El diàleg com a pont. Així és com ho van entendre els immigrants reunits amb l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, convocats per debatre sobre la polèmica sorgida arran de la iniciativa municipal d'impedir l'accés als 'sense papers'.

”Si hi ha il•legals, cal legalitzar-los sense convertir Catalunya en un colador. S'han de regular els fluxos d'entrada i sortida, per conduir i conèixer el fenomen. Perquè hem d'evitar una cosa molt clara i dura de dir: mai el dret d'un immigrant pot danyar el d'un autòcton. Encara que això encara no passa, és el principal argument de la xenofòbia”, va asseverar Vila d'Abadal, reunit amb una vintena d'estrangers a la seu del seu partit a Barcelona, Unió Democràtica de Catalunya.

Amb l'ànim de reduir la temperatura al debat del registre municipal, Abadal creu que els “drets de les persones no han de dependre del padró, perquè són universals”. Després de dos anys governant, el mandatari conclou que la integració passa perquè els de Vic “acceptin els immigrants i a la inversa. Però que s'integrin de veritat, perquè moltes associacions es dediquen a tutelar els immigrants, així que els demanem que vagin més enllà”.

Quan va ser qüestionat per la forma en què es va abordar el tema, va explicar que “hi ha feixisme i xenofòbia de veritat. Està esperant i nodrint-se de les informacions que es donen als mitjans. Amb tots els èxits que ha aconseguit Vic en matèria d'immigració, tenim el primer partit xenòfob de Catalunya. Cal excloure Plataforma per Catalunya i el seu líder Josep Anglada, de la vida democràtica. "

Per què passa això a Vic i no en altres localitats? “El meu antecessor (Jacint Codina) va fer polítiques socials durant 30 anys, de manera que això va ser aprofitat pels xenòfobs. Van ser polítiques justes les que van provocar aquest rebuig. Després, hi ha hagut votants conservadors del camp que s'han sentit sorpresos per la immigració” , va indicar Abadal.

Per resoldre la situació d'irregularitat de milers d'estrangers, l'alcalde donaria més diners i capacitat legal als ajuntaments per analitzar “cas per cas” perquè seria “estúpid deixar anar a la gent que ha fet l'esforç d'entendre'ns. Què passaria quan els necessitem novament?”.