Amb 10 anys de carrera i sis àlbums editats, els catalans Love of Lesbian es resisteixen a aturar una progressió a la qual ningú s'atreveix a posar límits. La bona acollida mediàtica dels seus tres primers àlbums, quan el grup pensava i composava en anglès, s'ha anat traduint en èxit de públic amb el canvi d'idioma de la banda, que des de 2005 s'expressa en castellà. El cantant i líder del grup, Santi Balmes, que no descarta aventures també en català, explica que la conjunció entre l'ús d'una llengua pròpia i l'eclosió del fenomen 'blogger' és el que els ha catapultat. Love of Lesbian actuaran el divendres 29 de gener al Palau de la Música en el marc del Festival del Mil·lenni (21 h.) amb élena com teloners.

Després de deu anys i d'una trajectòria més que exitosa, teniu la impressió que ja ho heu fet tot?
No, ni de bon tros. Ens queden moltes coses per fer, entre d'altres, un document audiovisual que plasmarà '1999' –el darrer disc- en imatges. Cada cop ens apreten amb reptes més difícils, com la pressió de fer un concert al Palau de la Música Catalana o el que farem amb l'orquestra nacional d'Andorra. També ens plantegem una gira per Amèrica del sud a la tardor, però encara és d'hora. Jo, personalment, tinc ganes de començar nous projectes.

Al vostre darrer treball, '1999', heu tornat a canviar de segell discogràfic. No us enteneu amb les discogràfiques, o elles no us segueixen?
Va ser una decisió pròpia. Sempre busquem contractes curts, perquè els llargs poden arribar a ser una tomba per a un grup. Vam decidir fer-ho així i després avaluar; vaja, el que no es pot fer amb un matrimoni...

Perquè vau passar de l'anglès al castellà? Com us ha anat?
Mira, de sobte unes quantes bandes van optar per fer el canvi al castellà, com Sidonie, Deluxe, Standstill i nosaltres mateixos. Va ser una mena de conjunció astral que ens va fer veure a tots que havíem de conservar l'estil però canviar el llenguatge. A nosaltres ens va servir per trobar una personalitat pròpia amb lletres més madurades, millors que al primer disc.

Però la cosa ja anava bé amb l'anglès, no?
Havíem estat un fenomen més de premsa que no pas de públic i vam pensar que el millor era canalitzar tot el que pensàvem i sentíem en una llengua que realment dominéssim. A partir d'aquí el canvi va ser bastant espectacular.

Creieu que esteu a prop del límit d'èxits, de vendes, de públic, que se sol atribuir als grups de rock independent?
Hi ha temes dels quals ens sentim molt orgullosos, i altres dels quals no tant, però encara hi ha molta tasca per fer. Mentre sentim aquesta necessitat i ens sentim honestos per fer-ho, doncs continuarem. Això és independent del moment que tinguis tu amb el públic o de vendes. A més, aquest límit ja no existeix d'una manera tan clara, ja que gràcies a Internet fa dos anys que no parem de créixer i no sabem on és el límit. És com un viatge espacial on et preguntes, 'ja he sortit de la galàxia o l'univers continua expandint-se?'.

Així doncs, la xarxa ha fet més feina que la difusió clàssica als mitjans de comunicació?
Ens ha ajudat d'una manera determinant. No hi ha cap altre mitjà de comunicació, per molta voluntat que hi hagi posat, que hi hagi influït tant. La publicitat que fa cada persona des del seu bloc val més que qualsevol portada en una revista o programa en 'prime time'. El que passa és que és de cocció lenta, un altre ritme.

Què és el que us va cridar de l'amor lesbià, si sou tots homes?
És una broma que ha durat més del compte. Hi havia noms molt més interessants però ho vam enviar com a provocació i crida d'atenció a les ràdios i premsa, on predominen els homes, i va resultar, la veritat és que va resultar.

Tu parles català... Us heu plantejat alguna incursió en aquesta llengua?
Ens hem plantejat el català. Som catalanoparlants, perquè aquest és el primer idioma que vam aprendre. Per ara no ho hem fet, però en canvi sí penso que hem exportat el pensament català del seny i la rauxa, traduït a la llengua castellana, això sí. En tot cas no es descarta, sempre i quan aconsegueixi deixar d'associar el català a la 'llengua familiar', seriosa i autoritària.

Quin és el sentit del tema 'Segundo asalto', inclòs al vostre darrer treball?
'Segundo asalto' reflecteix les típiques converses i baralles que tens amb una persona, que no s'acaben de resoldre, i que de tant en tant tornen. Gairebé semblen 'rounds' de boxa i, generalment, amb una dona saps que tens les de perdre.

Love of Lesbian + élena
Divendres 29 de gener'10
Palau de la Música Catalana, BCN. 21 h. Entrades exhaurides

+ info: MySpace Love of Lesbian +  MySpace élena