La novena edició del Black Music Festival, que tindrà lloc del 5 al 26 de març a Salt i la zona urbana de Girona, arriba enguany tot just quan a la localitat s'han produït diversos incidents entre veïns i immigrants, que han tingut un gran ressò mediàtic i dures disputes entre les formacions polítiques. Però aquest certamen, dedicat a l'evolució de la música afroamericana durant el segle XX, des del blues, el jazz i el funk fins al hip hop i l'electrònica, demostra, com assegura el seu director, Jordi Planagumà, que la música és "una eina integradora" i que, a nivell cultural, Salt és un municipi "capdavanter". El projecte jazz-rap d'US3, la bateria de Cindy Blackman i el baix de TM Stevens, Juan Perro i l'Steepwater Band amb Marc Ford (Black Crowes) encapçalen un cartell amb important presència catalana: The Pepper Pots, At-Versaris i Asstrio, Skatalà...

Arriba la nova edició del Black Music Festival en plena polèmica pels incidents entre veïns i immigrants a Salt. Pot condicionar el festival?
No, jo crec que no. Salt no és només notícia per coses suposadament negatives, sinó que a nivell cultural sempre hem sigut un municipi capdavanter, primer amb el teatre i després amb la música. I a més, utilitzant la música com a eina integradora. I el teatre també. De fet, a tots els concerts del Black Music Festival ve bastant gent que són immigrants. Hi ha alguns concerts que estan pensats per a aquest tipus de públic, i no només al Black Music Festival, sinó també a la sala La Mirona, on fem el festival, amb una vinculació estreta amb diferents col·lectius, de Senegal, de Gàmbia... A vegades, el conflicte de carrer és una cosa, que també s'ha magnificat una mica perquè s'ha utilitzat políticament. En els propers dies veurem quina és la realitat. No és un no passa res, però tampoc és l'alarma social que hi ha hagut ara. És un problema, però no tota l'alarma que ha suposat.

Alguns han titllat el municipi de Salt de xenòfob, anti-immigració... el Black Music Festival és la millor prova que això no és així?
Sí, realment és una prova que es fan coses a nivell de cultura per a tothom i pensant en tothom. Estem parlant d'un festival de música negra, a més, no és una qüestió d'immigrants, sinó que la música negra és la mare del 90% de la música popular que escoltem tots ara, tant la gent de casa com els immigrants. És una prova molt real que una població de Salt, que d'una banda pot semblar molt polèmica, també està fent coses punteres a nivell de cultura.

El Black Music Festival recull tots els registres en què s'ha desenvolupat la música afroamericana en el segle XX. Segueixen les mateixes tendències ja en el segle XXI?
Els grans registres estan creats i el que s'està fent ara és barrejar-los o reinterpretar-los. Però de moment no hem trobat cap nou registre que no haguéssim inventat al segle XX. El més evolucionat seria hip hop o electrònica, però això els anys 90' ja ho teníem. I ara el que s'està fent és una mica de retorn a les arrels, de recuperar els 60', 70', 80', amb noves barreges, però sense fer res de nou encara. De moment, s'està aprofitant molt els clàssics i donant-li una nova visió, però coses noves no les veig.

Quins són els plats forts d'enguany?
Aquest any precisament no volíem caure en un nom que fos molt i molt destacat i que eclipsés una mica els altres perquè la voluntat era fer un festival asequible. L'economia avui en dia no és massa bona per ningú i no volíem posar entrades a preus estratosfèrics. Vam buscar propostes de qualitat, de renom internacional però sense ser 'estrelles'. Que no fos l'estrella de torn que ens cobrés molts diners i que ens obligués a posar les entrades a un preu molt car. I per això vam buscar la qualitat per sobre de la comercialitat. Destaca, evidentment, US3 perquè és un grup que en el seu moment va revolucionar el que era l'acid jazz per passar-lo de les minories a les ràdio-fórmules i a l'MTV. La majoria de la gent no coneix aquestes coses, però la seva cançó 'Cantaloop' (inspirat en el 'Cantaloupe Island' de Herbie Hancock) tothom la coneix. Hi haurà altres propostes com Steepwater Band amb Marc Ford, una gran banda emergent d'Estats Units, amb un clàssic com Marc Ford, guitarrista dels Black Crowes. I d'altra banda, TM Stevens i Cindy Blackman, que són dos grans instrumentistes, en TM Stevens és un dels millors baixistes del món i Cindy Blackman una gran bateria, i fan una interessant barreja de música d'arrel, gairebé ètnica africana.

Del festival ha sortit una formació musical, la Black Music Experience.
A banda de portar artistes coneguts al festival, volíem fer una producció pròpia que expliqués quin era el nostre concepte de la música negra. Volíem fer una banda que pogués tocar tots aquests estils que es poden gaudir al Black Music Festival. I d'aquí sorgeix Black Music Experience, dirigida per Nito Figueras, i amb músics tant de Barcelona com de Girona. Repassen des del blues fins a la música més actual amb un repertori on no falten clàssics com James Brown, els Stones, Aretha Franklin... Aquesta evolució de diversos estils, com el Black Music Festival però resumit en un concert.

També poseu en marxa activitats paral·leles com cinema, art, tallers... quin percentatge representen de l'oferta del certamen?
Les activitats són un complement dels concerts. No són la part principal, però són gairebé imprescindibles per donar-li sentit a tot plegat. El cicle de cinema, Black Music & Films, ara ja està consagradíssim, serà la seva cinquena edició i ens ha donat molt bon resultat a nivell de públic, perquè amb l'auge dels festivals de cinema documental ha fet que tingués una repercusió molt més gran del que ens pensàvem al principi quan vam començar. Hi ha altres activitats més adreçades al músic o al purista de la música negra, com el taller de country-blues o el taller de SUDD, que és la frontera oriental del blues, que busca l'antropologia musical del blues i que realment va adreçat a qui sigui un incondicional de la música negra.

El Black Music Festival ve a representar a les comarques gironines un contrapunt a tots aquests festivals estiuencs amb grans noms?
Bàsicament, aquesta era la idea. Sabíem que la programació de juny a setembre és gairebé una sobresaturació de festivals, en els quals hi ha un perfil molt concret d'artista i amb preus bastant difícils d'assumir per bastanta gent, i el Black Music Festival vol ser el festival d'hivern que marqui una mica aquesta tendència de la contra. En comptes de ser espais oberts i grans recintes de la costa, doncs anem a fer un festival en sales, a l'hivern i a l'entorn urbà de Girona. I a més, ocupant un forat important, perquè tots es concentren a l'estiu i a l'hivern no en queda cap, excepte el Black Music Festival.

+ info: Web Black Music Festival