Em resulta difícil de creure que l'esotèrica crisi de Reagrupament –és el primer cop que veig que dimiteixen els majoritaris d'una formació– es deu als motius al·legats pels actors del vodevil. És impossible que la crisi no estigui relacionada amb la irrupció de Laporta a les pròximes eleccions. Simultàniament a unes declaracions al diari 'Avui' en què l'encara president blaugrana marca distàncies amb CiU i ERC –ja sabíem que no li agraden el PSC i ICV– i es reivindica com a protagonista i no com a actor secundari, es produeix un terratrèmol de gran magnitud en l'organització que, d'una o altra manera, està condemnada a nodrir les bases del laportisme. El problema és que Laporta pot acollir els soldats però vol imposa els seus comandaments. Vol un exèrcit sense capitans que vagin per lliure. Vol que les llistes no acullin personatges díscols. Ja sabem que la principal virtut de Laporta, que en té moltes, no és la de respectar la diferència. Necessita un partit a la seva imatge i semblança, que li perdoni les seves sortides de to i el seu estil cabdillista. Que li permeti que hi aterrin els seus amics. Segur que les converses de Laporta amb Carretero de les últimes setmanes estan en l'origen del desafiament de l'exconseller. Properament veurem si m'equivoco. Francament, no ho crec.