L’escissió protagonitzada per Joan Carretero a ERC que va donar peu a Reagrupament va ser extraordinàriament ben celebrada des de l’òrbita filoconvergent, i molt en particular pels sectors sobiranistes propers a CDC. Un clima que es va mantenir quan Reagrupament es va formalitzar com a associació i en el seu congrés constituent, com es podia apreciar fent una simple ullada als articles escrits aleshores pels articulistes més propers a aquest ideari. Aquesta bona comunió amb Carretero, però, s’ha trencat darrerament, i això s’ha reflectit especialment després de la polèmica interna d’aquests dies dins de Reagrupament, que ha estat criticada amb duresa pels opinadors més propers a CDC i la Fundació Catalunya Oberta. Ja sigui perquè lamenten aquest entrebanc que podria restar escons a l’independentisme al Parlament o ja sigui pel motiu exactament contrari, com han apuntat algunes veus: perquè Reagrupament –especialment si incorpora Joan Laporta– havia passat de ser una amenaça per a ERC a ser-ho també per a CiU.

Així, aquest dimarts, en les pàgines d’opinió de l’'Avui', David González s’ha despatxat amb un significatiu “La política no és per a friquis”, en què afirma que “el dret a decidir és una cosa massa seriosa per ser gestionada de determinada manera o per segons qui” i lamenta “el messianisme redemptorista i el maximalisme friqui que ha rebentat RCat com va rebentar l’ERC de Carod i abans la de Colom”.

A la pàgina del costat, Vicenç Villatoro, tot recordant que hi ha polítics “amb partit però sense projecte”, ha sembrat dubtes sobre la solvència política de Carretero i de Laporta: de Carretero ha dit que diuen que “és clar que té un objectiu, la independència, però no tant que tingui un projecte”; de Laporta, que “té una ambició personal, plenament legítima, però que no se li coneix encara el projecte.

Des del diari digital de la Fundació Catalunya Oberta, mentrestant, el seu director, Francesc Puigpelat, ha lamentat que, si bé Reagrupament apuntava cap a la regeneració democràtica i una nova forma de fer política, a la primera de canvi han pecat de curtedat de mires: “Carretero i els seus aspiraven a ser estadistes: a dur el país a la independència i pensar en la propera generació. Però han ensopegat a la primera pedra: han demostrat que només són capaços de mirar a les properes eleccions”, escriu.

L’editorial d’aquest mitjà, per la seva banda, titulava “Reagrupament ja no reagrupa”, i lamenta que, per un “motiu risible” s’hagi produït aquesta crisi a la formació de Carretero, així com que l’independentisme presenta “massa partits, massa sigles, massa líders. I més encara en un moment de crisi aguda: un moment en què ha de comptar, per damunt de tot, la capacitat de sumar”.