N'hi ha prou amb visitar la secció de premsa de la seva web per comprovar com ens trobem davant d'un dels grans cantautors estatals. A més, ho fa en euskera, el que li afegeix un mèrit incalculable. De vegades estigmatitzat pel seu cognom o directament confós amb el seu germà Fermin (Kortatu, Negu Gorriak), Jabier Muguruza (Irun, 1960) és un compositor prolífic, amb 10 àlbums publicats, compromès i humil. En l'últim, 'Taxirik Ez' (Resistencia, 2009), que presentarà al BarnaSants el divendres 22 de gener (Auditori Barradas, L'Hospitalet), ha 'recuperat' la llum després de 'Komplizeak' (Elkar, 2007), un disc clarament influenciat per la mort del seu pare.

Assegures que els teus discos són obres perquè és el resultat de tot el treball d'un any. Ara has publicat 'Taxirik ez', el teu desè àlbum. Com el presentaria el seu propi autor?
És una mica continuista respecte als anteriors, però es diferencia fonamentalment en dos aspectes. Pel caire instrumental, amb una vestidura més rica, amb més instruments. M'allunyo de la nuesa dels dos discos anteriors, en què només treballo amb la guitarra acústica i una veu femenina, i recupero la base rítmica de bateria, baix, diferents guitarres, etc. Aquesta és una diferència evident des del primer tall. Després hi ha la temàtica, que s'allunya de la pèrdua, de la mort, com en el meu disc anterior ( 'Komplizeak', 2007), i que és més lluminosa. I dic lluminosa perquè això de més alegre no m'acaba de convèncer. És més lluminosa, menys fosca.

I què aporta dins de la teva trajectòria?
La meva manera de treballar és artesanal, considero que una mica tot forma part d'una unitat. No pretenc de sobte que un disc surti per no sé on. Em sembla que hi ha una unitat de concepte general, encara que després hagi detalls que es poden assenyalar. Però jo defenso l'obra d'aquests 15 anys com una unitat, una obra de 10 discos.

El teu anterior treball, 'Komplizeak', estava clarament marcat per la mort del teu pare...
Hi va haver tot un procés de gestació de 'Komplizeak', molt especial ja que va venir marcat per aquesta mort sobtada i inesperada d'algú molt proper. Al presentar-lo a la premsa vaig intentar dissimular, que hi havia altres emocions, que no era trist, però amb la perspectiva que donen dos anys i escaig hi ha tres cançons en què la mort és fonamental. Així que per molt que volgués dissimular la mort hi era, a banda és clar el tema en què em dirigeixo clarament al meu pare. El que estic és aprenent a viure, com diu Paul Auster, amb aquestes absències que són presents d'alguna manera. Sense fer plantejaments esotèrics ni coses rares, eh? Ho dic a nivell col·loquial. D'alguna manera convisc amb aquestes absències, i encara que sigui paradoxal, són absències que són presents, amb les que convisc. I ara estic més 'normal' que no el 2006, que estava una mica en estat de xoc.

A 'Taxirik ez' has obert de nou el camp de mira?
La llum dóna molta informació, diu un pintor amic meu. A Catalunya sabeu bé de què parlo. A Euskadi em diuen que tinc un toc mediterrani en la meva proposta, que per això actuo sovint a Catalunya. I per això m'agrada jugar amb que hi ha una altra lluminositat, jo ho noto. D'altra banda, la temàtica incideix en la quotidianitat, que és el que m'interessa. Al meu país hi ha una tendència a l'èpica, de grans temes, i a mi m'interessa el dia a dia, un text de Gerardo Markuleta sobre els problemes que tenim per saludar o dir-nos alguna cosa ... Sembla trivial, però després no té res de trivial. No és el territori més transitat a Euskal Herria, però és el que m'agrada a mi.

Dues preguntes en una: Et preocupa poc l'èxit i per això mantens el teu discurs artístic en euskera?
Són temes relliscosos. Sobre l'èxit, la gent que ens movem en ambients no majoritaris, que no omplim camps de futbol i això, tenim una tendència a dir que no ens importa. És clar. Crec que importar sí que ens importa en el fons, el que passa és que tenim assumit ja, almenys per part meva, que una proposta propera a la poesia, una proposta 'jazzy' amb tocs pop-rock folklòrics encara que jo crec que amb una mica d'exigència, ja que a nivell melòdic no són cançons que entren a la primera, en una llengua que, com apuntaves, està minoritzada, no s'entén -no sona familiar com altres llengües-, hem d'assumir si volem seguir per aquest camí, com és el meu cas. Pots assumir aquesta condició teva de no reeixit. O no grans vendes. Però d'això a dir que l'èxit no importa no seria real, perquè quan ens donen una bona notícia pel que fa a l'assistència d'un concert o vendes, tots ens posem contents. Així que convé que no ens enganyem a si mateixos. Ni als altres.

Cantant en euskera el concepte d'èxit necessàriament s'allunya d'allò que imposa l''streaming', el comercial.
Aquest és un tema molt interessant i molt suggerent, que és el de diferents concepcions de l'èxit. Fins ara m'he referit a l'èxit tal com el tenim convingut en la nostra societat occidental actual. Però també hi ha altres idees d'èxit que són molt interessants. L'altre dia anava en tren de promoció a Madrid i llegint la premsa vaig veure la foto d'un grup signant discos en un centre comercial. I vaig pensar, joder, com venen. Em vaig fixar i signaven a nenes de calculo uns 10 anys. I vaig pensar, Jabier, almenys els teus interlocutors són adults, per tant són interlocutors reals. Pots parlar amb ells i et diran que el que cantes en aquesta cançó també els passa. Però una nena de 10 anys no et pot comentar això. I m'encanta treballar per a nens! Després he aconseguit altres tipus d'èxit. Per exemple, preparar un repertori en euskera a l'escola de McCartney i girar per allà (Liverpool) i després per Espanya. O poder participar amb dues versions en l'homenatge a Leonard Cohen, 'So Long Marianne' i 'Chelsea Hotel', idea que va sorgir per cert s terres catalanes, ja que també és un èxit. Un altre tipus d'èxit. Si més no per a mi.


Cantes en euskera, compromès amb Euskal Herria, el teu germà Fermin ha estat clarament 'etiquetat'... et sents lliure a l'estat espanyol per cantar en euskera?
Els germans junts, però no barrejats. Aquest, el primer aclariment (rialles). I la veritat és que fa molt que no sé res d'ell, encara que això no vol dir ni molt menys que estiguem barallats. Pel que fa a l'euskera, caldria parlar de sectors diferents de població. Hi ha alguns que ho accepten molt bé, com a Catalunya, o a Madrid, encara que menys. Però és que hi ha altres en què res. Jo tinc un públic de tot arreu, però tots amb una característica: no tenen el prejudici. Hi ha un sector que em descarta perquè canto en euskera, però això, i és curiós, em passa en el propi País Basc. M'he trobat gent a Irun que m'ha dit 'joder, aniria al concert però és que és en euskera'. Llavors això és real. Quan llegeixo entrevistes a grups bascos que neguen que això sigui un handicap, doncs home... Però també recordo com a Figueres em comentaven que fins i tot havien entès el que havia cantat. I per a això cal una actitud.

Que un artista basc s'expressi, com en el teu cas, ja sigui en literatura o en música, en euskera... ¿Implica que hagis de ser abertzale?
Hi ha una mica de confusió sobre el terme. Abertzale és una cosa molt bonica, significa 'el que estima la seva terra'. El que passa és que s'associa a formes de nacionalisme que poc tenen a veure... Jo sóc una persona poc nacionalista, poc. Molt poc. Però sí aquest mínim que garanteix que els trets d'identitat propis s'han de respectar, perquè si no em respectes aquests trets llavors si que ja em toques la moral. I hi ha gent que no ho respecta, ni al propi País Basc. Sóc amant de la meva terra, i en aquest sentit dic tranquilament que sóc abertzale. Com dic que el castellà, que per cert és la meva llengua materna, és una llengua del País Basc des de fa molt de temps. Si no ets abertzale, difícilment l'euskera t'interesserà alguna cosa.

¿Cansa que per ser basc immediatament el tema ETA surti a col·lació, ja sigui en una entrevista o en una conversa?
No, jo ja m'he manifestat diverses vegades en contra d'ETA. De la mateixa manera que l'adjectiu abertzale no em molesta en absolut, si s'interpreta bé. Jo sóc militant d'Elkarri des dels seus inicis, moviment per la pau. I sóc antimilitarista, dels objectors (de consciència) històrics. I se'm pot citar, però la gran majoria estem farts del tema ETA i estem esperant que s'acabi. Sembla que ara torna a haver-hi algun rumor... Després de la ruptura de l'última treva estem tots una mica escèptics. I estic parlant del tema, però depèn com millor no fer-ho. A la tele de Sant Cugat vaig 'ficar la pota' quan em van demanar un pronòstic sobre com anava el procés de pau. Jo vaig dir, convençut com estava aleshores, que fantàstic, que aquesta vegada sí, aquesta vegada s'acabava la cosa... i a la setmana següent, l'atemptat. Així que he après que calladet estic més guapo sobre el tema perquè aquesta és una partida d'escacs en què almenys mig tauler és a les fosques, no sabem el que es mou de veritat.

Què t'ofereix la literatura que no pot donar-te la música?
Ara mateix estic una mica allunyat de la ficció, faig textos més periodístics, com la meva col·laboració amb Ràdio Euskadi. Estic en un moment una mica estrany. Fins i tot a nivell de lector m'estic allunyant de la ficció, llegeixo memòries o assaigs, els diàlegs de Delibes pare i fill... La literatura és més íntima i la música t'ofereix viure-ho tot d'una manera molt directa, sents al públic com reacciona i et diu alguna cosa... En la literatura és d'una altra manera, l'adrenalina no es posa com en un directe. La literatura també és molt íntima en l'àmbit personal, tot i que després jo vaig per les escoles (al programa 'Els escriptors bascos a l'escola'), els nois em pregunten coses i és molt interessant, però en general el llibre és més íntim, és d'un a l'altre. El directe ja ho comparteixes amb uns músics, hi ha un treball en equip, i sents el que un et crida, altres canten una tornada, és com més viu. I escriure m'agrada, avui venia escrivint al tren. Sobre la peli que ens han posat, 'Grand Torino', que està molt bé i per una vegada es podia veure, i he pres notes sobre coses que em criden l'atenció, com per exemple com de malament i desorganitzats entrem tots en un vagó, el que vol dir que hi ha un problema molt fàcil de solucionar. I em serveix, per exemple, no per a un llibre, és clar, però sí per a la columna de la ràdio, que sempre comença 'm'ha dit un amic' i després desenvolupo una idea.

Com s'ho fa un escriptor per escriure relats el lector dels quals serà un nen o van dirigits a un nen?
Jo procuro estar atent als nens, no només quan escric, sinó en general. Un nen normalment se sent desplaçat entre els adults, i procuro que això no passi, integrar, intent ajupir-me i tenir aquesta alçada de visió... i ja et veuen d'una altra manera. Em comentava un amic en un mail que llegia un conte meu al seu fill i que aquest li havia comentat 'què bé que escriu Jabier'. I és clar, jo em sentia orgullós i amb una gran alegria que li agradés tant. I es referia a com de polida es veia la impressió, amb totes les línies al mateix nivell, etc. És clar, aquesta és la visió del nen, que es tradueix de mil formes. I aquí va arribar la meva desil·lusió (rialles). Però vaig prendre notes, perquè ho vaig trobar interessant. Intento estar molt atent al nen que vaig ser jo, procuro estar molt atent a les criatures en general. Entrar en el seu món és complicat, perquè nosaltres adults ja tenim molts prejudicis.

L'acordió és especial per a Jabier Muguruza.
Si, i ara he recuperat el petitó, blanc, que la meva dona m'ha regalat després de restaurar-lo, que era amb el que jo tocava quan era un nen de 5 anys... L'acordió et dóna moltes coses. Et pot alegrar una festa però ràpidament també et pot portar a la nostàlgia. Té moltes possibilitats. I té una cosa màgica, que és la manxa, que és l'ànima de l'acordió. Pots tocar tècnicament molt bé, però si no domines la manxa no seràs un acordionista molt interessant, segons crec. També va suposar un sacrifici, molt estudiar tot i que m'escapava per jugar, amb 7 anys competint a Holanda, a Rimini... i allò era bastant 'punyetero', perquè els interessos de la criatura sí passen per tocar, però no estar repetint. Així que he tingut una fase d'amor-odi, però després m'he reconciliat amb ell molt bé. L'acordió té alguna cosa d'expressivitat que difícilment té el piano, amb el qual composo les cançons, per exemple. El meu pare solia dir que jo feia parlar l'acordió.

Quina música escoltes actualment?
Seran coses de l'edat, però escolto gent per exemple que ha mort recentment i que recuperes una mica, i això m'ha passat amb Mercedes Sosa, que havia escoltat de jove, fa 25 anys. He sentit aquesta setmana també un disc de veus femenines de Mali, molt interessant. L'últim disc de Mayte Martín. No sé ben bé per què, però escolto menys música que abans, la veritat. Abans sempre estava posada a casa, ara va a estones. No tinc un estil concret, el rock, o almenys un tipus de rock més agressiu, ha anat perdent pes amb el pas dels anys, com li passa a molta gent... Cançó d'autor hi ha coses que m'agraden molt, el jazz , una vena rock que mantinc... Fa poc vaig comprar Morricone per recuperar bandes sonores de pel·lícules... Una mica de tot.

A Catalunya sols actuar sovint, i aviat de nou amb motiu del BarnaSants al Centre Cultural Barradas de l'Hospitalet de Llobregat (22 de gener), has quallat davant d'un considerable sector del públic català. És simpatia pel 'germà basc'?
El previ del què parlàvem abans funciona més aviat a Catalunya que no pas a Burgos. Això és així. Però això no treu que jo em posi una medalleta i que digui que som pocs els cantautors que estem funcionant bé a Catalunya, la qual cosa vol dir que la meva proposta encaixa amb un sector del públic català. Efectivament, hi ha una certa complicitat, que n'hi ha, però sé de la gent de cançó d'autor que ha intentat l'aterratge a Catalunya i no li ha funcionat. Pels meus textos, pel to jazzy-mediterrani que alguns asseguren que té la meva obra, per aquesta forma de suggerir i no ser tan emfàtic, que em fa més mediterrani que no pas cantàbric... I crec que hi ha un lligam que va més enllà del simple fet de generar simpatia per ser basc.

Jabier Muguruza - BarnaSants 2.010
Divendres 22 d'enero'10
Centre Cultural Barradas, l'Hospitalet de Llobregat. 21:30 h. 15 €

+ Info: Web Jabier Muguruza + Web BarnaSants