Amb tot just un dia de diferència, PSC i CiU han presentat les seves precampanyes. Crida l'atenció que han escollit l'anvers i el revers de la mateixa moneda. Gent seriosa per moments difícils, diuen els socialistes. La il·lusió d'allò que comença, diuen els de la federació nacionalista. No sé si les campanyes han estat pactades per ressaltar un bipartidisme imperfecte en moments difícils, si hi ha hagut espionatge polític o és simple casualitat. M'inclinaré per l'última opció. Els socialistes han volgut donar la volta a les crítiques a Montilla, allò que no és 'la alegría de la huerta', transformant el suposat defecte en virtut. Els de CiU, al contrari, fent cas als "experts en màrqueting polític", han decidit apropiar-se del somriure, que diuen que ven més. En tot cas, sembla que tots dos partits han optat per una campanya presidencialista, tractant d'obviar els partits que no opten a presidir la Generalitat. CiU parteix amb avantatge, però centrar la campanya en els defectes-virtuts de Montilla és, al meu entendre, una mala opció estratègica. Li dóna el toc emocional que els faltava als socialistes i converteix les eleccions en un referèndum sobre Montilla. I ni CiU és "nova" ni estan els temps per riure massa. Han venut fins a avui catastrofisme, "Catalunya està devastada". Els qui s'ho creuen, crec que poden acabar optant per opcions noves de debò.