en un sistema proporcional. L'excusa per mantenir el sistema, basat en la subrepresentació del vot dels residents a la província de Barcelona, és la conveniència que les demarcacions menys poblades tinguin un plus de representació, per "reequilibrar el territori". L'excusa ha perdut la seva virtualitat amb el sistema alemany, que permet la coexistència d'un sistema proporcional estricte, excepte per als partits que no arriben al llindar mínim del 5%, en el cas alemany, i la representació territorial a través dels diputats elegits als districtes uninominals. A més, els partits, en establir la seva llista nacional, poden assegurar-hi la presència de diputats de les zones menys poblades. La visualització més clamorosa del injust del sistema es va produir en les eleccions del 2003, quan el PSC va tenir més vots que CiU al conjunt de Catalunya, però menys escons. En concret, la llista encapçalada per Maragall va obtenir-ne el 31,16% (42 diputats) per un 30,49% (46 diputats) la llista encapçalada per Pujol. Una cosa semblant el 2006. CiU va obtenir el 35,5% dels escons amb el 31,5% dels vots. Aquest avantatge és el que no vol perdre CiU, malgrat haver-se manifestat d'acord amb el sistema alemany. És clar que allò es va dir en plena crisi de desafecció i amb el cas Pretòria als diaris, i abans que Laporta anunciés la seva més que probable presentació a les properes eleccions. I és que, si fa uns mesos el triomf convergent semblava més que suficient per governar en minoria, la presència de Laporta pot fer que CiU necessiti no perdre els diputats de regal que l'actual sistema els garanteix. Nacionalistes, sí; beneits, no. Es diu que a nivell estatal és igual. És cert, però aquí els perjudicats són els partits minoritaris d'àmbit estatal, IU i UPyD, i els grans beneficiats, a més del PSOE i el PP, són els partits nacionalistes. No perquè obtinguin més diputats, sinó perquè els que n'obtenen són decisius, ja que poden actuar de frontisses en cas de manca de majoria absoluta, cosa que no passaria, o passaria en molta menor mesura, amb un sistema estrictament proporcional Que s'arregli als dos llocs. Perquè res pot legitimar que el vot d'uns ciutadans valgui més que el d'altres.