No m'agrada fer demagògia fàcil amb els sous dels Directius, ni sé si els sous del director general de Caixa Catalunya i el seu segon són alts o baixos en relació amb el sector. Però si, com informa el diari ' La Vanguardia ' és cert que al senyor Todó li han, o s'ha apujat el sou de 600.000 a 800.000 euros, i al seu segon, Jaume Massana, de 350.000 a 600.000 (més variables), el mínim que puc dir és que la decisió és inoportuna.

Són coneguts els problemes del sistema financer espanyol en el seu conjunt i d'algunes Caixes en especial. D'entre aquestes, una de les situacions més complexes correspon a Caixa Catalunya, segona entitat catalana. Reuneix tots els possibles problemes: una de les morositats més altes del sector, elevat deute i gran exposició al sector immobiliari. Això es tradueix en un ràting del seu deute proper als bons escombraries. Per a més intranquil•litat, no dóna informació sobre les seves ràtios de capital. Per si tot això fos poc, es troba immersa en un procés de fusió que s'ha paralitzat. Tampoc no ho entenc, perquè si al final la CE rebaixa el Frob què faran les caixes? Deixar de fusionar-se? Es reestructuraran totes soles, sense fusió ni ajudes? Tot això està produint una àmplia desmoralització i desorientació dels equips gestors, afectats per la incertesa sobre els reajustaments de plantilla i la pèrdua d'autonomia. A més, hi ha un creixent malestar entre els clients per les seves fortes restriccions creditícies. Ja sabem que no es deixarà caure cap entitat financera i no es tracta de generar més malestar del ja existent. Però si no es resol amb urgència la fusió i la nova entitat no es posa les piles, la situació pot deteriorar molt greument. Amb unes entitats financeres que no compleixen amb la seva funció de finançar al món empresarial, la recuperació econòmica és una utopia. Això d’apujar-se el sou en aquestes condicions, i més quan s'anuncien retallades en l'obra social, s’hauria de reconsiderar.