Els polítics, com ninots de neu. Com fantotxes sense consistència. Per entreteniment de ciutadans tractats com a nens. Aquesta és la impressió que ha deixat la gran nevada, principalment en terres catalanes.

“Que no vinguin els polítics” exclamava, significativament, l'alcalde de Lloret de Mar, davant del caos en què la tempesta havia sumit els seus conciutadans, com els de tantes poblacions, inclosa Barcelona. “No cal que vinguin els polítics, sinó els tècnics i operaris”. Era el crit, sincer i espontani, que reclama solucions i no presències decoratives. Que demana gent eficaç i no cercadors de la foto o pescadors de vots.

Gairebé al mateix temps, Ernest Benach, president del Parlament, reconeixia per televisió que “mai els polítics hem parlat amb la gent, mai, el que hem fet és parlar a la gent”. I com a exemples, citava els mítings, les conferències, les intervencions des de la tribuna del Parlament... A confessió de part, que és d'agrair, no cal afegir res més. “On és el debat (amb la gent)?, Es preguntava Benach. “S'ha d'incorporar a la política. Cal canviar radicalment la manera de fer política”, sentenciava qui precisament porta anys presidint l'assemblea oficial dels polítics. Sap el pa que s’hi dóna.

No estaria malament que, en commemoració a aquests gestos, a l'entrada de Lloret de Mar, figurés esculpida aquesta exclamació del seu actual alcalde: “En els moments crítics, que no vinguin els polítics, que vinguin els tècnics i operaris”. I en el frontispici del Parlament, aquesta consigna: “Polítics: no parlar a la gent, parlar amb la gent”.

Dues perles per començar a donar qualitat a la nostra immadura democràcia.