Gemma Vialcanet
Després del seu pas per Ciutadans, Antonio Robles és ara la cara més visible d’UPyD a Calunya. En aquesta entrevista analitza com veu el panorma polític i ens dibuixa les claus i el paper que pot jugar UPyD en el context català. La formació emprén el camí cap al Parlament davant la proliferació d'altres candidatures que poden dificultar més que mai l’entrada a la Càmara. Tot un repte per Robles.Tanmateix, gràcies a l’aventura de Ciutadans ja ho ha aconseguit una vegada.

Es veu com a candidat al Parlament de Catalunya?
Cal ser molt respectuós amb les normes democràtiques. A UPyD tots els militants poden presentar-se com a candidat sense aval, senzillament perquè tenen la voluntat de fer-ho. Fins que no es produeixin les presentacions a les primàries ningú hauria d’arrogar la facultat de ser el candidat. És un menyspreu per als altres.

Però, a vostè li agradaria?
Sí, si veig que tinc suports, que val la pena i que puc ser útil de veritat al projecte. I si no és així, doncs no em ve de gust.

Quins són els punts forts d’UPyD?
El que brilla més respecte a la política general espanyola és que al nostre país avui no hi ha un partit realment nacional espanyol. En el sentit que tots han renunciat a la personalitat de l'Estat per motius gairebé sempre bastards. És a dir, tant PP com PSOE s'han desinhibit de l'estructura simètrica de l'Estat. Cadascú va pactant en els seus feus i en funció dels interessos d'aquests fan polítiques nacionals. UPyD és un partit veritablement nacional, que no nacionalista.

Les enquestes apunten que la formació no aconseguiria representació al Parlament de Catalalunya.
Les diferents enquestes que es plantegen no inclouen UPyD, per tant no podem ser tan categòrics. Un partit que ja té representació a tres administracions diferents (Congrés dels Diputats, parlament basc i Europa) sembla lògic que entrés en els sondejos. El més curiós del cas és que, per exemple, Reagrupament que no té un líder assentat ni tan sols està totalment format, apareixia la setmana passada en el sondeig de 'La Vanguardia', encara que sigués per malament.

Li preocupen possibles candidatures com la d'Anglada o Nebrera? Poden perjudicar UPyD?
No, en absolut. Són espais molt diferents. Anglada està escorat en gairebé un racisme cultural, però Anglada té quota de poder a CiU i a ERC. Alguns comportaments que té Anglada estan molt presents a CiU, el que passa és que estan molt camuflats en el catalanisme, però hi són. Alguns estem convençuts que poden arribar al Parlament precisament per això.

Què li semblaria que Joan Laporta es presentés com a candidat?
Em sembla fantàstic. A mi que els fantasmes s'enfrontin a la seva pròpia fantasia em sembla d'una clarividència meravellosa. És molt bo per a la salut de la societat. Si aquest senyor creu que les seves idees són la flor i nata de Catalunya que ho corroborin les urnes. Això és la democràcia. I si no ho corroboren, que ens deixi tranquils i que no visqui de somnis. A Catalunya fa molts anys on hi ha gent que ens ven realitats virtuals.

A què es refereix?
Amb els referèndums passa molt això. Hi ha partits que es presenten per l'independentisme i directament estan implicats en les consultes, però cada vegada tenen menys suport. Això sí que és un referèndum, i cada quatre anys n'hi ha un. Són els que són, però no més del que són. Són respectables, però en la mesura que tenen la força que respecten els seus propis vots. Que no ens venguin la moto, que no són Catalunya només són una part, respectable, però petita.

En què es diferencia UPyD de Ciutadans?
Fonamentalment en què UPyD està assentada clarament a Espanya. La voluntat de Ciutadans de plantejar-se com a partit nacional ha fracassat. Això està clar. La líder d'UPyD, Rosa Díez, té molt clar els principis que regeixen el partit i els sosté. Jo no veig això a Ciutadans. De fet, aquest partit pot ser qualsevol cosa, encara que ja no sé que és. Sabia que era quan vaig entrar, ara només em mereix respecte com els altres i res més.

Per què no han arribat a un acord? Dividits pot ser que no obtinguin representació cap dels dos.
Des del principi sempre vaig advocar per la fusió amb el lideratge de Rosa Díez. He fracassat clarament en l'intent. De totes maneres, no estic d’acord amb què es repartiran els vots. UpyD per poc que faci bé les coses a Catalunya quedarà reflectit per una qüestió de vot útil. El votant d'aquest sector és molt militant, encara que no ho sembli, i acabarà votant l'opció que li ofereixi la garantia que tindrà diputats. I és evident, que en aquest sentit UPyD té tots els avantatges.

A qui faria president si del seu vot depengués a Montilla o Mas?
No és una qüestió meva, sinó de la direcció nacional. No obstant això, si entrem en aquesta novel·la, posaria sobre la taula les nostres idees i votaria a qui es comprometés a defensar-les.

Quin és el model lingüístic d'UPyD?
L'elecció de llibertat lingüística, tot i que encara s'ha d’acabar de definir el nostre programa electoral en aquest sentit. Personalment defenso l'opció de llibertat lingüística i el dret de poder triar entre el català i el castellà en els primers anys d'educació.

Cal reformar la Constitució, segons el seu partit?
Una constitució no és eterna. Hi ha punts que grinyolen. No és sagrada i hi ha lleis per poder canviar-la. El que no pot ser és imposar coses a una constitució que no accepta.

Rosa Díez té previst intensificar la seva presència malgrat els incidents amb els estudiants de l'Autònoma? Té por que es reprodueixin aquests fets?
De fet, la presència de Rosa Díez i la d'altres líders a Catalunya s’està fent més palesa.. Pel que fa als incidents de la UAB, no és un fet nou. A vegades hem estat agredits i la premsa no ho ha explicat. No només estic parlant d'ara, que quedi clar. La premsa ha obviat la seva màxima responsabilitat que és la d'informar del que passa, i no emmotllar el que passa als interessos d'una ideologia del moment. Curiosament, els que es comporten com a feixistes i botxins atribueixen la condició de feixistes als que aguanten l'agressió.

Estarien disposats a ser un partit frontissa?
El partit podria tenir aquesta funció. Els partits frontissa poden arribar a tenir més poder que els que guanyen les eleccions. No obstant això només donaríem suport a un govern sempre i quan fessin seves les idees que nosaltres defensem. Una de les coses que s’han de superar en el segle XXI és el sectarisme de les ideologies. Això d'estar sempre amb l'Església que t'ha tocat és absurd. Però ara els partits es diferencien més en amagar els seus propis defectes que no en les ideologies que tenen. I s'assemblen molt en les formes: tots fan trampa, tots denigren els altres i ningú es responsabilitza dels seus actes. El que m'agradaria és fiar-me d'un polític.

Els ciutadans es poden fiar de Rosa Díez.?
Això li ha de preguntar a ella. Jo me n'he fiat des de fa temps. En aquestes coses un ha de parlar per si mateix. De mi es poden fiar totalment del que dic i del que faig.

Què serien uns bons resultats per UPyD a Catalunya?
Treure representació parlamentària. Cap altre resultat és bo. Si traiem de 3 a 5 diputats seria un èxit total, i jo estic convençut que ho aconseguirem. Hi ha enquestes internes que ens donen de 3 a 4 diputats al Parlament de Catalunya.