La Junta Directiva de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música va decidir, per unanimitat, concedir a Pere Pubill Calaf, 'Peret', el Premi a Tota una Vida de la XIV edició dels Premis de la Música. El cantant català rebrà el guardó durant la gala dels Premis, que aquest any se celebraran el 4 de març al Teatre Häagen Dasz Calderón de Madrid (tot i que els guanyadors de totes les categories es faran públics el 17 de febrer en roda de premsa).

Per a l'Acadèmia de la Música, "Peret és a la rumba catalana el que John Lee Hooker pot ser al blues o Dylan al folk electrificat. És a dir, un pioner".

Peret va néixer a Mataró el 1935, però es va criar al barri barcelonès del Raval. Des que el 1947 debutés amb la seva germana Pepita al Tívoli barceloní han passat més de sis dècades d'alegria i d'ascendent sobre diverses generacions d'artistes: dels Amaya a Estopa, i de Las Grecas a Macaco, Muchachito Bombo Infierno o Ojos de Brujo, entre molts d'altres.

El seu aprenentatge es va desenvolupar al carrer i als mercats, on acompanyava el seu pare, tractant de tèxtils a qui tot el món coneixia com 'el Mig Amic'. Així titularia Peret un dels seus temes, un tribut al seu pare que, en paraules de Manuel Vázquez Montalbán, és la millor peça de la Nova Cançó catalana.

El nen tenia una vocació musical desconeguda fins aleshores en la seva família i aviat la guitarra es va convertir en la seva ombra. La seva gràcia i el seu tarannà el va ubicar més a prop de les festes 'rumberes' que no pas del mercadeig de draps.

D'un accident de moto a la popularitat
Igual que a Bob Dylan, a Peret li va canviar la vida un accident de moto que va tenir amb 16 anys, i des d'aleshores va començar la seva carrera artística. Arribarien les actuacions al Teatre Victòria del Paral·lel amb els seus fidels 'palmeros', els primers singles, el trasllat a Madrid i la immensa popularitat dels anys 60' i 70'.

Era una època en què els punxadiscos de les discoteques feien un forat per a les seves rumbes i la seva particular manera de tocar la guitarra, coneguda com 'El ventilador'. De 1968 data l'àlbum 'Peret', que incloïa èxits com 'Una lágrima', 'El gitano Antón' i 'Amor a todo gas', i que va ser inclòs per la prestigiosa revista 'Rockdelux' a la llista dels 100 millors discos espanyols del segle XX.

El 1974 va assolir el cim de la seva popularitat representant l'estat espanyol al Festival d'Eurovisió amb 'Canta i sé feliz'; poc temps abans, el seu famós tema 'Borriquito' havia estat número 1 a Espanya, Holanda i Alemanya.

Referent per a les generacions posteriors
Als 80' va viure entregat a l'evangelisme i més tard, a la superació d'una greu malaltia. Peret va tornar als 90' i fins avui segueix gravant i cuidant un llegat que té continuïtat. Com a mostra el disc d'homenatge editat per Chewaka el 2000, on hi ha versions dels seus èxits en companyia d'admiradors de les noves generacions: Ojos de Brujo, Los Enemigos, Fermín Muguruza, Amparanoia i David Byrne, entre d'altres.

El 2009 va regalar un repàs a melodies, a les coples, que van marcar la seva infància, com 'Rascayú' o 'María de la O', al disc 'De los cobardes nunca se ha escrito nada' (amb una impactant imatge de Peret a la portada, com es pot veure a la fotografia que adjuntem). Precisament aquest darrer treball, i "allò que em demani el públic", seran els protagonistes del concert que Peret oferirà el proper dijous 11 de febrer al Palau de la Música Catalana.

+ info: Web Peret + Web Premis Música