“Derrapar en la primera corba que es troben al camí és un cert símptoma que potser el projecte polític no és prou sòlid”. Així ha saludat CDC la crisi a Reagrupament d’aquest cap de setmana, mentre ERC optava per una significativa “no ingerència” en els afers d’un altre partit. Dues tàctiques ben diferents, però que responen a una mateixa motivació: la satisfacció per les dificultats que travessa una formació que amenaçava de robar-los un nombre indeterminat de vots –i, potser, decisiu– en les properes eleccions.

La dimissió de Joan Carretero i de la majoria de la Junta de Reagrupament ha estat rebuda amb un cert alleujament a CiU i a ERC, les dues formacions que més es poden veure amenaçades per un bon paper dels reagrupats a les properes eleccions al Parlament. Un alleujament que en cap dels dos casos no s’ha visualitzat gaire obertament, per no irritar l’electorat sobiranista propi. I que s’ha expressat, en tot cas, amb molta més contundència per part convergent que no pas per part dels republicans, interessats ara a aparèixer com a l’única opció independentista "seriosa".

Reagrupament va sorgir en primer lloc com a escissió d’ERC, per expressar el descontentament amb l’estratègia de pacte amb el PSC i la línia possibilista de la direcció de crear estructures d’Estat des de la Generalitat. Per tant, la seva aparició –i la baixada d’ERC en les enquestes que va comportar– va causar un indissimulat entusiasme a CiU, que veia com els seguidors de Carretero podrien ser l’element definitiu per fer que el tripartit no tornés a sumar la majoria.

Ara bé, el progressiu decantament cap a la dreta de Reagrupament –negat reiteradament, però cada cop més perceptible en les declaracions dels seus dirigents–, i, sobretot, el seu apropament al president del FC Barcelona, Joan Laporta, han acabat per preocupar seriosament els caps pensants convergents, que han vist com la nova formació podria deixar sense efecte electoral l’estratègia del gir sobiranista de Mas.

Per això, la primera dificultat interna de Reagrupament ha estat saludada pel secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, que no ha deixat passar l’ocasió d’indicar que el projecte de Carretero no era “prou sòlid”. Però que també ha tingut molta cura de les seves paraules, lamentant tant els “problemes” de Reagrupament com la “fragmentació” de l’espai polític catalanista.

Puig, en roda de premsa posterior a l’executiva de CDC, ha indicat que “derrapar en la primera corba que es troben al camí és un cert símptoma que potser el projecte polític no és prou sòlid”. També ha insistit, subtilment, en la idea –molt repetida darrerament pels creadors d’opinió convergents– que CiU i Artur Mas és l’unica opció per no dispersar el vot, quan ha apuntat que tot el que sigui la fragmentació de l'espai catalanista no fa res més que “enfortir els adversaris d'un altre projecte de país, els que creuen en la gran província espanyola” i que la fragmentació, fins i tot la “hiperfragmentació” és perjudicial per al catalanisme polític.

Ni trenta segons d’atenció
Puig també ha assegurat que l’executiva de CDC no ha dedicat “ni trenta segons” a parlar de la crisi de Reagrupament, i que no es busquen els “beneficis marginals” que pot generar, perquè la prioritat passa per parlar sobre com es poden superar les dificultats, i no sobre baralles internes de partits i valorar si altres iniciatives polítiques tenen més o menys sort. “Són moments de seriositat, de fermesa, de cohesió, i lamentem que Reagrupament, a les primeres de canvi, tingui una primera crisi”, ha conclòs.

Tot ignorant Laporta
També molt significativa és la indiferència ‘oficial’ de CDC al voltant de l’hipotètica entesa entre Carretero i Joan Laporta, un home que, pel seu perfil i el seu ressò mediàtic, podria robar un bon grapat de vots del sector sobiranista convergent. Puig ha assegurat que el partit no se n’ocupa de l'aventura política de Laporta, de qui ha dit que cada vegada el veu amb “menys focus i menys seriositat”. I l’ha atacat quan ha dit que Convergència parlarà sobre Laporta quan aquest deixi el món de l'esport i passi de les declaracions d'intencions a donar fórmula i forma al seu projecte polític.

ERC no en vol fer sang
Encara més subtil és la tàctica que està adoptant ERC al voltant de la crisi a Reagrupament. Els republicans no han volgut manifestar en públic cap mena de satisfacció pels conflictes a la nova formació. En part, perquè és una formació que va començar com a escissió d’ERC, i encara aspiren a recuperar algun dels votants que els hauria pres. Però també perquè, amb el silenci, Esquerra vol presentar-se com a representant de l’independentisme seriós, més abocat a la feina que a les declaracions i a les lluites intestines.

Per això el portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, després de la reunió de la permanent nacional del partit, ha evitat aquest dilluns criticar la crisi a Reagrupament . Llorente ha optat per la “no ingerència” i s'ha limitat a dir que ERC té el seu propi programa i que el partit no espera rebre vots per crisis alienes.

L’independentisme “seriós”
Tot i això, i segons explica una informació de l’ACN, la crisi a Reagrupament ha estat tractada amb molt més interès a la permanent del que ha dit Llorente. I fins i tot s’ha donat una consigna clara: no fer-ne sang, deixant que Reagrupament sigui notícia pels seus problemes interns més que no per les crítiques a ERC, i aprofitar la situació per potenciar la imatge d’únic referent de l'independentisme “seriós, útil i estructurat”.