Carles Bellsolà
Ciutadans pel Canvi, una organització petita, coaligada amb el PSC, passa sovint desapercebuda dins de les dimensions dels seus socis socialistes. Aquests darrers mesos, però, s'han significat especialment amb dues projectes de reforma ben ambiciosos. De la llei electoral, per una banda, mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular i, per l'altra, una proposta de reforma de la Constitució per convertir Espanya en un Estat federal. De tot plegat hem parlat amb el diputat de CpC Toni Comín.

En quin estat està la ILP de la llei electoral?
Estem fent les rondes amb els partits per veure si hi ha condicions per dur-ho al Ple del Parlament en aquesta legislatura o sí no n'hi ha i, per tant, ja quedaria per a la legislatura següent. Per tant, ni podem afirmar ni podem descartar-ho. Hem vist alguns grups, ens en queden d'altres, i quan els hàgim vist tots, veurem.

Els promotors de la ILP vau destacar que la iniciativa no decau encara que s'acabi la legislatura, a l'inrevés de la proposta dels experts que va promoure Governació
Això és el que preveu la llei de la ILP. Un cop tu has aconseguit les signatures, la iniciativa no decau, de no ser que en una votació parlamentària els grups ho rebutgin, però mai perquè vinguin eleccions o perquè passi el temps. En un moment o un altre haurà d'arribar al Ple, el tema és en quin moment les condicions polítiques són més favorables per fer-ho, perquè tingui el màxim de suport.

La proposta dels experts no ha tingut èxit. Per què aquesta hauria de tenir-ne?
La proposta dels experts ha tingut un èxit important que s'ha subratllat poc. Que és que al principi tant el PSC com ICV hi eren reticents i al final han acabat donant-hi suport. I ERC demanava una proposta modificada, i al final també ha acabat renunciant-hi i donant suport a la proposta dels experts. Per tant, la ponència ha servit per a una cosa que políticament és molt rellevant, que és que els partits de la majoria explícitament recolzin el mateix text, idèntic. I ara només falta que sigui CiU qui doni aquest sí, que faci el mateix que han fet els altres. Sobretot per un motiu: perquè a Catalunya hi ha un clam per obrir llistes. Si no s'obren, serà responsabilitat de CiU.

Voleu dir que els partits el comparteixen, aquest clam?
A partir del moment que PSC, ERC i ICV han dit que estan disposats a donar suport a una proposta que desbloqueja les llistes i obre les portes al vot preferent, doncs sí. Més enllà que hi tinguessin reticències, aquestes reticències ja han quedat vençudes. I si ara CiU digués que dóna suport a la proposta dels experts, no es farien pas enrere, oi? Entenc que s'està exagerant el suposat rebuig dels partits a obrir llistes. Veuen que la tendència va cap aquí, i crec que, per intel·ligència política, no s'hi oposaran, perquè els hi sortiria molt car.

Per una cosa o per l'altra portem 30 anys sense llei electoral. Per això hi ha la sensació entre l'opinió pública que els partits s'hi neguen
Des de CpC vam fer la ILP precisament per provocar aquest procés. I érem conscients que hi havia un risc: que els partits no se'n sortissin i que la frustració de la gent fos encara més gran. Però crec que s'havia d'intentar. I la ponència, insisteixo, ha servit per repartir responsabilitats. No es tracta d'aprofitar la ILP, en plena precampanya, per assenyalar amb el dit. No és això. Simplement constatem que hi ha partits que han fet un esforç i n'hi ha que no.

De fet, CiU sí que va fer la seva pròpia proposta...
La primera proposta de CiU ratllava els clàssics de l'humor. Era un model que els donava majoria absoluta a perpetuïtat. Quan un és patriota, el primer que fa es garantir que el teu país sigui democràtic I aquesta proposta pràcticament subvertia les regles de la democràcia. Si plantegem les coses en aquests termes vol dir que no volem que hi hagi acord. La proposta del PSC afavoria tant o més CiU que el PSC. La proposta dels experts afavoreix pràcticament igual CiU que el PSC. ICV i ERC han acabat recolzant propostes que directament els perjudiquen...

Heu fet alguna projecció de resultats de les darreres eleccions amb la vostra ILP?
A CpC ens hi vam negar expressament, ho vam decidir al principi de tot. Perquè volíem que la proposta estigués basada en principis i en criteris, no en interessos. Probablement al PSC li va bé, però a CpC li perjudica, com a organització coaligada. Perquè és una proposta no per a CPC ni per al PSC, sinó per a Catalunya. Sí que, posteriorment, la revista 'Eines', de la Fundació Irla, ha comparat totes les propostes, i la nostra és una mica més proporcional que la dels experts, però no n'hi ha molta diferència.

La vostra proposta de reforma federal de la Constitució, Via Federal, per què la llanceu justament en aquest moment?
El debat intern el vam començar a fer fa dos anys. Perquè entenem que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut pot modificar bastant radicalment el panorama. En el sentit que, a resultes d'aquesta sentència, hi ha mota gent a Catalunya que podria pensar que la Constitució actual, si abans era vàlida per organitzar les relacions polítiques de Catalunya amb la resta de l'Estat, ara ja no és tan vàlida. Hi ha un augment de la desafecció, no amb la política en general, sinó amb la Constitució. Perquè la gent que va votar l'Estatut, si ha de triar entre la Constitució i l'Estatut, es queda amb l'Estatut.

I no es tracta de gent que estigui per l'independentisme o el sobiranisme. Llavors, quin és el projecte polític d'aquest perfil de català, que no es vol fer independentista però que, a diferència del que pensava fa deu anys, l'status quo constitucional ja no li serveix? Doncs el seu projecte natural és fer una reforma de la constitució en clau federal. Entenem que la resposta natural a la situació actual, com a federalistes que som, de sempre, és proposar una constitució federal. La Constitució ha arribat als seus límits, pel que fa al model territorial.

De la mateixa forma que molta gent creu que la via estatutària està esgotada, també molta gent creu que s'ha demostrat inviable aquest vell projecte català de reformar Espanya des de Catalunya
Jo hi veig dues coses. Una, que amb Espanya, des de Catalunya, vam gastar la penúltima carta amb el nou Estatut, no pas l'última. Hi ha els que diuen que l'última carta per reformar Espanya ja la vam gastar amb l'Estatut i que ens han donat un cop de porta als nassos. No. L'Estatut, per definició, és la penúltima carta. Si fas un Estatut i et diuen que no hi cap, a la Constitució, doncs fem una nova Constitució. Ara, que espanya contesti a aquesta última carta, aquesta última oferta. Si també diuen que no, doncs ja veurem. Però, mentrestant, no en podem treure conclusions i dir que la reforma d'Espanya és impossible i que el federalisme està acabat. No dic que la disposició política a fer una nova Constitució sigui bona, ni molt menys. Segurament és tan dolenta com la disposició a entendre que l'Estatut és constitucional. Però la possibilitat segueix existint.

En segon lloc, els que diuen que la reforma d'Espanya és un projecte destinat al fracàs què proposen? Una Espanya sense reforma, o proposen marxar? Perquè si el que proposen és marxar, que és el que jo entenc, potser és que veuen l'independentisme com un projecte destint a l'èxit? La resposta que donen és que el federalisme depèn d'ells i de nosaltres, i la independència, només de nosaltres. Però jo crec que amb això ens fem trampes al solitari, perquè un procés d'independència, a l'Europa del segle XXI és un procés negociat, com ho és un procés de reforma federal. Dir que la independència es un procés unilateral és mentir als ciutadans de Catalunya. Algú m'ha d'explicar per què veuen més viable pactar amb Espanya un procés de secessió que una reforma federal. Com a mínim ha de ser igual de difícil. I jo prefereixo per a Catalunya una Espanya federal que una Catalunya independent, perquè crec que és millor.

Per què és millor?
Perquè entenc que l'Espanya federal té tots els avantatges de la independència sense cap dels seus inconvenients. I té els avantatges d'estar dins d'Espanya sense cap dels seus inconvenients. Perquè, ho entendrà tothom, estar a Espanya també té avantatges. I el federalisme té la virtut de salvar la unitat civil del poble de Catalunya. És la segona opció de tothom, tant dels independentistes com dels que no volien ni el nou Estatut. És el punt de trobada entre tothom.

Dit d'una altra forma, el vostre decàleg proposa un model amb el qual molt independentistes hi estarien còmodes. Quina és la diferència entre això i ser independents formalment?
D'entrada, que tu formes part de les institucions centrals de l'Estat, el català passa a ser idioma oficial de tot Espanya, no només de Catalunya. I que l'Estat central segueix mantenint competències, cosa que a mi em sembla molt bé. Els que volem l'Europa federal també volem que el govern central Europeu tingui més poder real. Per coherència, volem exactament el mateix a Espanya. Ara bé, volem que les competències del govern central i de Catalunya estiguin ben delimitades, que ara no ho estan, que s'apliqui el principi de subsidiarietat d'una manera estricta, que tota competència que no hagi d'estar necessàriament al nivell central baixi al nivell autonòmic, etc. I, pel que fa al finançament, volem que el model de l'Estatut s'elevi a model constitucional: Solidaritat: sí, però respectant el principi d'ordinalitat, i amb distribució d'impostos entre la hisenda central i les hisendes de les comunitats federades de forma que les comunitats recaptin el volum d'impostos suficient per pagar les seves competències, (cosa que ara no es així), i que l'Estat tingui estrictament el volum d'impostos que li correspon per les seves competències.

Heu dit que el federalisme salva unitat civil de Catalunya. Aleshores també hi ha un component simbòlic i identitari important?
També. La Catalunya real és una Catalunya plural. Volem una proposta compatible amb aquesta pluralitat. Si per exemple el 80% o el 70% dels catalans volguessin la independència, llavors seria imparable. Ara en són un 30% o un 25%. Què n'haurien de fer els catalans no independentistes, que no tenen cap obligació de ser-ho? No sé si el federalisme és el millor projecte per a la Catalunya ideal. Però sí que és el millor projecte per a la Catalunya real, no en tinc cap dubte.

Per què en caldria un 80% o un 70%, i no pas una majoria simple?
No ho dic des del punt de vista jurídic. Només dic que si, a Catalunya, una majoria molt àmplia i molt qualificada fos independentista, el procés probablement seria imparable. Si la majoria fos de la meitat més un, aleshores no sé si seria possible o no seria possible. No vol dir que m'hi oposi o m'hi deixi d'oposar.

Fora de Catalunya, ja es comparteix aquesta visió federal?
Crec que a Espanya hi més federalistes que no ens pensem. Perquè el rebuig a l'Estatut, vull pensar-ho de manera optimista, es devia a una mala interpretació feta des d'Espanya. Pensant que l'Estatut està fet tenint en compte  només els interessos de Catalunya. Si tu fas una proposta de reforma constitucional, el que discuteixes són els principis comuns, compartits entre tots. No dic que hi hagi una eufòria federal a Espanya, tant de bo. Però plantejant així les coses, que el Senat estigui a Barcelona, el banc d'Espanya a Sevilla i la CNMV a València, posem per cas, trobaríem federalistes on ens pensem que no n'hi ha.

El clima polític a Espanya actualment apunta precisament en la direcció contrària, de retallar l'Estat autonòmic. Almenys, cosa que no ha passat en 30 anys, comença a haver-hi veus que ho demanen obertament
N'hi ha, i em sembla un cas de miopia política important. Perquè els que demanen això es pensen que l'Estat autonòmic és un malbaratament. I qualsevol historiador una mica objectiu et dirà el contrari, que l'Estat de les autonomies ha estat clau en la modernització econòmica social i, si m'apures, cultural d'Espanya. La comparació més evident és amb Itàlia, que té un model centralista. Només cal veure com està el Mezzogiorno, que segueix sent un problema gravíssim que llastra l'economia italiana, i com està el sud d'Espanya, on també hi havia aquest risc. I això ha estat, en molt bona part, pel nostre Estat de les autonomies semifederal o protofederal.

I, a més, es un cas de miopia política perquè a Catalunya no hi ha un 80% d'independentistes, però la cosa va a més. Indubtablement va a més. I els que ja ho eren, ara ho son d'una forma més sòlida, perquè el procés de les consultes ha consolidat tot aquest espai. La meva pregunta és: Què pensen els que volen la retallada de l'Estat autonòmic? Pensen contemplar passivament com l'independentisme creix i creix a les nacionalitats històriques? No és un projecte de futur, en absolut, retallar l'estat autonòmic. Crec que ni tant sols és un projecte de futur quedar-nos com estem.