Només un 44,3% dels joves d'entre 15 i 29 anys admet parlar habitualment en català i un 12% no el parla ni el comprèn, segons un informe de l'Observatori Català de Joventut impulsat pel Departament d'Acció Social. Segons l'estudi, aquest fenomen s'explica perquè el model d'immersió lingüística fa que la majoria de joves comprengui el català, però en canvi no l'utilitza habitualment en els seus entorns de relació. En el cas dels majors de 29 anys, un 52% de la població afirma utilitzar el català de forma habitual i un 70% afirma comprendre'l. D'altra banda, l'alumnat estranger en els últims 10 anys ha augmentat un 500%.

El 88% de joves d'entre 16 i 29 anys afirmen comprendre la llengua catalana. Es tracta d'una xifra molt superior al 70% de persones més grans de 29 anys que també afirma comprendre la nostra llengua. Això, però, també vol dir que el 12% de joves i el 30% d'adults mes grans de 29 anys que viuen a Catalunya no comprenen el català.

Les dades, doncs, reflecteixen que els joves comprenen més el català però l'utilitzen menys que els adults. Segons l'estudi, l'explicació és que les noves generacions solen comprendre el català i de fet també són capaces de parlar-lo, però l'utilitzen menys perquè en el seu entorn social hi és menys present que en generacions anteriors.

D'altra banda, per grups d'edat la franja d'entre 15 i 19 anys és la que més entén el català. Un 92% d'aquests joves comprenen el català, enfront del 89% de joves d'entre 20 i 24 anys i del 85,4% dels joves d'entre 25 i 29 anys que també l'entenen.

L'informe, doncs, estableix que la comprensió disminueix a mesura que avança l'edat. Aquest fet, segons l'estudi, es dona perquè hi ha més possibilitats que els més joves s'hagin escolaritzat a Catalunya, i per tant ho hagin fet en català. En canvi en els grups de gent més gran hi ha més presència de persones que han arribat a Catalunya després de l'etapa escolar.

El percentatge més baix de joves que entenen el català se situa a l'àrea metropolitana (un 87,2%). El percentatge més alt és a les Terres de l'Ebre (92,8%) i a les comarques centrals (92,3%). L'estudi, en aquest sentit, indica que la comprensió del català segueix sent 'menys necessària' en zones urbanes de l'àmbit metropolità que en els espais més rurals, on les onades migratòries de l'Espanya dels 60 i 70 es va barrejar amb la gent catalanoparlant.