Un Pascual Maragall a qui una veïna li pentina el bigoti. Un Pascual ballant, fent un ou ferrat, pujat a un tractor o estirat en un banc en un moment de descans. És el “Pasqual Maragall, sense protocols”, el llibre editat per la Fundació Campalans i del qual n’és autora la fotògrafa Pepa Álvarez. Un recull de les imatges més curioses de la campanya de les eleccions de 2003 que reflecteixen la vida d’un candidat fora dels focus, i que la fotògrafa ha plasmat en una compilació que s’ha presentat aquest dijous al vespre en un acte al Palau de la Virreina de Barcelona.

Fidel al títol, la posada de llarg del volum d’instantànies ha estat marcat per l’espontaneïtat, sense protocols, i ha comptat amb la presència del mateix Pasqual Maragall, el president del PSC, Isidre Molas, i l’ara regidor de Barcelona i un dels artífexs d’aquella campanya de 2003, Jordi William Carnes. Ells van patir més que molts dirigents del PSC els avantatges i els inconvenients d’un candidat diferent i així ho deixaven palès. “El concepte de temps per en Pasqual era relatiu” menys mal que el nostre xofer Toni, --protagonista accidental de la vetllada perquè l’expresident ha volgut que saludés les més de dues-centes persones presents-- feia que arribéssim als actes com podia”, relatava Carnes amb humor.

El moment més esperat, el de discurs de l’exdirigent socialista, ha arribat després, però per desil·lusió d’alguns se l’ha sentit parlar poc. Només ho ha fet per agrair emotivament la feina a la fotògrafa Pepa Álvarez i la de tots els que el van acompanyar durant aquells dies en què va recórrer dos-cents deu pobles de Catalunya, entre 2001 i 2003, preparant el camí que el portaria a la presidència de la Generalitat. Agraïments també per la família –la seva dona Diana Garrigosa estava present, així com algun dels seus fills i un nét, el qual se’l sentia plorar durant la presentació–, salutacions al públic assistent i per acabar referències a l’eliminació del Madrid de la Copa d’Europa. “Veu sentir els petards, no?", deixava anar sorneguer un Maragall que aquest vespre ha deixat al tinter qualsevol referència o declaració política.

Al final de l'acte també s’ha projectat un audiovisual amb una selecció de les imatges del llibre. Moments i seqüències immortalitzades que l’expresident ha reviscut amb somriure distès, acompanyat de simpatitzants i companys de partit. Manuela de Madre, Iceta, Castelles i també el seu germà Ernest Maragall, entre altres. A ritme de música, records i vivències han anat aflorant poc a poc entre els assistents impregnant l’ambient de la sala d’un cert sentiment d’enyorança, que ha tingut el punt àlgid al final del passi, però que com qualsevcol miratge s’ha acabat esvaint amb l’encesa dels llums. Aleshores tot ha tornat a la realitat. Un Pasqual Maragall retirat de la política, centrat en la seva vida personal i amb impulsar la fundació d’investigació sobre la malaltia de l’alzheimer que presideix. Això sí, com sempre per l'agradat de molts, un Pasqual Maragall espontani; emotiu i pròxim a tothom; sense distincions, sense protocol.