L’entrevista publicada aquest dilluns a ‘El Mundo’ en què el president del FC Barcelona, Joan Laporta, deixa cada cop més clares les seves intencions de presentar-se a les properes eleccions al Parlament i, el que és més important, molt probablement encapçalant “un partit nou”, ha provocat les reaccions immediates dels partits catalans. Unes reaccions que mostren un cert grau de preocupació –que no és nou d'ara– en les forces nacionalistes, CiU i ERC, i, en canvi, indiferència o fins i tot una certa satisfacció a ICV i el PSC.

Laporta, en una entrevista amb un dels seus màxims defensors públics dels darrers anys, Salvador Sostres, ha dit que el “sedueix” la possibilitat de presentar-se a les eleccions amb “un partit nou que estarà obert a qualsevol partit o plataforma que entengui que Catalunya necessita un Estat propi”. Una afirmació intencionadament ambivalent, però que ha estat suficient per disparar certes alarmes en els partits nacionalistes que, fins ara, l’havien festejat amb més o menys intensitat. Si fins ara tot eren bones paraules cap a Laporta –o, com a mínim, un prudent silenci públic–, davant la perspectiva de sumar-lo a les forces pròpies, ara la visió d’un nou líder independentista amb carisma i projecció pública –tot i que també molt afectat per tota mena de polèmiques– que sens dubte esgarraparia una certa quantitat de vots nacionalistes no ha agradat gens a ERC ni a CiU. Reagrupament, que havia ofert públicament el número u de la seva llista a Laporta, mentrestant, no s’ha manifestat.

CiU demana “serietat”
Així, el portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol, ha volgut destacar el caràcter de nouvingut a la política de Laporta reclamant-li “serietat” i “vocació de servei”. “Des de CiU, més enllà de l'independentisme, pensem que no és massa seriós fer declaracions sobre política ficció. Que s'aclareixi, ara té un altre treball”, ha dit Pujol, en un to que ha evitat desqualificar-lo directament –no seria prudent criticar en excés una persona molt ben vista en certs sectors de l’independentisme conservador, un calador electoral que CiU vol per a si mateixa–, però que també pretén desactivar-lo com a alternativa electoral.

ERC no vol “messies”
ERC, per la seva banda, ha reaccionat fins i tot amb una mica més de tibantor. El seu secretari general, Joan Ridao, ha dit que la política catalana no necessita “redemptors, màrtirs ni messies” i ha contraposat el seu “gran respecte” per la trajectòria de Laporta com a dirigent esportiu amb l’avís que, en política, cal “molta dedicació”. Esquerra havia flirtejat notablement amb Laporta en els darrers mesos, i la constatació que es multiplica l’independentisme declarat fora d’ERC –ara, amb un candidat potencialmenet perillós– no hauria agradat gens al carrer Calàbria.

El PSC i ICV, a veure-les venir
Pel que fa a les forces no independentistes, en canvi, la candidatura de Laporta no els preocupa en absolut. Més aviat el contrari. Iceta no ha pogut amagar la seva satisfacció quan ha donat, ben irònicament, “la benvinguda” a la política a Laporta. El PSC és conscient que una candidatura de Laporta perjudica les opcions d’Artur Mas de presentar-se a la investidura amb una majoria suficient per governar en solitari, i aquesta possibilitat s’imposa en la balança a la perspectiva que els seus socis d’ERC també en surtin perjudicats. ICV, per la seva banda, ha reaccionat amb una certa indiferència, aprofitant per remarcar el seu paper al costat dels perjudicats per la crisi i sense voler-s’hi mullar en excés.

Qui en perdria més?
A primera vista, potser ERC podria ser la formació del Parlament més perjudicada per una candidatura encapçalada per Laporta, tenint en compte que una part considerable dels seus votants s’han anat desencantant progressivament amb el tripartit i podrien optar per una altra alternativa independentista. Això no obstant, també hi ha qui sosté que qui té més a perdre amb una llista encapçalada per Laporta és CiU, pel perfil liberal –ben relacionat amb el 'think tank' convergent de la Fundació Catalunya Oberta– del president blaugrana. En aquesta interpretació, Laporta seria fins i tot més perjudicial per a la federació que Joan Carretero, que és percebut com a un independentista de dretes, però que té el ‘pecat original’ de provenir d’ERC.

Què farà Reagrupament?
I arribem als grans perjudicats d’aquesta història, Reagrupament, que havia ofert el seu número u a Laporta i ara veu com podria sorgir una candidatura també independentista, també amb un perfil ideològic molt semblant, i amb un líder amb més projecció pública. Si el “nou partit” de Laporta tira finalment endavant, a Reagrupament li quedarien, molt probablement, dues úniques sortides. O bé lluitar amb el president blaugrana pel mateix vot, amb l’expectativa de destruir-se tots dos en el xoc, o bé integrar-se dins la pròpia formació de Laporta. Les ambigües paraules del president del Barça en l’entrevista, quan parla d’un partit “que estarà obert a qualsevol partit o plataforma que entengui que Catalunya necessita un Estat propi” podrien suggerir aquest camí.