Vanessa Macher
'La teta asustada ", una producció catalano-peruana, reflecteix una part del que va ser la realitat del Perú durant l'etapa més dura del terrorisme de la dècada dels 80. El film, que ha estat guanyador un Ós d'Or a Berlín, va ser nominat aquesta setmana per als premis de l'Acadèmia de Hollywood, en la categoria de 'Millor Pel·lícula Estrangera', establint així un abans i un després dins del cinema peruà. Tot això mentre la seva directora vivia a Barcelona, cosa que ella mateixa valora com a "fonamental" per a la seva trajectòria. No només pel suport econòmic, precisa, sinó perquè "el que és meravellós de Catalunya és que qui hi viu és català“.

Creus que haver viscut a Barcelona t'ha ajudat a consolidar els teus projectes com a cineasta?
Absolutament. El suport ha estat total, i no només per finançar part la producció, sinó en molts aspectes més. El que és meravellós de Catalunya és que qui viu aquí és català i qui treballa aquí també ho és, per això el suport és absolut. El que molts no saben és que tota la pel•lícula ha estat muntada a Barcelona. L'aportació dels tècnics catalans ha estat grandíssima, tenen un 'know how' que ens ha nodrit molt, hem pogut aprendre de persones amb àmplia experiència en producció. 'La teta asustada' mostra que la coproducció ben tractada pot aconseguir bons resultats. La veritat és que jo sóc la portaveu, però la pel·lícula ha estat feta per un excel•lent grup de gent, i una part important en ella és catalana.

Tens més projectes conjunts amb Catalunya?
Sí que n’hi ha, tot i que encara els estem començant. Tot just ens trobem en el desenvolupament d'un nou guió, però com és un projecte nou encara no en puc dir res.

Després de tants dies de contenció i nerviosisme, com vas rebre la notícia de la teva nominació als Oscar?
La veritat, la vaig rebre d'una forma familiar, estava a casa amb la meva parella, com en un dia quotidià, encara que en realitat no ho era pas, per les emocions. Recordo que estàvem mirant els anuncis de Anne Hathaway i del president de l'Acadèmia per Internet, i, just quan tocava esmentar els de la categoria de 'Pel·lícula estrangera', es va penjar la pantalla. Gairebé em moro, estava patint perquè pensava que m'havia perdut la notícia, però poc després va seguir corrent la imatge i va ser tan emocionant... estava feliç (rialles).

El Perú es va congelar per uns instants a causa d'aquesta candidatura i les autoritats peruanes van expressar la seva satisfacció. T'ha trucat algú del govern per felicitar-te?
La veritat és que no he rebut trucades de les autoritats peruanes, però no puc dir res, perquè el meu telèfon ha estat sobresaturat. Però sé que han sortit a parlar. El ministre de Comerç Exterior i Turisme, Martín Pérez va dir que això impulsarà el sector turístic, i que a més s'incrementarà el fons per al cinema peruà, això em causa molta alegria. El que sí que m'ha enviat un telegrama ha estat el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Va ser una carta molt bonica, felicitant-me a mi i a tot l'equip.

Quin impacte creus que tindran els triomfs de 'La teta asustada', incloent-hi aquesta primera nominació d'una pel·lícula peruana als Oscar, per al cinema fet al Perú?
Doncs repercutirà d'una manera molt positiva en el cinema del meu país. Encara que no et puc especificar com, crec que de sobte se'ns obre un camí perquè el Perú tingui més proximitat amb el món. Aquesta oportunitat de posar-nos en competència amb pel·lícules de primer nivell, de països amb llarga experiència en el cinema, em sembla ja un èxit. No obstant això, el treball continua. Hem d'aprofitar el moment, aprendre d'aquesta experiència, crear més llaços entre els cineastes per poder intercanviar experiències i donar-nos la mà per millorar el nostre cinema.

Després d'haver percebut l'impacte de la pel•lícula entre el públic i la crítica, quins creus que han estat els elements que van aconseguir que el film hagi triomfat tant?
A mi em costa molt de ser jutge i part, és molt difícil ser objectiu quan s'avalua el treball d'un mateix. Però el que sí puc dir és que la pel·lícula d'alguna manera reprèn la possibilitat de partir d'una cosa que ens va fer molt de mal per buscar un camí cap a la llum. Personalment, crec que la forma en què desenvolupa la història d'un tema tan important és el que ha aconseguit connectar amb la resta. La pel•lícula va més endavant que nosaltres, contra tot pronòstic vam guanyar a Berlín l'Ós d'Or i contra tot pronòstic vam ser nominats als Goya i als Oscar.

Has tingut l'oportunitat de veure els films que competiran amb el teu?
Dels quatre, n’he vist tres: 'El secreto de sus ojos', 'The White Ribbon', i 'Ajami'.

Quina opinió en tens?
Doncs et diré que tenen un nivellàs, són molt bons, i em sento molt orgullosa de poder-hi competir. Em va encantar 'The White Ribbon’, la vaig gaudir moltíssim.