El líder de la formació holandesa, el sovint histriònic e imprevisible Thijs Van Leer, teclista, flautista i cantant, juntament amb el guitarrista que substitueix la baixa indefinida de Jan Akkerman (el guitarrista clàssic del grup), Niels van der Steenhoven, el baixista Bobby Jacobs i a qui Leer va denominar com "una llegenda a Holanda", el bateria Pierre Van Der Linden -que va fer un parell de solos durant l’esdeveniment-, van oferir versions de les seves cançons. Més que un concert estàndard, van fer una ‘jam session’.


Alguns temes han estat canviats perquè Leer ja no pot arribar a cantar les parts més agudes dels seus temes, i ho han substituït pel contrari, és a dir, fer-les el més greu possible o, directament, ignorar-les. Només per la interpretació d’una versió de la cançó ‘Eruption’ va pagar la pena apropar-se al concert, en una nit freda i plujosa a Barcelona. Una peça molt extensa que de vegades sona hipnòtica, altres desconcertant i també pacífica i relaxant, en què Leer, com a moltes de les seves cançons, més que cantar fa servir la veu com un altre instrument d’acompanyament.

El xou va arribar al seu apogeu amb la interpretació seguida de dos temes del seu famós directe ‘Hamburger Concert’, ‘La Cathedrale de Strasbourg’, amb el seu relaxant ‘ding dong’, i ‘Harem Scarem’, dedicada a "la vessant no tan agradable de l’alcohol", segons Leer.

Van tocar també ‘De ti o de mí’, una cançó de la qual Leer va explicar que ha estat escrita a Espanya pel baixista Bobby (publicada a 'Focus 8') tot i que la cançó és perfecte per al lluïment d’un guitarrista, com va ser el cas d’Steenhoven, que se'n va emportar un dels majors aplaudiments de la nit.

Per si fos poca cosa veure com Leer toca al mateix temps la flauta i l’orgue (tan vell que sembla més aviat una còmoda que no pas un instrument musical), també va interpretar una petita cançó molt tendre, dedicada a una persona del públic de nom Víctor, amb la vora d’un got. Veritablement un home de recursos aquest sorprenent Leer.


El concert va acabar, com no podia ser d’una altra manera, amb ‘Hocus Pocus’, el gran ‘hit’ de Focus que Leer va animar a cantar a un públic no molt participatiu, potser massa còmodament instal·lat als seients que havien distribuït per tota la sala.

Mentre sortíem del Luz de Gas, poc a poc tornàvem a la nostra dimensió habitual. I és que com deien al principi de cada capítol de 'La Dimensió Desconeguda': "Obrim aquesta porta amb la clau de la imaginació. Després d'ella trobarem una altra dimensió, una dimensió de so, una dimensió de visió, la dimensió de la ment. Estem entrant en un món diferent de somnis i idees. Estem entrant en la dimensió desconeguda".