Emma Ribas, psicòloga especialista i responsable de l'àrea de sexologia de Antiaging Group Barcelona
“Els addictes al sexe són els que tenen menys satisfacció sexual”
Gemma Vialcanet
El seu acte públic de penediment es va retransmetre per televisió en 'prime time'. El golfista Tiger Woods va confessar que era addicte al sexe i ha afectat la seva vida personal i laboral. També ho van fer en el seu dia l’actor Michael Douglas o la cantant Amy Winhouse. Arran d’aquests casos, ens hem preguntat els perques d’aquest problema i si és una realitat a Catalunya. Ho hem fet amb la psicòloga especialista en sexologia, Emma Ribas, que ha explicat que l’addicció al sexe no és una excusa, sinó que és una obsessió en tota regla. I al final l’efecte és el contrari del que pot semblar: els addictes al sexe són els que menys satisfacció sexual tenen.
Podem parlar d’addició sexual de la mateixa manera que parlem d’addició al tabac o a l’alcohol?
És la mateixa malaltia, senzillament enfocada cap a un estímul diferent. Parlem d’una malaltia i no d’una excusa. Com tot, hi ha persones que sí que ho poden fer servir com una excusa de mal pagador, però quan es tracta d’una addicció es pot diagnosticar i fer una valoració, i és aleshores per tant, quan parlem d’una malaltia.
Com es detecta?
Es detecta perquè la persona que pren contacte amb l’estímul que li genera l’addicció va canviant d’hàbits. Al principi el sexe genera a l’addicte adrenalina i satisfacció, però després venen sempre les conseqüències negatives. Al cap d’un temps de manifesta addicció, es perd el control de la situació, el sexe ja no genera satisfacció i comencen a aparèixer els primers problemes en altres àmbits: la família, la feina, la parella...
Hi ha diferents graus d’addicció?
En primer terme parlaríem d’una persona que s’evadeix amb el sexe o les diferents manifestacions (pornografia, prostitució, infidelitats) i el darrer grau seria la persona que perd totalment el nord. Generalment en aquest punt extrem hi ha problemes econòmics greus o de relació amb els familiars i parella. I és aleshores quan l’addicte ha arribat tan lluny que la conseqüència negativa el motiva a demanar ajuda perquè ja ha tocat fons.
Quina és la característica principal d’aquestes persones?
El perfil de personalitat addictiva és una persona amb poca autoestima, una baixa tolerància a la frustració i que té problemes emocionals i de vergonya. L’estrès també pot portar a l’addicció, és a dir, ets addicte a la feina i com a font de canalització de l’estrès pots començar a desenvolupar una addicció al sexe. També parlem de debilitat social, inseguretat, por a afrontar situacions i de persones amb carències afectives.
A partir de quin punt es pot determinar que una persona està enganxada al sexe?
Generalment els addictes al sexe no tenen cap tipus de satisfacció sexual i estan molt desorientats. Tampoc entenen per què ho fam, es senten molt malament i tenen molta vergonya. Aquesta mateixa vergonya és la que fa que no ho expliquin i per tant, no se’ls pot ajudar.
L’addicció al sexe es dóna més amb els homes que en les domes?
Normalment és dóna més en els homes que en les dones. L’home es satisfà més a través d’estímuls físics i per ell l’amor i el sexe són experiències diferents. En el cas de les dones aquests factors estan més relacionats i es parla més de dependència sentimental. És clar que també hi ha addictes al sexe entre les dones.
A quanta població pot afectar aquest trastorn?
Els estudis diuen que pot haver una afectació d'un 6%de la població addicta al sexe. De totes maneres, crec que hi ha moltes més persones que no estan identificades. A vegades arriben pacients a una consulta per un problema determinat i no s’adonen que al darrera hi ha per exemple, un problema d’addició a la pornografia.
Quin és el tractament?
Primer s’ha d’identificar l’addicció i que la persona estigui motivada. El metge després determinarà les causes, les treballarà i establirà unes pautes per identificar les conductes de risc i evitar les recaigudes. Caldrà també educació sexual i si es vol un cooterapeuta, és a dir, un familiar que l’ajudi en el dia a dia. Si s’escau hi ha medicaments determinats per controlar els impulsos o per frenar una depressió.
Parlem d’una moda o l’addicció sexual ha existit sempre?
Ha existit sempre, però ara ha sortit al descobert gràcies a aquests casos de persones famoses. Ha existit sempre i ha estat una addicció de les més negades.