El subdirector d’El Mundo, Casimiro García-Abadillo, es pregunta, en la seva columna del rotatiu, el per què de la tornada d’Eduardo Tamayo a l’esfera pública. L’exsocialista va anunciar ahir una entrevista amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, a qui va entregar el poder, en detriment de Rafael Simancas, en absentant-se de la votació per a la investidura juntament amb María Teresa Sáez, el 2003. Aguirre però, no el va rebre i va negar haver mantingut mai cap conversa amb ell. Tamayo, en canvi, insistia en una conversa a El Mundo: “Ara tinc dades que abans no tenia. He parlat amb empresaris, amb polítics, amb molta gent. D’això és del que volia parlar amb Esperanza Aguirre. Si Aguirre és batalladora, jo també ho sóc. Si li vaig ajustar els comptes a Simancas, també se les puc ajustar a Aguirre”, amenaçava.

A la seva columna, García Abadillo comenta que “segons fonts solvents” Tamayo, “coincidint amb l’assumpte del suposat espionatge a Manuel Cobo” va sol·licitar una entrevista al conseller d’Interior de la Comunitat, Francisco Granados. En la trobada, segons relata el subdirector d’El Mundo, Tamayo va confessar que Ricardo Romero de Tejada, exsecretari general de PP de Madrid, li va oferir sis milions d’euros per la seva operació de transfuguisme i per guardar silenci. Eduardo Tamayo va explicar “que des de llavors no havia cobrat res i que ara pretenia saldar aquell deute”. Granados va consultar la revelació de Tamayo amb Romero de Tejada que va negar els fets i fins i tot conèixer l’exsocialista.

“El PSOE va parlar de ‘contuberni del totxo’ en favor del PP i va insinuar el pagament d’important quantitats de diners a Tamayo i la seva companya. Però mai es va demostrar res”, apunta García-Abadillo. El subdirector d’El Mundo es pregunta que “si no busca diners, ¿què és el que pretén ara? ¿Si no va cobrar llavors, per què el PP l’hauria de pagar ara, set anys després?”. “L’únic clar és la seva pretensió que la mera sospita pugui ser-li rendible d’alguna manera”, opina García-Abadillo i considera que “si sap alguna cosa, estiri de la manta. I si no, que faci mutis pel foro”.