Després d’una primera etapa, fins a la seva primera assemblea, caracteritzada per l’entusiasme i les expectatives elevades, Reagrupament ha hagut de baixar a l’amarga realitat de les polèmiques internes i els mals resultats a les enquestes. Una dinàmica que l’associació independentista que dirigeix Joan Carretero pretén capgirar donant un “Segon impuls” al seu projecte.

“El Segon impuls” és precisament el lema de la 2a Assemblea Nacional de Reagrupament, que se celebra aquest diumenge a partir de les nou del matí al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, i en què se sotmetrà a votació el document “Organitzant el nostre futur lliure”, que constitueix el full de ruta “a mig i llarg termini” de l’associació de cara al seu gran objectiu: un Estat propi per a Catalunya. El que no es decidirà en aquesta assemblea serà la composició de les llistes de Reagrupament a les properes eleccions, un punt que s’ha deixat per a més endavant. Concretament, per al mes de juny, justament quan el president del FC Barcelona, Joan Laporta, que serà el convidat estrella aquest diumenge i l’encarregat d’obrir l’assemblea, abandonarà la presidència del club i quedarà, doncs, completament lliure per fer (o no fer) el salt definitiu a la política.

Objectius “planificats, mesurables i controlables”
El document que votaran els reagrupats aquest diumenge, amb el nom ‘Organitzant el nostre futur lliure’, parteix de la premissa que “Reagrupament treballarà des d'una exigència radical, democràtica i independentista, fins a l’assoliment d’un Estat propi per Catalunya”. Un objectiu que, segons aquest document, s’ha d’assolir treballant des d’un doble eix: per una banda “el desenvolupament”, per fer front als “reptes de país”, i per l’altre “el creixement social i nacional”. Aquest full de ruta també remarca que l’associació s’ha de fixar “Objectius i metes planificats, mesurables i controlables”, i estableix diverses pràctiques que considera “fora dels objectius de Reagrupament”, destacant-hi “les tàctiques a curt termini”, o la “mentalitat burocràtica”.

Reagrupament, en la cruïlla
L’assemblea arriba en un moment especialment important per a Reagrupament. Després d’una arrencada que va despertar enormes expectatives en l’àmbit de l’indepentisme –especialment entre els descontents amb l’estratègia d’ERC i entre sobiranistes propers ideològicament a CDC–, aquest entusiasme s’ha refredat considerablement. En part, per la polèmica interna al voltant del mecanisme per designar les llistes –i, de fons per la conveniència d’aliar-se amb Laporta–, que va desembocar en el conat de dimissió de Carretero i la dimissió efectiva de la major part de la Junta. Però també per una certa sensació, difusa, però perceptible en les opinions personals i publicades de no pocs reagrupats i simpatitzants, que el projecte no està aconseguint el suport transversal que s’esperava en un començament –incloent-hi un subtil canvi d’actitud de molts opinadors de l’entorn de CDC, ara molt més freds amb Reagrupament. I, sobretot, pels magres resultats que auguren les enquestes, que coincideixen a deixar-los fora del Parlament o en el llindar d’entrar-hi. Una dinàmica negativa, però, que podria variar, d’una forma ara per ara molt difícil de predir, si finalment Laporta es decideix a unir-se amb Reagrupament.