La manca d'acord i les clares discrepàncies entre els partits catalans sobre la futura llei electoral de Catalunya han enterrat la ponència parlamentària constituïda sobre aquesta qüestió. A totes les reunions de la ponència ja s'havien evidenciat les divergències tant sobre el model electoral a adoptar com sobre el nombre de circumscripcions que hauria de tenir Catalunya.

La ponència parlamentària estudiava la reforma de la llei electoral en base a un document elaborat per un grup d’experts promogut per la Conselleria de Governació. Les posicions dels partits però han impedit l’acord a pocs mesos de les eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC ha defensat sempre la proporcionalitat, una postura que comparteixen PP i C’s mentre que CiU aposta per mantenir el pes de la territorialitat. ERC també vol donar més pes al territori però en base al document aportat pels experts.

El debat sobre la llei electoral va començar al novembre, després de sorgir el 'cas Pretòria', amb un doble objectiu: combatre la desafecció política, certificada en les enquestes d'opinió, i per la desconfiança en la classe política després d’aquest cas i el 'cas Millet'. El president de la Generalitat, José Montilla, i el del Parlament, Ernest Benach, van demanat aleshores a totes les forces parlamentàries un esforç per tenir la llei en aquesta legislatura.

La llei electoral està pendent des de 1979 i des de llavors no s’ha aconseguit consens. Els únics acords als quals s’ha arribat durant la ponència d’avui han estat menors, relacionats amb la transparència i la participació, com la creació d’una junta electoral catalana, el vot per correu i els blocs electorals a les televisions públiques.

Desavinences polítiques
Retrets mutus i crítiques creuades entre els partits un cop aquest divendres s’ha confirmat el fracàs de la ponència de la llei electoral de Catalunya. Les tres forces que donen suport al Govern, PSC, ERC, i ICV-EUiA, a més de C's, han coincidit, per diferents motius, a responsabilitzar CiU del fracàs de la ponència.

Aquestes quatre formacions, tot i les desavinences prèvies, han donat suport finalment a buscar un consens a partir del model de llei electoral proposat per la comissió d’experts –i proposat per Governació des d’un primer moment. CiU, en canvi, no han volgut assumir la totalitat de l'informe dels experts argumentant que no volia que el territori perdés pes electoral.

El PP per la seva banda, tampoc no ha donat suport al document dels experts –per motius diferents–, però els retrets han anat dirigits exclusivament cap a CiU, perquè la federació nacionalista era conscient que, amb els seus 48 diputats, pot bloquejar la llei, que necessita de majoria qualificada de dos terços (90 dels 135 escons del Parlament). Durant tot el procés –ara fallit– de negociacions, de fet, han estat comunes les acusacions a CiU de pretendre boicotejar qualsevol intent de llei electoral.

La proposta dels experts
El document dels experts –experts independents, però proposats i acordats per tots els partits– proposava set circumscripcions, corresponents a les futures vegueries, en què els diputats s’elegirien de manera estrictament proporcional, més un o dos escons extra per a cada vegueria tret de la de Barcelona, per compensar el pes demogràfic de l’Àrea Metropolitana. Projeccions fetes sobre aquest model a partir dels resultats del 2006 atorgaven un escó més a PSC, CiU i C’s, mentre que ICV i el PP no variarien i ERC en perdria dos.

CiU no vol restar pes al territori
Només que CiU hagués acceptat assumir íntegrament aquest document, al qual han dit que s’hi acostaven, però amb matisos, la llei hagués estat possible, perquè ja s'haguessin sumat els dos terços del Parlament necessaris per aprovar-la. CiU argumenta que no vol que Lleida, Tarragona i Girona perdin cap diputat i aposta per mantenir el repartiment territorial d'escons de l'actual model. Tant CiU com el PP han insistit que s'han creat massa expectatives i han destacat que l'actual model ja és de moment una eina vàlida.