El president del Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya, Camilo Tarrazón, ha anunciat que els 74 cinemes agremiats - sumen 525 de les 795 pantalles que hi ha a Catalunya - tancaran l'1 de febrer per “escenificar” què passarà si la llei del cinema català entra en vigor.

Aquest mateix dia l'Acadèmia del Cinema Català lliurarà els Premis Gaudí, però Tarrazón clarifica que la seva mesura no boicoteja la gala de la indústria catalana, sinó que és “la millor manera d'ajudar-la i que els premis no passin a la història”.

Sota el lema 'Pel futur dels cinemes, català i treball sí; quotes i atur, no', el gremi ha instat la resta de cinemes de Catalunya (molts de gestió municipal que no obren cada dia) a secundar aquesta protesta.

Les “conseqüències nefastes” de la llei s’han explicat a Barcelona en base a un estudi econòmic-financer sobre el sector amb dades de 2001-2008 recollides per l'economista Josep Maria Gay.

Si el 2009 es van recaptar 130 milions d'euros i es va assolir una xifra d'espectadors de 20 milions, la implantació de la llei fa preveure, en el pitjor dels casos, un mercat català només amb quatre milions d'espectadors sense llibertat més que per veure pel•lícules comunitàries, perquè no sortirien els comptes per estrenar la resta.

El text de llei que ja ha arribat al Parlament i que es tramitarà per via d'urgència estipula que les pel·lícules europees amb 15 o menys còpies seran les úniques que estaran exemptes d'incloure el català en el doblatge o la subtitulació. Les americanes, per exemple, amb menys de 15 còpies sí que hauran de distribuir la meitat de les còpies en català.

”És una distorsió del consum cultural al territori, i els petits cinemes hauran de tancar. Sales tancades significa més atur”, ha indicat Tarrazón, l'objectiu és canviar “radicalment” la llei perquè no hi hagi sancions ni imposicions.

'Mapa de los sonidos de Tokyo', 'Ágora' i 'Planet 51' són pel·lícules que haurien estat en una situació atípica, tot i ser de producció espanyola i catalana, per estar rodades en anglès, pel que haurien d'haver acatat les imposicions lingüístiques de la llei.

En la situació intermèdia, quan el text preveia que totes les pel•lícules amb 15 o menys còpies estaven exemptes de traduir, la previsió no era molt més favorable: es temia que molts títols es comercialitzessin amb 15 còpies o menys, perquè “cap amb vuit en castellà i vuit en català recaptarà més diners que sortir amb 15, ja que la demanda en català s’ha de desenvolupar”, ha dit Tarrazón. En aquest escenari es recaptarien 70 milions l'any amb l'assistència de 10 milions d'espectadors, la meitat del que es va aconseguir el 2009.

Segons l'autor de l'estudi, el cinema és un sector que no li costa diners a la societat “en un moment de despesa pública” perquè es finança amb capitals propis, “sense cap tipus d'ajuda”, per la qual cosa ha instat a “deixar-lo en pau amb el seu” esforç per seguir endavant”.