Aquest divendres el Col·legi de Periodistes de Catalunya elegeix el seu nou degà, en unes eleccions que arriben en un ambient de profund enfrontament entre totes dues candidatures: la de Josep Maria Martí, que compta amb el suport del degà sortint i que s’ha considerat com a ‘continuista’, i la de Salvador Cot, que es presenta a si mateixa com a ‘renovadora’. Tots dos han parlat –per separat, però responent exactament les mateixes preguntes– amb eldebat.cat.

Quin és el tret més definitori de la vostra candidatura?
Josep Maria Martí: Volem un Col·legi de Periodistes que sigui útil per a tothom, volem que consolidi el prestigi entre tots els professionals, que tingui un lideratge fort socialment i que actuï com a defensor i garant de la llibertat d’informació. L’objectiu final és repensar el Col•legi perquè respongui a les exigències dels periodistes en aquest context difícil que ens ha tocat viure.
Salvador Cot: Nosaltres venim de l’activitat en favor d’una major llibertat als mitjans i de la lluita professional. El nucli inicial ve del comitè professional de TV3 i ens vam organitzar a partir dels fets del Carmel, quan va haver-hi problemes per informar-ne en llibertat. Des d’aquell moment hem continuat, preocupats per la dignitat amb què es pot exercir aquest ofici.

Quins són els principals canvis que necessita el Col·legi?
Martí: L'hem d'adaptar al periodisme del segle XXI, que respongui als molts reptes que tenim plantejats. Per exemple, no pot ser que a les noves generacions de periodistes no els interessi el Col·legi. Hem d'estar al seu costat, com també hem d'estar al costat dels periodistes que treballen en precari o els que es queden sense feina. Volem que sigui una institució àgil, moderna, òbviament transparent i accessible a tots els col·legiats. Que sigui un centre de reflexió, d'autocrítica i de debat de la professió periodística.
Cot: Necessita ser més valent. Un Col·legi que no sigui valent no val la pena. Ha de ser la primera línia de defensa de la professió, perquè té totes les possibilitats del món per ser-ho: ni depèn de la publicitat ni de nomenaments polítics, sinó que representa purament els periodistes. Per altra banda, s’ha de modernitzar. La gestió interna del Col·legi està molt antiquada i és poc transparent. El que volem fer, d’una forma el més ràpida possible, és reorganitzar el Col·legi, optimitzar-ne al màxim els recursos i que pugui oferir serveis. I, sobretot, que sigui un model de transparència. Perquè els periodistes reclamem transparència a les institucions i, per tant, en aquest aspecte hem de ser modèlics.

Per què s’ha produït aquest ambient enrarit i d’enfrontament entre les dues candidatures?
Martí: Nosaltres no hem propiciat cap enfrontament i només una vegada hem hagut de respondre unes greus acusacions, totalment falses, que l'altra candidatura va llençar, no contra nosaltres, sinó contra el Col•legi de Periodistes. Hem sortit en defensa de la institució, que no pot ser objecte d'atacs impunes que no ens fan cap bé al conjunt de la professió. Fins i tot abans de formar la meva candidatura, vaig proposar al Sr. Salvador Cot que treballéssim plegats, però ell s'hi va negar.
Cot: Bàsicament degut a la resistència al canvi. El Col·legi ha funcionat més o menys de la mateixa manera i ha estat controlat més o menys pel mateix grup de gent durant 25 anys, ininterrompudament. En el moment que tu dius, “el Col·legi no funciona bé, s’han d’arreglar coses”, els altres s’ho prenen gairebé com un atac a les seves biografies. Nosaltres no ho entenem, i si mires els blogs d’una candidatura i l’altre es veu com no hem fet ni una sola desqualificació, ni personal ni professional, a cap dels membres de l’altra candidatura. En canvi ells ens diuen de tot, i personalitzant molt els atacs. No sé perquè s’han ofès tant.

Totes dues candidatures coincideixen a prometre lluitar contra la precarització de la feina. De quina forma, en el vostre cas?
Martí: Defensant que el periodisme es pugui realitzar en condicions laborals dignes, ajudant els periodistes que es quedin sense feina o estiguin immersos en processos de reestructuració. Volem dedicar el màxim de recursos possibles a l’increment d’activitats per a la formació, el reciclatge i la reflexió sectorial. També volem reactivar la borsa de treball i facilitar el desenvolupament d'iniciatives d’autoocupació.
Cot: Hem de recuperar l’autoestima, com a ofici. Som una part fonamental de la democràcia i, per tant, el nostre ofici ha d’estar reconegut. El Col·legi el que té es una força moral. Per exemple, no pot ser que determinades empreses rebin subvencions públiques i a la vegada mantinguin professionals amb una precarietat inacceptable. El Col·legi ha de començar a dir les coses clares, a ser valent. I la denuncia d’això no s’ha de fer només contra l’empresa, també contra la institució que li dona diners públics.

Quina serà la primera mesura que adoptareu, si en sortiu elegit?
Martí: D'entrada, farem un estudi entre els col·legiats i les col·legiades per poder conèixer el que n'esperen de l’entitat que els representa, quins serveis volen que s'ofereixin i quins no. També volem ampliar la base social amb campanyes de captació entre els professionals no afiliats, en especial entre els professionals més joves.
Cot: La primera de totes, una cosa fàcil i barata, és penjar a la web absolutament tots els comptes del Col·legi. En segon lloc, i en això hi tinc una dèria molt marcada, alguna batalla hem de guanyar com a col·lectiu: el pròxim que convoqui una roda de premsa sense acceptar preguntes, es trobarà que el denunciarem públicament i l’assenyalarem amb el dit.