Voldria poder pensar que aquest govern s’ha equivocat, però si penso això , el que s’equivoca sóc jo, perquè estic convençut que ha fet tot el que ha cregut que havia de fer i que es podia fer, perquè no te la capacitat de desenvolupar mes i no arriba mes enllà. Però el que és més lamentable és que ni tant sols ha tingut la capacitat de preveure ni d’intuir que des de dintre del mateix govern i de les administracions que d’aquest en depenen s’han aprofitat de la incapacitat dels directors d’aquest “vaixell”. A l’estat espanyol, en aquests moments, ja són cinc milions els aturats, que si el seny no es fa pressent aviat s’hi pot produir una situació molt complicada, tant per al govern com per als ciutadans, particularment per a aquells que els seus recursos, i els de l’estat, s’hagin esgotat, perquè la incoherència del govern pot provocar una dessestabilització entre els ciutadans que val mes no pensar-hi. Però sí que s’ha de lluitar perquè això no arribi; però es del tot necessari que tothom prengui consciència que “el pleno empleo “, que en període d’eleccions tots els candidats a caps de govern han predicat, mai més es no produirà per més que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí. La capa que fan servir els que no varen saber preveure a temps, obcecats per l’especulació, el que ara esta passant és dir que es una crisi mundial, que no es culpa de ningú i que tots hi hem d’empènyer per sortir-ne. Però jo dic que algú n’ha de ser culpable i responsable si tenim en compte que, seixanta anys enrere, els treballadors cobraven el dissabte de cada setmana i al banc només hi entrava aquell diner que pocs podien estalviar i els diners dels empresaris. I els bancs han crescut fins al punt de fer trontollar els governs de totes les nacions d’arreu. Els bancs han crescut com els carbassers, acaparant tots els diners de tothom, i han invertit sense escrúpols ni miraments, fins provocar aquesta situació, que els governs en volen fer responsables als ciutadans i a la immigració, quan de l’especulació del totxo i del sòl n’han estat els grans protagonistes. Ara toca sortir de la crisi, que l’egoisme i l’afany de poder estan reblant el clau per acabar d’enfonsar el sistema econòmic, perquè no es pot continuar burxant allà mateix ; es hora de prendre decisions fermes i fer un canvi de rumb per la creació de llocs de treball, que retardar la jubilació no serà cap solució, sinó que serà un altre problema afegit; no té cap sentit voler fer treballar a persones que, la majoria, el seu estat físic pot estar afectat per algun problema dels que el pas del temps provoca, i al mateix temps mantenir joves aturats i d’altres que amb vint-i-cinc anys encara no hagin trobat el seu primer lloc de treball. Es cert que l’esperança de vida s’ha allargat, però això no pot ser cap raó per fer allargar el període de treball de les persones, perquè a partir dels seixanta-dos anys qui mes qui menys te problemes que obliguen a l’absentisme al treball per baixa laboral, i això és un greu perjudici per les empreses. Com també es cert que ha augmentat l’estat de dependència, que en aquest país s’aprofita per donar vida a la economia submergida fent córrer molt de diner “negre” i ciutadans del mon que lluiten per progressar en la seva existència.

Màrius Viella