El Ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres la Llei de consultes populars per via de referèndum, que ha rebut el suport del tripartit, mentre l'oposició l'ha rebutjada en bloc. Aquesta és una de les lleis estrella d'ERC i regula consultes tant a nivell nacional com a nivell municipal. En tots els casos, però, caldrà l'autorització de l'Estat. El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha destacat que la llei pretén ser una eina per poder exercir el “principi democràtic del dret a decidir”. CiU rebutja que per fer consultes s'hagi de demanar l'autorització de l'Estat, mentre que el PPC ha denunciat que és “el full de ruta per un Estat propi”.

La llei estableix dos tipus de referèndum, un d'abast català i un altre d'abast municipal. En el cas de les consultes d'àmbit nacional, podran ser impulsades pel president de la Generalitat; pel Parlament, a proposta d'una cinquena part dels diputats o dos grups parlamentaris; per un 10% de municipis, que han de representar com a mínim mig milió d'habitants, o per una iniciativa popular amb el suport del 3% de la població. Totes aquestes consultes requereixen primer de l'acord de la majoria absoluta del Ple del Parlament, i posteriorment l'autorització de l'Estat.

També es regulen els referèndums d'àmbit municipal sobre assumptes de competència pròpia dels ajuntaments. Aquests poden ser impulsats a iniciativa de l'alcalde, d'una tercera part dels regidors i també amb l'aval de signatures de ciutadans empadronats. En aquest cas, correspondrà al ple de l'ajuntament acordar el referèndum per majoria absoluta, però també requerirà l'autorització de l'Estat.

La llei va rebre l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, que va emetre un dictamen –a instàncies del PPC- on avalava la seva constitucionalitat a excepció de dues qüestions que afectaven a cinc aspectes, entre les quals que el mateix Consell no pugui variar una majoria per aprovar una consulta en cas que dictamini que aquesta no s'adiu a la Constitució o l'Estatut. El tripartit ha aprovat esmenes congruents amb les recomanacions d'aquest òrgan.

“Dret a decidir”
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha parlat de “dia important per a la democràcia del país”, tot dient que la llei “vol donar resposta a qualsevol pretensió de realització del principi democràtic del dret a decidir”. Ausàs ha assegurat que es tracta d'una llei “radicalment democràtica” i “ambiciosa”, ja que s'aprofita “al màxim” l'espai de sobirania que permet l'Estatut i la Constitució. A més, ha defensat que s'ha elaborat la llei amb la “pulcritud jurídica necessària”.

“Molts som els convençuts que cal decidir sobre nosaltres mateixos”, ha assegurat, “qui pot estar en contra de preguntar a la ciutadania sobre qüestions que l'afecten directament, qui pot estar en contra de donar la paraula als ciutadans, que decidim nosaltres mateixos sobre qualsevol qüestió de transcendència pública? Algú des del catalanisme polític s'hi pot mostrar en contra?”.

Ausàs ha lamentat que no hi hagi hagut consens entre tots els grups parlamentaris amb la llei. “Em sap greu i no ho entenc, no ho puc entendre i no ho puc compartir”, ha dit, perquè “estem parlant d'una llei de país de debò, que pretén donar la paraula al poble”. “No puc entendre que l'arbre impedeixi veure el bosc”, ha reblat. En declaracions després de l'aprovació de la llei, el conseller ha criticat l'actitud electoralista de CiU i ha parlat de dia històric.

CiU acusa ERC de fer “seguidisme” dels socialistes
La parlamentària de CiU Dolors Batalla ha carregat durament intervenció contra la normativa i també contra ERC. Ha manifestat que “és una contradicció que ERC impulsi les consultes sobiranistes al territori i es negui a regular-les en aquest Parlament”. “Hem de dir que aquestes consultes per aquesta llei no es poden regular”, ha afegit. En aquest context, ha dit que si un es fixa “en el balanç pel que fa a l'avenç nacional s'hauria d'haver avançat” i ha remarcat que el seu balanç és negatiu. Batalla ha criticat que ERC “no ha utilitzat la seva condició de ser una força decisiva al tripartit i no ha utilitzat la seva influència per forçar que hi hagués una postura més ferma i exigent cap al govern espanyol”. Encara ha anat més enllà quan ha dit que s'ha tingut “una actitud de seguidisme vers la política socialista”.

Batalla ha afirmat que el seu partit no comparteix ni vol que “per fer consultes s'hagi de demanar sempre permís a Madrid”. Així mateix, ha remarcat que “aquesta llei és més simbòlica i efectiva, lleis que el Govern tira endavant perquè són referents i necessiten dir que les han aprovat”.

Els que també s'han oposat han estat el PP català i el Grup Mixt, però ho han fet en un sentit ben diferent que CiU. La parlamentària del PPC María Àngels Olano ha afirmat que “aquesta llei no és fruit de la casualitat, sinó obeeix a un pla sobiranista i a la crònica d'un estat propi”. Fins i tot ha justificat el seu 'no' dient que els favorables a la indpendència consideren “morta” la normativa. Segons Olano, això “reafirma la posició del PP”. El portaveu del Grup Mixt i president de Ciutadans, Albert Rivera, ha dit que els impulsors de la normativa “volen fer un referèndum d'autodeterminació a Catalunya i aquesta llei és l'instrument que volen fer servir per fer-ho”.

ERC critica l'actitud “antipatriòtica” de CiU
En la seva rèplica, Pere Aragonès, d'ERC, ha carregat contra CiU a qui ha titllat de mantenir una actitud “antipatriótica”. “Qui va pactar l'Estatut que incorpora limitacions no s'asseu als escons d'ERC”, ha replicat en referència al president de CiU, Artur Mas. En aquest context, ha criticat que “CiU plantegi per donar suport a la llei un 'artefacte jurídic plenament inviable”. “Si fóssim més de 21 i la majoria evidentment parlaríem d'una altra cosa', ha dit en referència a l'autorització de l'Estat.

La parlamentària del PSC Lídia Santos ha afirmat que és una llei de participació de la ciutadania en la presa de decisions i “no és una llei de la independència ni per la independència”. Santos ha criticat el tacticisme de CiU, a qui ha criticat “per convertir-se en un partit antisistema”.

ICV-EUiA creu que s'hauria pogut anar més enllà
El parlamentari d'ICV-EUiA Lluís Postigo ha defensat la normativa, tot i que ha manifestat que hi ha “mancances”. “Compartim que es disposarà d'una bona eina, però es podria haver anat més enllà en els referèndums municipals i això fa que la llei ens deixa un cert regust perquè s'hagués pogut aconseguit una magnífica llei encara millor”, ha remarcat. Postigo ha ressaltat “pel que fa a les consultes en l'àmbit municipal que no s'ha aprofitat l'ocasió perquè ens hem quedat amb el decret que ja les regulava i no s'ha utilitzat ni una sola vegada”.