El tancament de les sales dels cinemes agremiats de Catalunya (que representen 525 pantalles de les 795 que hi ha a Catalunya) en protesta per les conseqüències de la nova llei del cinema té, com tot debat, els seus partidaris i els seus detractors que s’hi han pronunciat al respecte durant el dia d’avui.

D’una banda, Ciutadans i el PP han criticat la mesura que consideren que té tints nacionalistes i electoralistes. La formació d’Albert Rivera ha acusat el president de la Generalitat, José Montilla, de ser el principal enemic del cinema en català i consideren que “el tripartit està convertint el català en una arma llancívola, en un element d'enfrontament i d'exclusió a Catalunya”, segons ha dit el portaveu de C’s, Jordi Cañas. En aquest sentit, Cañas ha afegit que la Generalitat està duent a terme una “construcció nacional” que, segons ell, es fonamenta sobre la destrucció de la Catalunya real, i ha assegurat que el tripartit està castigant amb la llei del cinema al sector cinematogràfic. Per aquest motiu, des de Ciutadans han mostrat el seu suport a la protesta del sector.

La presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, ha considerat que el projecte de llei del cinema català està fet amb els “criteris electorals” d'ERC, i ha interpretat la mesura com un exemple de les hipoteques que té el PSC i el president de la Generalitat, José Montilla, amb els republicans.

Camacho ha dit que el projecte no fa èmfasi en la millora del sector cinematogràfic, i ha assegurat que es tracta d'una llei de política lingüística que pretén imposar quotes i més impostos.

Tripartit i CiU, normalitzar el català a les sales
D’altra banda, hi ha els defensors de la llei del cinema en català i, per tant, detractors de la vaga que avui duen a terme determinades sales. Com a impulsors de la mesura, els socis del tripartit s’han mostrat en contra del tancament de sales. El portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat en roda de premsa que avui existeixen els mateixos motius que altres dies per anar a veure una pel·lícula.

Des d’ICV han qualificat d’”inacceptable” la vaga i, a diferència del PP, consideren que la llei suposa un avanç en la normalització del català i en l'autogovern. “Si avui tingués una estona per anar al cinema, segur que aniria”, ha afegit el també diputat al Congrés.

Qui sí ha assistit a les sales ha estat el líder d’ERC, Joan Puigcercós, que, com a protesta a anat a veure ‘Petit Indi’ al cinema Alexandra, l’única pel·lícula en català que es projecta a Barcelona. La formació considera una anomalia que a Catalunya només el 2,7% de les pel·lícules es doblin al català, i no arribin al 8% les que es troben en versió original subtitulada.

Per aquest motiu, els militants d’ERC assistiran avui a cinemes de tot el territori que ofereixin pel·lícules en català per mostrar el seu rebuig al “tancament patronal promogut per algunes distribuïdores” en contra de la llei del cinema, segons ha informat el portaveu d’ERC, Ignasi Llorente .

Més matisada és la posició de CiU. El president de la coalició ha apostat per una “solució dialogada” que permeti augmentar la presència del català a les sales i, al mateix temps, no suposi un enfrontament amb les ‘majors’ nordamericanes. El govern de CiU va intentar dur a terme una llei del cinema en català molt similar els darrers anys en què ostentava el poder de la Generalitat. La quota que es va fixar llavors per les còpies en català era del 25% i l’esmentada llei no va arribar a entrar en vigor.

En aquest sentit, el líder de CiU apuntava que no hi hagut suficient diàleg al respecte i que la polèmica s’ha de solucionar. “Això s’ha de resoldre. Ha de ser del 50%? No ho sé però s’ha de dialogar”, comentava Mas en una entrevista a Catalunya Ràdio.

“No entenc com el cinema en català és absolutament residual, i més encara després de 30 anys de normalització lingüística”, afegia Mas.